Jump to navigation
- Mestràlia posa en valor la feina dels constructors artesans d’instruments tradicionals. Espècie en extinció?Abans que res, vull mostrar els meus respectes cap a aquest ofici tan noble com és el de lutier o constructor artesà d’instruments que, tot i ser un pilar, moltes vegades viu a l’ombra de la cultura musical. Fires d’instruments com la de Mestràlia són oportunitats per als mateixos lutiers d’obrir per uns dies els seus tallers, mostrar el seu treball i fer que la gent el pugui conèixer provant instruments i fent contactes. No crec que puguem catalogar l’ofici com una espècie en extinció. L’artesania sempre dóna un valor afegit als objectes i si parlem d’instruments, encara més.
- De fet, a Mestràlia es comptarà amb la presència de gairebé 300 artesans professionals. Què hi podrem descobrir?Molt bon ambient de festa, de música i ball al carrer en un emplaçament encantador com és el poble de Campredó i els seus carrers i les seues vistes al riu Ebre i a la seua ribera des del Roquer. Després podrem passejar per una part de la fira on hi ha els lutiers i constructors. També hi ha la zona de l’escenari de dia amb concerts, xerrades, tallers i la trobada d’instruments. Hi haurà una altra part amb parades d’artesania i productes de la zona i l’escenari del Roquer per a les vetllades amb els concerts de nit i sopars de divendres, dissabte i diumenge. En fi, tantes coses que no les puc enumerar totes. Però sí que voldria destacar la qualitat que sempre ofereix la fira pel que fa a programació musical, amb grups o músics de renom i d’altres d’emergents amb molt bones propostes.
- Quines característiques ha de tenir un bon lutier? A més de saber fer la seva feina, cal que sigui un expert en música?Crec que per sobre de tot ha d’estimar el que fa. A més, un bon lutier ha de conèixer molt bé l’instrument i tenir infinitat de coneixements sobre materials, acústica, ergonomia, etc. Ha de saber fer un bon ús de la tecnologia i tenir molt bona mà. I, com no, fer moltes proves amb instruments i amb músics i saber-los escoltar per millorar cada peça. La coneixença de l’ofici i la pràctica farà al lutier més expert en el seu camp.
- Els instruments per encàrrec encara són habituals?Bàsicament, els lutiers i constructors treballen per encàrrec. També, depenent de la sortida que tingui l’instrument, en poden construir per tenir-ne en estoc i així poder ensenyar i deixar provar, cosa molt important per escollir un bon instrument. Per això, Mestràlia és una oportunitat per poder descobrir, escoltar i provar instruments i també per aprendre’n una mica més sobre el teu.
- Els instruments propis de cada zona influeixen en la música que s’hi crea. Com han influït en la de les nostres terres?Això d’instruments 'propis' dóna per a molt! L’ampolla d’anís s’ha tocat a moltes festes i no crec que ens la puguem agenciar com a pròpia. Penso que al final hem d’arribar a la conclusió que l’instrument, com la seua paraula indica, és un mitjà per poder fer música. Som i hem estat terra d’acollida i de cruïlla de moltes cultures i segur que per aquí han degut passar instruments inimaginables tocats per músics excepcionals que feien música que el pas del temps ha pogut esborrar. Però el que ens ha quedat com a llegat de música tradicional és immens, moltes vegades desconegut per la majoria. Segur que alguna part encara es guarda en la memòria dels més grans esperant ser rescatat o que encara es recrea en algun lloc insòlit. També he de dir que tenim la sort que hi ha música de les nostres terres que és comuna amb la de mitja península i part del Mediterrani i això ens dóna informació per entendre-la i interpretar-la. Cada vegada veig més clar que allò que ens creiem propi també és comú a altres llocs i va venir de llocs llunyans. Ara, també veig la importància de donar valor a la nostra arrel musical, siga la que siga, per fer-la ben actual i viva.
- Mestràlia també posa el seu focus en la música tradicional. Quin estat de salut viu actualment?Com amb tot, penso que sempre es pot millorar i més en la situació d’ofec econòmic que viu actualment la cultura. Ara bé, hi ha molt de camí fet per tal que la música tradicional no solament es vagi recuperant i valorant sinó que també pugui ser base o font d’inspiració per a noves propostes, tal com ho és la música tradicional d’altres llocs. Evidentment, si equiparem la salut de la música tradicional d’aquí amb la de França, per exemple, estem a anys llum per molts motius, però principalment per la poca inversió que s’hi destina.
- Aquest estat de salut està lligat amb el de les danses tradicionals?També pot millorar, però potser la part dels balls i danses tradicionals, que va tan lligada, com tu dius, a la salut de la música tradicional, és més complexa perquè necessita de la participació de la gent que, al cap i a la fi, és qui la fa més viva o no tant. Les persones ens divertim de moltes maneres i una d’elles és ballant. Fent-ho de manera més o menys espontània com és el cas del ball o més coreografiada, dins d’un marc festiu o d’un ritual, en el cas de la dansa és un acte cultural en si mateix. La cultura va variant i la gent se sent còmoda o s’interessa més o menys depenent de com conviu amb les manifestacions culturals que s’ofereixen. I així tornem al mateix punt de la pregunta d’abans, la falta d’inversió en matèria cultural.
- Com a pregoner de Mestràlia, alguna reivindicació a fer en l’àmbit d’aquest esdeveniment?Ui, moltes. Però em limitaré a fer una crida a tothom perquè vingui a veure la fira. Perquè Mestràlia aposta per la música en directe i les propostes originals, té un aire popular però sofisticat alhora i, no sent menys important, és gratuïta. Falten més propostes en aquesta línia.
