Anna Zaera
,
13/08/2018
Família

Eva Campomar: "No es necessiten tantes infraestructures ni objectes, si vincules l'aprenentatge a tot el que està passant en el moment"

L'Espai Tataküa és un projecte d'aprenentatge actiu a les Terres de l'Ebre
Espai Tataküa

Foto: 

Cedida
Eva Campomar
Situat a la falda del Montsianell, en una finca anomenada Can Sisco, una trentena de famílies estan vinculades ja al projecte i han contribuït a crear aquest espai de criança compartida. "Criança amb tribu", diu Eva Campomar (La Ràpita, 1978), llicenciada en INEF i tècnica en educació infantil que, després de conèixer diferents projectes educatius per tot el món, ara fa quatre anys, va decidir impulsar-ne un al territori. L'Espai Tataküa és un dels projectes assessorats per l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre a fi que l'associació pugui esdevenir una cooperativa.
"Aquesta experiència del bosc escola encara no és gens habitual a la resta de Catalunya, la d'aquí és una de les primeres. És molt potent pel que fa la innovació en educació"

- Com sorgeix l'Espai Tataküa?
Aquest projecte sorgeix d'una experiència personal. Fa anys vaig fer una volta al món i vaig anar visitant projectes educatius buscant experiències i reptes... A països com l'Índia o el Nepal vaig descobrir que la natura estava molt present en l'entorn educatiu i que hi havia molt sentiment de comunitat. Quan vius una experiència així, et canvia la mirada perquè te n'adones que tot el que transmeten les escoles, en l'àmbit humà i pedagògic, és molt potent.

- Què et vas emportar d'aquestes experiències?
Quan vaig tornar a Catalunya, vaig anar a Girona a conèixer un projecte d'educació lliure vinculat a unes hortes que compartia aquesta manera de treball des del col·lectiu. Prenien les decisions de manera assembleària, també es tenia en compte el consum, a través de la producció ecològica. Era un espai autogestionat. Les ganes que tenia de tornar a la terreta em van empènyer a projectar alguna cosa semblant aquí a Terres de l'Ebre. Sabia que si algun dia era mare, volia que hi hagués un projecte així a casa nostra.

- Què és allò que més et va sorprendre del que vas aprendre?
Te n'adones que hi ha un aprenentatge viu. Vinculat a les experiències del dia a dia. En aquests països que et comentava potser les aules no estan en tan bones condicions com les que tenim aquí, perquè les aules són el propi espai natural. De vegades no es necessiten tantes infraestructures ni objectes, si vincules l'aprenentatge a tot el que està passant en el moment. El que és bàsic és cuidar l'entorn i cuidar les persones que tenim al davant.

- Com es dóna l'aprenentatge?
No hi ha un currículum preestablert. No hi ha un document que diu que els estudiants, quan acabi el curs, aprendran això o això altre. Sí que podem predir les etapes de desenvolupament, a nivell psicomotriu saber què estan en disposició d'assumir, però el currículum és en vivencial.

- I a la pràctica quins entorns o dinàmiques faciliteu?
La majoria de decisions es prenen en assemblea. Cada matí fem una rotllada on tant els infants com les persones adultes fem propostes. Algunes vinculades a coses que van passar el dia anterior o a algun objecte que ha portat un dels infants. Poden expressar què tenen ganes de fer i què voldrien fer. L'hora del conte també és un moment de grup. Intentem que aquesta comunicació col·lectiva reforci la idea d'aprendre en col·lectiu. Sentint-te segura i fent sentir segura a la resta de la gent. Cada dia poden passar milions de coses que seran espontànies i, a partir d'aquests moments quotidians, les persones adultes estirem del fil per desenvolupar aprenentatges vinculats a la lecto-escriptura o la lògica-matemàtica.

- Quan arriben els infants, què fan?
La idea és arribar a l'escola relaxats, donar la benvinguda i deixar-los espai per jocs lliures. La diferència respecte a altres escoles és que tenen una arribada, és tranquil·la, poden situar-se, i col·locar les seves coses al lloc. Al voltant de les 10 del matí, que ja estan tots els infants a l'espai, comença l'assemblea. Després preparem un esmorzar on els infants s'apropen al menjar que més els ve de gust i després hi ha una provocació.

- Què és una provocació?
Un estímul per fer-los reaccionar. Pot ser un joc matemàtic, alguna cosa artística, una cançó, una excursió. Cal dir, però, que les propostes no les han de seguir obligatòriament. Si algú està fent alguna cosa que l'està connectant en el seu entorn, el deixem fer. Ara bé, tenim eines perquè les propostes que fem els adults els resultin interessants. Sempre diem que hem de tenir capacitat de meravellar els infants.

- És fàcil fer-ho?
Els petits tenen moltes ganes de comunicar-se a través de diferents llenguatges. Sempre tenen ganes de buscar, experimentar, tocar... És molt fàcil que t'acompanyen. Hi ha dies que les propostes tenen més èxit que altres, això passa.

- Quines altres iniciatives heu engegat?
Tenim el bosc-escola, que és el primer de les Terres de l'Ebre. Aquesta idea no l'hem inventat nosaltres, va sortir el 1914, en un moment de canvi a nivell polític i social. Llavors es va voler apropar la natura a l'escola pública. La primera escola del bosc va ser a Montjuïc i la segona va ser a l'Escola del mar.

- Què proporciona aquest aprenentatge?
A través de la natura podem veure la transformació, el canvi, qüestionar-nos com és el vincle amb la natura. I nosaltres vam decidir que si volem canviar les coses, la millor manera és fer-ho. Aquesta experiència del bosc escola encara no és gens habitual a la resta de Catalunya, la d'aquí és una de les primeres. És molt potent pel que fa a innovació en educació.

- I quin punt d'innovació destacaries respecte a d'altres experiències similars?
Que ens estem vinculant a l'escola pública. Molts infants estan compartint el bosc escola amb l'escola pública. En aquesta etapa de 0 a 3, de 3 a 6, on l'escolarització, encara no és obligatòria, moltes famílies estan escollint una nova manera de compartir l'educació. Crec que això és molt satisfactori. El Safareig i Veure, pensar i sentir són plataformes on s'estan desenvolupant aquests processos. Nosaltres estem vinculats a les dues plataformes i estem obrint un nou espai educatiu per a les famílies, per a poder flexibilitzar l'ensenyament en aquesta etapa de 3 a 6. A partir dels 6, en aquest país, ja tenim l'obligació de portar els fills a l'escola.

- També oferiu un espai de relació per a pares i mares...
Sí, sobretot per aquelles persones que no necessiten conciliar però sí que busquen un espai on relacionar-se i compartir experiències. Explicar coses de la criança, del primer any com a pare o mare, que és molt potent. Volem que aquestes famílies puguen vindre aquí i compartir.

- La vostra filosofia és també molt similar a la dels projectes cooperatius?
Sí, de fet, estem seguint el programa Coop Crea de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre per constituir-nos com a cooperativa a la tardor. Va ser l'Ateneu qui ens va animar a començar aquest camí. L'autogestió és molt dura quan no reps diners de l'administració, sempre tens pocs recursos, i a l'Ateneu, hem trobat un equip d'assessorament que a part de motivar-nos, ens ha connectat amb altres projectes que estan en la nostra mateixa situació i això ens ha permès fer xarxa. A més, l'assessorament individualitzat que ha estat brillant. Encara no som cooperativa legalment, però ja ho tenim tot preparat.

Més informació: 

També et pot interessar