,
19/12/2018
Maternitat

Una muntanya russa

És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu. De maleïr les nits en què es desperten dos, tres i fins a quatre vegades perquè tenen sed, no tenen son o no volen dormir al seu llit, a notar com se t'omplen els ulls de llàgrimes de l'emoció en veure'ls ballar al festival del col·legi. 

De sentir-te cansada, exhausta, quan arriba la nit i encara falten les banyeres i els sopars. De meravellar-te quan l'escoltes explicar el que han fet a classe o de sentir que el cor et fa un salt quan t'envia un bessito a l'aire abans d'entrar a anglès. D'enfadar-te perquè li has dit tres vegades que reculli els joguets i ha passat de tu sense miraments o de notar una ràbia immensa perquè vols cridar, marxar i deixar-ho tot estar. 

De sentir que no pots més a sentir que pots amb tot. De no entendre perquè els vas tenir a saber que són el millor que has fet a la teva vida. De voler descansar d'ells - encara que siguen unes hores, uns dies! - a sentir que et falta alguna cosa quan saps que són lluny. T'esgoten l'energia, però et donen tota la vida. Et condicionen cada dia, però saben com multiplicar l'alegria. Han convertit la teva vida en una muntanya russa, amb altibaixos, amb moments d'ofuscació sincera, però també amb moments de felicitat màxima. I és que ser mare també és això, una explosió d'emocions, de sentiments i pensaments amb què has d'aprendre a conviure. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.