Foto: 

Nora Baylach
'Àer' de Laia Santanach es podrà veure al festival A Cel Obert

Anna Hierro: "La dansa i la música són viatges sensorials que es retroalimenten"

Els artistes Anna Hierro i Carlos Martorell formen part de 'Àer', que es podrà veure al festival A Cel Obert
Roser Regolf
,
01/10/2019
Espectacles
L’Anna Hierro és el moviment i el Carlos Martorell posa el so a 'Àer', una peça de Laia Santanach que replanteja la dansa i la música tradicional popular del contrapàs. Un còctel de dansa contemporània i música electrònica que aporten una mirada deconstruida d'aquest ball d’arrels religioses i caràcter solemne, dansat originàriament només per homes. L’espectacle s’estrenarà a les Terres de l’Ebre en el marc del festival A Cel Obert, una branca en creixement que busca entrellaçar obres contemporànies amb espais patrimonials per descobrir. Parlem amb els dos artistes ebrencs, que junts formen Ensemble Topogràfic, per saber què ens espera el divendres 4 d’octubre a la Cripta de l'Església de la Reparació de Tortosa.
"Hi ha una visió del folklore molt museística, de vitrina, que impedeix que justament molta gent s'interessi, pel simple fet de no poder dir la seua"

- Una de les estrenes d’aquest any, i que es presentarà a les Terres de l’Ebre al Festival A Cel Obert, és l’espectacle 'Àer'. Expliqueu-nos què podrem veure.
Anna Hierro: 'Àer' és un espectacle dirigit per la ballarina i coreògrafa Laia Santanach. La coreografia és en col·laboració amb els intèrprets i la música és composició de Carlos Martorell. Tot està concebut amb relació al ball tradicional del contrapàs.

- Un espectacle que ha guanyat el III Premi Delfí Colomé, que promou la creació de noves propostes de dansa d’arrel tradicional.
A.H.: Sí, en vàrem fer una primera presentació al festival Sismògraf per la versió de 30 minuts, que és la que representarem a Tortosa, mentre que la versió de 50 minuts fou estrenada a l’agost en el marc de l’Ésdansa, a les Preses.

  • imatge de control 1per1

- Creieu que és essencial repensar la dansa i la música tradicional per apropar-la a la societat actual?
Carlos Martorell: Crec que hi ha una visió del folklore molt museística, de vitrina, que impedeix que justament molta gent s'interessi, pel simple fet de no poder dir la seua.

A.H.: Tant la creació musical com la coreogràfica beuen de múltiples fonts, i el folklore i les tradicions populars poden ser molt inspiradores i interessants en totes les seves formes, ja sigui sociològica, estètica, filosòfica…

- Actualment hi ha diversos projectes que ho duen a terme, com també és el cas de 'A vore'. S’està convertint en tendència?
A.H.: Pot ser que hagin coincidit en el temps més propostes d’aquest tipus, però tant des del Premi Delfí Colomé com des del festival Ésdansa, fa temps que s’incentiva aquesta revisió de la cultura tradicional.

C.M.: Potser ara, el que han coincidit són justament propostes amb més ressò, com la de Niño de Elche. 

Un moment de l'espectacle 'Àer' | Foto: Nora Baylach

- Tots dos ja fa temps que treballeu junts: Carlos posa la música i l’Anna la dansa. Com és l’experiència?
A.H.: Treballem junts des del 2013, quan compartíem pis a Barcelona i vam decidir presentar-nos a la residència d’artistes d’Eufònic. És un treball intens perquè encara que cadascú es dedica a lo seu, els dos intervenim i opinem sobre tot allò que creem. Tot es cou a 4 mans i amb dos cervells 

  • imatge de control 1per1

- Què us aporten la dansa i la música?
A.H.: Tot i que m’he especialitzat en dansa, a mi m’aporten molt i m’omplen absolutament totes les disciplines artístiques, per això també he estudiat Història de l’Art.

C.M.: Igual que Anna, sempre m'he sentit atret de manera pràcticament inconscient per les dues coses. Sempre he fet música d'una manera o altra, i en els últims anys estic explorant treballs amb moviment, també pel meu interès en la tecnologia per capturar-lo a través de vídeo, sensors de moviment...

- La dansa és impensable sense la música?
A.H.: El moviment i la música conviuen meravellosament, però per separat també llueixen, tot depèn de l’educació dels ulls i les orelles que miren i escolten.

- I la música sense el propòsit de ser ballada?
C.M.: La música sempre té moviment: aire en vibració, les sinapsis neuronals, els dits del pianista, el vaivé de la guitarrista, els llums, el peu de l'espectador inquiet i el cap en sincronia.

- Les dues tenen la capacitat d’expressar sense fer ús de les paraules.
A.H.: No deixen de ser viatges sensorials que es retroalimenten, es potencien i que combinats intensifiquen l’experiència de l’espectador.

Un moment de l'espectacle 'Àer' | Foto: Nora Baylach

- Anna, tu ets també professora de dansa. Com està actualment el sector?
A.H.: Tot lo relacionat amb la dansa es mou en termes de precarietat. Els ballarins hem de ser freelance per força perquè no existeixen companyies fixes i el sector de la pedagogia és irregular. Et pots trobar escoles que han de dur a terme contractacions irregulars, mentre que en un centre oficial pots accedir a un sou de funcionariat.

- A més encara tenim poca cultura de consumir dansa com a espectacle cultural.
A.H.: Des que jo m’hi dedico he vist millorar a poc a poc la sensibilització amb la dansa: més públic i una mica més de cultura. Per contra, les inversions amb diners públics han minvat, i això limita molt els creadors i precaritza la feina dels intèrprets. Nadem a contracorrent.

- Què hauríem de fer per fomentar aquestes disciplines?
A.H.: Si la dansa formés part del sistema educatiu deixaria de ser quelcom estrany i elitista. En altres països es respecta com una disciplina artística de primer nivell, cosa que aquí no acaba de passar i encara ocupa un lloc residual o directament és inexistent en la programació d’alguns teatres.

- Fa anys vau deixar les Terres de l’Ebre per poder endinsar-vos en els vostres respectius móns professionals. Encara ho tenim complicat aquí baix?
A.H.: El sector està totalment estancat i encara sort que existeix Eufònic o A Cel Obert, són oasis en un desert.

- Quins projectes teniu per a més endavant?
A.H.: Com a Ensemble Topogràfic ara estem dedicats a moure 'Meteora', la nostra darrera peça amb Xavi Lloses a l’Auditori de Barcelona. 
 

Més informació: 

A

També et pot interessar