,
19/12/2018
Maternitat

Una muntanya russa

És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu. De maleïr les nits en què es desperten dos, tres i fins a quatre vegades perquè tenen sed, no tenen son o no volen dormir al seu llit, a notar com se t'omplen els ulls de llàgrimes de l'emoció en veure'ls ballar al festival del col·legi. 

De sentir-te cansada, exhausta, quan arriba la nit i encara falten les banyeres i els sopars. De meravellar-te quan l'escoltes explicar el que han fet a classe o de sentir que el cor et fa un salt quan t'envia un bessito a l'aire abans d'entrar a anglès. D'enfadar-te perquè li has dit tres vegades que reculli els joguets i ha passat de tu sense miraments o de notar una ràbia immensa perquè vols cridar, marxar i deixar-ho tot estar. 

De sentir que no pots més a sentir que pots amb tot. De no entendre perquè els vas tenir a saber que són el millor que has fet a la teva vida. De voler descansar d'ells - encara que siguen unes hores, uns dies! - a sentir que et falta alguna cosa quan saps que són lluny. T'esgoten l'energia, però et donen tota la vida. Et condicionen cada dia, però saben com multiplicar l'alegria. Han convertit la teva vida en una muntanya russa, amb altibaixos, amb moments d'ofuscació sincera, però també amb moments de felicitat màxima. I és que ser mare també és això, una explosió d'emocions, de sentiments i pensaments amb què has d'aprendre a conviure. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".