Els arquitectes Lita Bertomeu i Joan Bonet

Foto: 

Anna Zaera
Els arquitectes Lita Bertomeu i Joan Bonet

Generar espais de creació, un repte de l'arquitectura contemporània a l'Ebre

Conversa amb els arquitectes de Deltebre Joan Bonet i Lita Bertomeu sobre l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre
Anna Zaera
,
12/11/2014
Entorn
“L'art no és una pràctica de ghetto i d'innovacions estlístiques, la creació és inherent a tot ésser humà” deia l'alemany Joseph Beuys, un dels grans teòrics de la creativitat i l'art. Joan Bonet (Deltebre, 1981) i Lita Bertomeu (Deltebre, 1982) són dos arquitectes alternatius, que a part de dissenyar plànols i calcular mides, dediquen temps a reflexionar sobre aquestes qüestions metafísiques que afecten l'ésser humà. Incorporen al seus coneixements tècnics, un perfil humanista, que els converteix en autèntics enginyers socials. Ells van ser els artífexs de l'avantprojecte de rehabilitació de l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre, un edifici enorme -format per dues naus de més 500 metres quadrats i l'antic molí d'arròs- que l'adminitrsació va abortar per falta de recursos i que a hores d'ara es troba abandonat a l'entrada de la població per l'avinguda Goles de l'Ebre.
" Internet, i la societat-xarxa, és una oportunitat enorme per organitzar-nos i prendre conciència del poder ciutadà en qüestions d'urbanisme"

En un moment en que la cultura i la creació se situen en el punt de mira del desenvolupament econòmic i cohesió social en moltes ciutats europees – al paradigma de Berlín se li sumen ciutats emergents en aquest sentit, com ara Barcelona- les Terres de l'Ebre també reivindiquen la necessitat de reinventar els espais industrials que han quedat abandonats com a centres de creació i de trobada social. En aquest sentit, l'urbanisme cobra la seva vertadera dimensió social i aposta per ser protagonista de noves dinàmiques de transferència del coneixement; d'experimentació transdisciplinar; i també d'emergència de nous discursos. Quatre anys després que l'administració decidís aturar el projecte de convertir l'antiga Cambra Arrossera en un gran equipament cultural, recuperem el debat sobre la necessitat d'aquests espais per al desenvolupament humanístic d'una comunitat, els seus possibles usos, i els models de gestió econòmica possibles.

- L'antiga Cambra Arrossera de Deltebre podria ser una fàbrica de creació com les que funcionen a la resta d'Europa. Com vau concebre aquest espai en el vostre avantprojecte?
Lita: Un espai que inclogués les àrees de Turisme, Joventut i Cultura, i una forta presència del teixit associatiu local.
Joan: La idea és que aquí es poguessin generar idees o projectes que encara no han estat plantejats. Crear nous sistemes que no existeixen. De la mateixa manera que els moviments socials ho estan fent amb la política. Per això, en aquest edifici també incorporàvem un espai de debat on es pogués parlar de política, d'art, de cultura, i després, això revertir-ho a la societat en forma de nous llenguatges. Tant pot ser el llenguatge d'un periodista, d'un arquitecte o d'un pintor. Però el primer que li ve al cap a la ciutadania és convertir-lo en un museu de l'arròs.

  • imatge de control 1per1

- Vosaltres creieu que hauria de ser un museu de l'arròs?
Lita: Jo crec que no...No cal mirar sempre al passat, crec que s'hauria de mirar cap als usos futurs. Tenir en compte el que ha estat, però reformular-ho. Com totes les fàbriques de creació que hi ha a Barcelona, a Berlín, o arreu del món.

- Aquí crec que està el nucli de la qüestió...
Joan: Sí, necessitem espais de creació, de relació i d'experimentació. La creativitat és un valor transdisciplinari. La meta de la creativitat no ha de ser només l'art. La pregunta és: Quines eines li hem de donar al ciutadà perquè tothom pugui ser un artista?

- Per què creieu que falten més espais de creació a les Terres de l'Ebre?
Joan: Perquè la gent ha de perdre la temor a poder parlar de qualsevol tema, ja sigue d'urbanisme, d'arquitectura o de poesia...

- Moltes vegades a la gent l'imposen les etiquetes estanques de les disciplines...Potser creuen que ells no formen part d'aquesta èlit il·lustrada?
Lita: Aquest seria un espai idoni per començar a aprendre. Si els diferents professionals treballen en un espai de coworking, poden impregnar-se de les experiències d'altres disciplines.
Joan: Proporcionaria una transversalitat entre molts perfils de persones diferents. Per això, també plantejàvem a l'inici d'aquest projecte que l'antiga Cambra Arrossera pogués convertir-se en una escola taller.

- Quins usos tindria per al turisme?
Joan: La idea és que els visitants no només siguin espectadors, sino que tinguin un lloc on transformar l'experiència de la visita a les nostres terres en una creació. Seria alguna cosa semblant a les residències artístiques que tenen lloc a Balada, a través del Centre d'Art Lo Pati. Estaria bé que els xiquets després d'anar en bicileta pel Delta poguessin venir aquí i crear alguna cosa: edició de fotografies, manualitats...

- Aquest projecte està aturat perque la administració diu que no té diners. Hauria de ser la societat de base qui promogués que tirés endavant?
Lita: Hauria de ser així.
Joan: Necessitem una societat interessada en l'experiència artística.

  • imatge de control 1per1

-  L'Encalve, l'espai que el ballarí Roberto Olivan va obrir a Deltebre, va ser un projecte massa romàntic per al seus temps? Podria representar un assaig frustrat del que seria un centre de creació?
Joan: És un bon assaig que demostra que la societat no estava preparada o no li interessava prou. No hi havia prou públic. Però si del milió de turistes que venen al Delta, pogués passar per aquí, imagina't quanta gent podria venir! Un projecte així ha de tenir el recolzament bàsic del Parc Natural, d'Arrossaires, dels Consells Comarcals i dels ajuntaments. Som un poble de 10.000 habitants. Quants habitants té Berlin?
Lita: Potser faltava ser un espai més pluridisciplinar...La idea perque funcioni és obrir-ho a més públics...

- Hi ha recursos per això?
Lita: Si hi ha moltes entrades de finançament perque tingui molts usos, sí. Si la societat s'organitzés també es podria autogestionar.

- Costa organitzar-se a Deltebre o a les Terres de l'Ebre en general?
Lita: El problema és la competència entre associacions quan parlem de l'àmbit local, o la competència entre pobles quan parlem de les Terres de l'Ebre.
Joan: Jo crec que Internet, i la societat-xarxa, és una oportunitat enorme per organitzar-nos i prendre conciència del poder ciutadà. D'altra banda, el fet que hi hagi aquests fòrums digitals on tothom pot opinar i relacionar-se, fa que cada cop hi hagi menys necessitat d'experiències de relació presencials.

- Com creieu que es podria aconseguir aquesta cohesió?
Joan: A través de la formació a les escoles i als instituts. Si tu no fas entendre a la gent que hi ha un benefici en potenciar la cultura, no hi ha res a fer.
Lita: Jo tinc un amic que és profe i em diu que l'ambient a les escoles és terrible...Estan desmotivats.
Joan: Però si els treus un dia o dos de la seva rutina, poden agafar eines que els motiven!

- Aquesta cohesió social potser també és complicada per les pròpies dinàmiques laborals i per l'individualisme?
Joan: L'oci, com la cultura, ocupa poc temps en les nostres vides, i per tant, també la capacitat de crear i de pensar. Però no tenim l'habit de produir en cinc hores, el que produim en 10.

- Creieu que la transoformació social que ha provocat la crisi pot ser una oportunitat per reformular els espais?
Joan: Els nascuts als anys 80 som una generació de canvis, començant pel canvi de la LOGSE. A la universitat ens parlaven de "l'arquitecte estrella", Ens deien que sortiríem de la facultat i faries aeroports i el Guggenheim. Ens venien que un arquitecte era una persona que canviava el món. Però quan nosaltres vam acabar, aquest panorama ja s'havia esfumat. Ens trobem en una crisi brutal, on tots aquests models que ens havien ensenyat no tenien cap validesa. El teu client ja no és l'administració pública. De fet, aquest projecte fa sis anys ja estaria fet. Aquests canvis, ens obliguen a reformular-ho tot...
Lita: A part la figura de l'arquitecte s'ha devaluat moltíssim...La crisi ha fomentat molt l'intrusisme professional.

- Quines oportunitats li veieu a aquesta conjuntura que us ha tocat viure?
Joan: Ens ha donat un perfil més humanista, ens ha fet apropar als paletes, als ciutadans, etc. I veure més clar que mai que s'ha de fer obres amb sentit i tenint en compte la idiosincràcia de l'espai. Jo mai vaig participar en la construcció de blocs de pisos a Deltebre. Les persones aquí volen viure en cases!

- Quin serà l'urbanisme del futur?
Joan: Les noves tecnologies poden canviar l'urbanisme. A través de la xarxa, s'hauria de promoure els fòrums ciutadans que permetin opinar sobre com volen que sigui el nostre barri. Ara les persones ja poden prendre acords digitals. És bàsica una Llei de Barris vinculada a una societat digital. A més, crec que una assignatura d'urbanisme seria necessaria a l'escola. Quan la gent comprengui que aquesta vorera d'aquí és seva, tot anirà millor.  El moviment del barri del Cabanyal, a València, és un bon exemple d'aquesta cohesió ciutadana per defensar la identitat d'un barri.

 

A

També et pot interessar