Jump to navigation
Tot comença amb les llums de Nadal (quan les encendran, mama?), els primers aparadors amb detalls nadalencs (ja és Nadal?) i els pobres Pares Noels penjats dels balcons (hem de decorar la nostra casa!) Encara falta un mes per a les festes nadalenques i frases com 'Porta't bé que el Pare Noel et vigila' o 'Ai, que els Reis Mags et portaran carbó' són cada vegada més habituals.
Potser no havies celebrat mai el Caga Tió a casa - perquè ereu més de Pare Noel -, però et trobes un diumenge pujant al Port i amagant entre herbes i branques un tronc de Nadal (que, per sort, és petit i et cap al "bolso") i cridant 'On estàs tió?' mentre vas dirigint els petits cap al lloc on el tronc els espera. A partir de llavors, clar, ja et veus recollint d'amagat les pells de plàtan, mandarina o les galetes, per a que creguin que s'ho menja quan no el veuen. I per dins teu, penses "Però com s'ho poden creure? Si és un tronc amb la cara pintada!"
I com el tió, també ho penses amb el Pare Noel o els Reis Mags. Amb totes les històries que arribes a explicar-los, a inventar-te!, per respondre'ls les mil-i-una preguntes que et fan sobre si els que veuen pel carrer són de mentida o de veritat, que si vénen volant, entren per la xemeneia (i si no en tens?) o quants regals poden portar.
Saps que arribarà un dia en què tota la màgia que ara estan vivint desapareixerà (o, almenys, no serà la mateixa). Saps també que és una celebració basada en regals, la majoria de vegades innecessaris, que treuen el teu esperit consumista que has d'intentar controlar. Perquè els hi regalaries tot, però també vols que siguin conscients que tot no es pot tenir.
Són dies de contradiccions, de nostàlgies i de retrobaments. D'excessos i festa, però amb petits per casa, realment són dies de màgia. Perquè no entenen res, però ho viuen tot. No saben el perquè, però ho viuen al màxim. I mentre duri (encara que per dins pensis en el dia en què sabran "el secret") ho hem d'aprofitar. Bon Nadal, pares i mares!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.