Jump to navigation
- Més de 10.000 anys d'històriaAvui dia han estat descobertes peces de ceràmica d'incalculable valor que daten del Neolític, és a dir, amb més de 10.000 anys d'història. Es tracta de la ceràmica del període Jōmon, que va aparèixer decorada amb motius de cordes. En aquell temps, les mercaderies es transportaven en diferents recipients ceràmics. Aquestes obres es van modelar amb argila i corda.
- La ceràmica com a complement de les arts culinàries japoneses"Els japonesos vivim molt prop de la ceràmica", diu Chisato Kuroki. I és que les peces fetes de ceràmica s'utilitzen cada dia en rituals tan quotidians com per exemple els àpats o els objectes domèstics. "Al Japó hi ha molts col·leccionistes que van comprant les peces per a la llar poc a poc", assegura, al mateix temps que explica que al Japó hi ha la costum d'utilitzar peces úniques fetes per diferents artistes i artesans. Per exemple, mentre que aquí només s'utilitza el plat pla i el fons, al Japó hi ha tota una gran col·lecció de recipients per posar diferents aliments i salses", diu. Hi ha moltes peces utilitàries però que també són petites peces d'art, assegura.
- La cerimònia del te"Practicar aquesta ceremònia és art ja", diu Chisato Kuroki. Aquest ritual també ha estat clau en l'artesania de la ceràmica. La cerimònia japonesa del te, anomenada en japonès "el camí del te", és una activitat cultural japonesa que implica la preparació cerimonial i presentació del matcha, un te verd en pols. El budisme zen ha estat la principal influència en el seu desenvolupament. La cerimònia implicava l'ús d'un petit tarro per al te polvoritzat, un bol per beure, un bol per al rentat, un plat per a pastes i, ocasionalment, un recipient per a l'aigua, una caixa d'encens, i un got per contenir un sol pom de flors. Els recipients per a la cerimònia del te van ser tan altament considerats que sovint els samurais escollien un utensili per al te molt valuós com recompensa pels seus serveis.
- Influències de la Xina i CoreaLa ceràmica japonesa està molt influenciada per països com la Xina i Corea. Gràcies a la dinastia Tang, va arribar al Japó una tècnica d'esmalt realitzada a partir de tres tonalitats derivades del plom, molt semblant al vernís de plom verd realitzat en el continent al segle VIII. Entre el segle XI i XVI destaca la porcellana blava i blanca portada de la Xina, que era molt cotitzada. Molts japonesos van ordenar la ceràmica de disseny personalitzat a forns xinesos. La ceràmica portada de la Xina era considerada d'alta qualitat, i emprada en moltes cerimònies de te de les classes socials altes.
- Ceràmica de KiotoKioto, al segle XVII, no només era la capital del Japó, sinó el seu centre cultural més gran. Allí hi anaven tots els artesans, artistes i persones interessades per la cultura i l'art, tant a produir com a vendre les seves peces. Per això, no és d'estranyar el gran valor de la ceràmica de Kyoto, també anomenada de Kyokai. Aquesta ceràmica es va produir i va millorar sota el patrocini dels temples de la ciutat. - Tokoname, ciutat de la ceràmica antigaTokoname és la ciutat per excel·lència de la ceràmica al Japó, ja que és un dels principals centres de producció. La seva màxima esplendor va tenir lloc durant els segles XVII a XIX, sent reconeguda pel seu color taronja i les seves fines teteres.
