Anna Zaera
,
24/04/2018
Entorn

Carla Bonfill: "La dificultat principal dels processos participatius és cultural"

Juntament amb Alba Guillén han creat Microveus, un projecte que potencia la participació ciutadana
Carla Bonfill

Foto: 

Anna Zaera
Carla Bonfill
Carla Bonfill (Amposta, 1993) i Alba Guillén (Barcelona, 1988) s'han unit per impulsar el projecte Microveus, una empresa que vol potenciar els processos participatius ciutadans. Microveus és un estudi on dissenyen, coordinen i implementen projectes d'innovació i transformació urbana amb la participació de tots els actors i ciutadans interessats per millorar la qualitat de vida dels residents i la sostenibilitat del medi. Hem parlat amb Carla Bonfill sobre aquesta iniciativa que va participar a la Fira Àgora d'Economia Sostenible de les Terres de l'Ebre.
"Aquests canvis, únicament són possibles si els ciutadans decidim empoderar-nos i adoptar una actitud crítica des del punt de vista constructiu"

- Per què una arquitecta i una geògrafa decideixen engegar un projecte de participació ciutadana? Com encaixa el vostre esperit social amb la vostra formació tècnica?
El territori, el paisatge, la ciutat, l'espai públic, el carrer o la vorera mateix, conformen una combinació infinita d'escales, i les unes no s'entenen sense les altres. Partim de la premissa que per entendre el territori i dissenyar-lo és molt important controlar-les totes, des d'1:50.000 fins a 1:1. A més, les dues som paisatgistes i aquí és on ens trobem. Tenim molt clar que a les ciutats l'usuari principal són les persones, els ciutadans, els que caminen pels carrers. Per tant, resulta imprescindible incorporar la seva veu i les seves necessitats en tots els projectes que es duguin a terme.

- Quins dèficits detectes en la participació ciutadana que emprenen actualment els ajuntaments?
Podríem escriure tot un article per contestar a aquesta pregunta. En general, la cultura participativa està limitada. No només dels ciutadans, sinó també dels polítics i treballadors públics. Hi ha una estructura burocràtica excessivament rígida per adaptar-se a les exigències de la participació. També se sol banalitzar la participació amb assumptes superficials: la ciutadania es mobilitza per temes que són rellevants, els importen i afecten en el seu dia a dia.

- Quines conseqüències té promoure la participació?
L'objectiu d'un procés participatiu no es troba en ell mateix, sinó en les conseqüències que provoca tant sobre la decisió pública, millorant-la i enriquint-la, com sobre els participants mateixos, implicant-los, comprometent-los amb el que és públic.

- Com s'aconsegueix que la gent participi?
Un procés participatiu no pot limitar-se a fer una crida genèrica a la participació, sinó que ha de desplegar estratègies per aconseguir-ho. Una dificultat molt comuna és saltar-se alguna de les tres fases imprescindibles d'un procés participatiu: explicar-se, escoltar i respondre. En la primera fase, no entendre que explicar-se implica fer explícit de què volem parlar i també de què no volem parlar. Un procés participatiu no és el que permet a tothom expressar-se sense límits, sinó el que delimita un espai de debat sense generar expectatives irreals. En la segona fase, no entendre que escoltar implica dissenyar pautes de funcionament. Sempre hem de disposar d'unes regles clares i conegudes i d'una dinamització que garanteixi un diàleg des del respecte i la voluntat de construir conjuntament. I finalment, en la tercera fase, no entendre que respondre implica demostrar que s'escolta i que això genera impactes.

- És un tema de cultura política?
Sí. Podríem dir que la dificultat principal dels processos participatius és cultural. En les formes habituals de comportar-se dels polítics acostumats a no compartir decisions, dels ciutadans, acostumats a expressar les seves demandes particulars, i de l'Administració, acostumada a protegir-se darrere les seves certeses tècniques. Per això, impulsar processos de participació implica modificar aquests rols: aconseguir que els polítics els liderin sense temors, que els ciutadans hi participin com a tals i no com a clients, i que l'Administració vagi de les lògiques sectorials a les transversals. I per a tot això és imprescindible la figura d'un quart agent extern expert que dissenyi i dinamitzi el procés.

- Quines societats són referents en termes de participació?
En termes generals, sabem que països o societats com Suïssa o Islàndia són capdavanters en termes de participació ciutadana. Ara bé, jo prefereixo parlar de processos o projectes concrets. Hi ha multitud d'exemples que mostren que la participació ciutadana ha estat i és fonamental per desenvolupar una societat més sostenible i amb una major qualitat de vida per als seus ciutadans.

- Algun exemple concret?
Un projecte que m'agrada molt explicar és el de 569 acres de Brooklyn. La seva missió és defensar l'administració del territori per construir ciutats més justes i equitatives. Construeixen eines per ajudar als ciutadans a veure els solars públics en oportunitats per crear espais verds que es converteixen en punts per a l'organització de la comunitat i el compromís cívic. Només al 2016 van ser creats 36 nous espais comunitaris, més de 7 hectàrees.

- Creus que la ciutadania està poc acostumada a decidir sobre el seu entorn?
Totalment. De fet, és una de les qüestions que més sorgeixen a debat quan parlem de participació ciutadana, la baixa participació en els processos i la poca cultura participativa. A més, normalment, es tendeix a mirar cap a fora, carregant a les espatlles de la ciutadania tot el pes del fracàs dels processos. Ara bé, quin és el factor clau que ens podria permetre augmentar la participació ciutadana? Impulsar més processos participatius, realitzar un procés darrere l'altre. És molt important que els processos participatius no siguin casos aïllats.

- Algun exemple de bones pràctiques a les Terres de l'Ebre?
Són diversos els municipis de les Terres de l'Ebre que han començat a impulsar processos a diferents escales de participació. Un exemple de bones pràctiques és el procés participatiu per elaborar estratègies d'adaptació al canvi climàtic conjuntament entre l'administració, el sector econòmic i altres agents d'interès de les Terres de l'Ebre impulsat per Life Clinomics. Un altre exemple són pressupostos participatius, que si compten amb un disseny basat en el debat deliberatiu, la ciutadania pot comprovar que efectivament la seva participació té un efecte real i, per tant, resulta fonamental per assentar unes bases fortes de cultura participativa al municipi.

- A les Terres de l'Ebre hi ha espais com el Fòrum del talent que potencien l'apoderament de les persones a partir del diàleg i el debat sobre qüestions socials i també espirituals. Creus que per participar primer s'ha de tenir l'autoestima suficient per considerar que la teva opinió és important?
Sí. És totalment necessari adonar-nos que som suficientment poderosos per impulsar canvis positius al nostre entorn més proper. I aquests canvis, únicament són possibles si els ciutadans decidim empoderar-nos i adoptar una actitud crítica des del punt de vista constructiu envers les circumstàncies que ens envolten, renunciant a l'immobilisme i passant a l'acció. Així, resulta de vital importància tenir en compte aquesta premissa a l'hora de dissenyar qualsevol procés, generant espais i dinàmiques que fomenten aquest apoderament. "We must be the change we want to see in the world", Mahatma Gandhi.

Més informació: 

També et pot interessar