Jump to navigation
1. Jesús Moncada, l'observador de la vida ruralLa literatura del sud de Catalunya del segle XX està lligada a la figura de l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005). En la seva obra es recrea - a cavall entre el realisme i la fantasia - el passat de l'antiga població de Mequinensa, ara soterrada sota les aigües del riu Ebre i reconstruïda en un terrenys més alts de la comarca del Baix Cinca, just al límit amb les Terres de l'Ebre. 'Camí de sirga' pren el nom del sender que vorejava l'Ebre des de Tortosa fins a Mequinensa. Actualment, aquesta població manté la Ruta Literària Jesús Moncada, una experiència que trasllada al visitant directament a l’antiga vila de Mequinensa a través dels mítics personatges de l'escriptor. Ens podem retrobar amb el vell Nelson, la Carlota de Torres, fer la tertúlia als cafès, retrobar els vells llauters, conèixer l’antiga església... L’espai Jesús Moncada forma part del Museu d’història de Mequinensa. La companyia teatral Garbinada, de Mequinensa, ha portat els contes de Moncada per escenaris de tot el país, i la companyia Mea Culpa ha apropat recentment 'El Cafè de la Granota' al públic més generalista.
2. Despuig, l'home del RenaixementCristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574?) reflecteix allò que entenem per "un home del Renaixement". Va ser un cavaller de formació cortesana que exercí un càrrec polític a la Tortosa del segle XVI. Avui dia podríem dir, però, que més que un polític, va ser un activista, tenint en compte la seva visió sempre crítica de la realitat. La seva obra 'Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa' (1557), escrita en forma dialogada, pretén fer història de Tortosa i, de passada, escriure sobre la Catalunya de l'època. Actualment, la Ruta Literària de Cristòfol Despuig, organitzada per la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i a càrrec de Txell Aixarch, recorre 13 punts concrets de la ciutat que estan relacionats amb l’obra i amb la figura de l’autor. Escenaris que ens permeten mostrar la Tortosa del segle XV i situar aquesta obra clau del Renaixement català en el seu context històric, polític, artístic i econòmic del moment. 3. Picasso, el pintor de les formesL'any 1898, el jove Pablo Picasso - que en aquell moment només tenia 16 anys - va visitar Horta de Sant Joan acollit pel seu company d'estudis Manuel Pallarès. Hi passaria 8 mesos. Prou temps per conèixer el dia a dia de la vida rural, per dibuixar-la i pintar-la. Els pagesos segant, els llenyataires o el procés de producció de l'oli són algunes de les escenes que va immortalitzar. Onze anys més tard, ja consolidat com artista, tornà a Horta de Sant Joan per passar-hi l'estiu. Hi anà amb la seva companya Fernande Olivier. Aquesta segona visita coincidí amb l'inici de la seva gran aventura cubista. Els carrers i l'entorn de la vila van inspirar un bon grapat de quadres traçats amb volums geomètrics, actualment dispersos per museus de Nova York, Moscou, Sao Paulo, París o Frankfurt. Però, què en queda a Horta de Sant Joan de tot aquest llegat? Una visita al centre històric permet conèixer alguns dels espais vinculats a la vida i l'obra de l'artista. A la plaça de Missa, per exemple, s'hi trobava l'Hostal del Trompet on s'allotjaren Picasso i Fernande Olivier l'estiu de 1909. Ben a prop hi havia les golfes de la casa del seu amic Tobies Membrado, el forner, on Picasso tenia el seu estudi. Una influència que es resumeix amb la seva cèlebre afirmació, anys més tard: "Tot el que sé ho he après a Horta". El Centre Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i aplega la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. El visitant i l’estudiós trobarà al seu interior, una mostra fefaent dels lligams profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista. Recentment, es poden trobar alguns detalls de la vida de Picasso a Horta en el llibre del vallesà Toni Orensanz, 'L'estiu de l'amor'.4. Sebastià Juan Arbó, el narrador de la vida al DeltaLlegir l'obra de l'escriptor ebrenc Sebastià Juan i Arbó (La Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) és una bona manera de traslladar-se de manera simbòlica als paratges naturals del Delta de l'Ebre, de conèixer les tradicions, formes de vida ara gairebé desaparegudes. En aquest fragment de 'Nocturn a les Terres de l'Ebre' descriu amb delicadesa una nit sobre els aiguamolls de la desembocadura del riu. Al 1927 va marxar a Barcelona i, després, l'esclat de la Guerra Civil va estroncar la seva carrera literària. Va compaginar l'escriptura d'obres en català i en castellà de gèneres tan diversos com la novel·la, la biografia, el teatre o el periodisme. Va morir a Barcelona l'any 1984. A La Ràpita només hi va viure els primers anys de la seva vida, però els paisatges de la vila natal apareixen en diverses de les seves obres. El Museu de la Mar de l'Ebre organitza cada any unes rutes literàries per reivindicar la figura de l'autor. A partir dels textos de les seves obres més conegudes, es passeja per diversos punts de la ciutat, descobrint la història, el paisatge i el poble nadiu de l’escriptor. Les seves narracions ens traslladaran a altres temps i podrem imaginar nítidament com era la vida a La Ràpita i al Delta de l’Ebre. El famós premi de narrativa de La Ràpita també fa honor al seu nom.
5. Artur Bladé, recorreguts per la Ribera d'EbreEl paisatge, la història i la literatura d'Artur Bladé i Desumvila són els protagonistes d'un recorregut cultural pels carrers de Benissanet, nucli vora el riu situat a la comarca de la Ribera d'Ebre. Enguany se celebra el vintè aniversari de la seva mort i s'han afegit algunes novetats a la ruta literària. La més destacada és la visita a un refugi antiaeri, uns àudios amb la veu d’Artur Bladé i una nova exposició amb fotos del poble i textos de l’escriptor. A més, en aquesta ocasió es comptarà amb la presència del seu fill, que obrirà de forma excepcional les portes de la seva casa familiar perquè es pugui visitar la biblioteca personal de l’escriptor. La ruta guiada visita diferents punts de la població vinculats a la vida i l'obra d'aquest l'escriptor de Benissanet. La Font Gran, el carrer Bonaire, la plaça de la Verdura o la casa natal són algunes de la parades previstes durant el recorregut. Des de jove, Bladé va ser col·laborador de diverses revistes locals d'esquerres i catalanistes.6. Gerard Vergés, el poeta universalGerard Vergés va néixer al carrer de la Rosa, a l'últim pis del Palau Capmany, edifici en què el seu avi havia fundat als baixos la Farmàcia Vergés el 1894. Va ser un dels fundadors, juntament amb Jesús Massip, de la revista 'Geminis', publicada entre 1952 i 1961. El primer llibre publicat per Vergés, el poemari 'L'ombra rogenca de la lloba', de l'any 1981, va guanyar el premi Carles Riba. Després vindria el premi Josep Pla de narrativa, per 'Tretze biografies imperfectes' i el 1990 el premi Josep Vallverdú d'assaig per 'Eros i art'. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seva versió dels sonets de William Shakespeare. La ruta literària 'Tortosa, sota l’ombra de Vergés', transcorre per quinze punts de la ciutat que ens permeten descobrir l’obra de Gerard Vergés, en totes les seves vessants. Són quinze escenaris que ens recreen la Tortosa que ell visqué i que ens permeten veure la ciutat amb uns altres ulls. Història, urbanisme, art i literatura es donen la mà per acostar-nos a una de les figures cabdals de les lletres catalanes actuals.
7. Felip Pedrell, el compositor més internacionalFelip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical. Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per a definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner. Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a Espanya. El fons personal de Felip Pedrell es conserva a la Biblioteca de Catalunya. però la seva ciutat natal celebra un festival, de caràcter biennal, al mes de novembre, que inclou diferents concerts de música d'orquestra amb elements cada cop més contemporanis, ja que en els darrers temps, s'ha signat una aliança amb el Festival Sirga de Músiques de Recerca i Patrimoni, un certamen internacional nascut a Flix i especialitzat en l'experimentació sonora i la nova creació musical.
