Eusebi Morcillo: “Fer riure no és el mateix que abans”

Eusebi Morcillo és Muniatto, el pallasso de les Terres de l’Ebre. Porta 25 anys fent riure a grans i menuts. Nosaltres volem saber qui és quan es treu el nas de plàstic roig. 

 

- D’on et ve això de ser pallasso?

De menut ja deia que volia ser pallasso. Si ton pare és paleta vol que tu sigues arquitecte, però jo no vaig arribar ni a peó. M’agradava actuar...

 

- Quines van ser les teues primeres vegades als escenaris?

A l'institut, quan feia 3r de PUB amb Manolo Pérez Bonfill. El primer cop que vaig pujar a un escenari va ser per representar un personatge dramàtic a l’obra La desaparició de Wendy, de Josep Maria Benet i Jornet. A la segona, Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, vaig fer un paper còmic i ja me'n vaig anar de l’olla... Allò era lo meu.

 

- I quan vas convertir-te pròpiament en un pallasso...?

Farà 25 anys. Vaig començar a fer alguna coseta puntual i, poc a poc, em vaig anar animant fins que vaig fundar varies companyies amb altres colegues.

 

- T’has convertit en un referent a les Terres de l’Ebre...

Sí, quan los xiquets veuen un pallasso per la tele no diuen “Mira! un pallaso!”, diuen “Mira! un Muniatto!”. Surto al llibre Vocabulari de Boca, sobre les Terres de l’Ebre (riu).

 

- D’on ve el nom de Muniatto?

Una vegada havia d’anar a fer un bolo i em van preguntar 'Com t’anunciem?'. Sense pensar m’ho gaire vaig dir 'Muniatto!'. Volia que fos pronunciable en tots los idiomes per si havia de fer bolos amb turistes i que fos una paraula graciosa del terreno. A molta gent li diuen moniato i pallasso com a noms despectius i jo els revaloritzo (riu).

 

- Alguna vegada t’has sentit menyspreuat per això mateix que comentes?

Mai. Quan entro a un bar me diuen 'Ei pallasso!' A cadascu el criden per la seua professió, no?

 

- Com ha evolucionat Muniatto?

Ha evolucionat molt. Ara sé que no es pot oferir el mateix espectacle a tots els públics. Has de saber com està el públic anímicament, què necessiten en cada moment... . No és el mateix a la sortida d’un cole quan els nens estan cansats i agitats, que un diumenge a la tarda...

 

- Com t’inventes els espectacles?

Sobre la marxa. Deixo que se’m vagin acudint les idees. He après a estar menys encorsetat. Si treballes amb emocions no pots posar-te límits...

 

- Ha canviat l’humor de la gent?

Fer riure no és el mateix que abans. Abans només hi havia tele i les referències de l’humor eren poques. Ara estan bombordejats amb molts tipus d’humor i has d’innovar.

 

- Què és el que potencies més als teus espectacles?

Normalment parodio situacions quotidianes però afegint-hi objectes i situacions estranyes. Agafo una planxa de planxar la roba i em faig una hamburguesa a la planxa...per exemple.. (riu) O agafo la planxa per a fer de surfista... Alterno aquests gags amb màgia, malabars, equilibris, globus....

 

- Et frustra que la gent no rigui?

Jo ja sé que el xiquet fins al cinc anys és sincer. Si no li fa gràcia el que veu no riurà. En canvi, el gran sempre riu per compromís, perquè t’ha pagat i s’ha de demostrar que allò fa gràcia.

 

- Et costa diferenciar a Eusebi de Muniatto?

En molts aspectes som semblants, ens agrada la broma als dos. Però Muniatto és un personatge públic i Eusebi és una persona més tímida que necessita els seus moments de desconnexió. De no estar exposat.

 

- Què aprenen els xiquets amb tu?

Crec que Muniatto és un educador. Intento que l’espectacle tingue una bona dosi d’educació. Que respectin els altres, que s’alimenten de forma saludable... És molt important que aquests missatges els arriben de gent que no són els seus pares.

 

- Si no haguésses estat pallasso, a què t’haguésses dedicat?

M’agrada molt l’esport. Jo sóc un jugador d’equip, en tots els aspectes. M’agrada treballar amb gent. A la Taverna di Enrico, per exemple, ja saben que jo sempre estic pel que faci falta...Si arriba un nou sempre me l'andossen a mi per integrar-lo...

 

- Què és el més important en una feina com la teua?

Ho tinc molt clar, en qualsevol feina si estàs a gust, treballes més. S’ha de donar llibertat per a que cada persona sigue com ella és... I més en les feines creatives. Això no és una fàbrica, ens hem de sentir còmodes per treballar.

 

--

muniattoxou.blogspot.com