,
28/09/2018
Maternitat

Lo teu cos

Et mires a l'espill i, és la veritat, no t'agrada lo que veus. Los pits caiguts (més del que ja els tenies), les estries que no marxen (i que mai marxaran del tot) i la panxa, esta panxa flonja, amb poca gràcia, despenjada i que no sembla que vulgue (o pugue) tornar a lloc. És normal, et dius. Has passat dos embarassos, la teua pell s'ha estirat com mai ho havia fet abans i, clar, tornar a estar com estava abans segurament és impossible. O almenys, molt difícil. Suposo que no pots pretendre ser la que eres abans. Perquè, n'ets conscient, ja no ets la que eres abans. Ser mare t'ha canviat, físicament i psicològicament. Però hi ha moments en què tornar a sentir-te tu és lo que més necessitaries. 

Perquè t'agradaria vore't millor. T'agradaria acceptar-te més. Potser no ho has acabat de fer mai i ara, no ens enganyem, segurament és més complicat. Tens poc temps per a tu. Per a cuidar-te, per a pensar en què necessites, per a escoltar-te i buscar solucions al que no funciona dins teu. 

Has canviat. I tant que has canviat! Has donat vida (lo miracle més gran) a dos personetes que t'estimes més que a tu mateixa, però hi ha moments en què lo que més necessitaries és retrobar-te, sentir-te i, sobretot, acceptar-te. No és fàcil, però forma part del miracle. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.