'Al segle XVI, Despuig va abordar temes que avui encara susciten debat'

L’any Despuig va passar sense pena ni glòria. El 2010 es complia el cinc-cents aniversari del naixement del noble tortosí Cristòfol Despuig i ni les institucions, ni la Festa del Renaixement  - que en bona mesura es va crear per enaltir un dels personatges més il·lustres del segle XVI a la ciutat - ho van commemorar. Però l’homenatge, encara que sigui una mica tard, arriba ara en forma de llibre. I és que des de fa uns mesos ja és al carrer una edició revisada de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfol Despuig, el text més paradigmàtic de la literatura catalana del renaixement. El volum, publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa, ha estat revisat pels filòlegs Enric Querol i Josep Solervicens.

 

- El lector d’avui, què pot trobar d’interessant en aquest llibre del segle XVI?

Des de la Tortosa del renaixement, Despuig va abordar temes que avui encara susciten debat. En els seus col·loquis, per exemple, posa en qüestió el poder temporal del Papa de Roma i parla també de la dificultat de Catalunya i València per encaixar en la idea d’Espanya que es defensa des de Castella. En l’àmbit lingüístic es queixa, per exemple, que poc a poc el castellà va suplantant el català.

 

- Un tema d'actualitat.

Els catalans hem sigut tossuts i per això hem conservat la llengua, perquè si ho analitzem fredament tot ens ha vingut en contra. Despuig, a la seua època també nedava contracorrent i, per això, és un dels pocs representats de la literatura en català del renaixement. I és que cal tenir en compte que al segle XVI gairebé tots els escriptors del nostre país es van passar al castellà —que era la llengua de la cort, l’idioma de prestigi a Europa— o al llatí, la llengua acadèmica universal. A més, amb l'arribada de la impremta escriure en espanyol també era més viable, per simples raons de mercat.

 

- A més de l'idioma, quina és la peculiaritat de l'obra de Despuig?

Els col·loquis posen en evidència que Despuig havia assimilat els paràmetres del renaixement. Va ser educat en el bon llatí clàssic, en contraposició al llatí medieval, i coneixia bé els autors de Roma i Atenes. De fet el seu llibre està escrit en forma de diàleg, un dels gèneres més populars a l’edat antiga.

 

- I aquesta nova edició què aporta de nou?

L’única edició del Col·loquis publicada amb certs criteris filològics data de 1981. És obvi que en trenta anys els mètodes d'anàlisi han canviat i nosaltres hem intentat adaptar-nos-hi. Hem utilitzat nous manuscrits, en general còpies parcials de l’original, per aproximar-nos amb més fidelitat a allò que realment va escriure Despuig. Diguem que la nostra feina ha estat confrontar manuscrits i còpies per intentar reconstruir amb criteris científics l’original de Despuig que malauradament s’ha perdut.

 

- Ara se'n preparen dues traduccions, una al castellà i l’altre a l’anglès. Quina notorietat pot tenir Despuig fora de les nostres fronteres?

Entre filolegs i historiadors els Col·loquis de Despuig són una obra molt valorada. Per això Joan Antoni González, professor de la UNED, n’ha fet una traducció al castellà que es penjarà a la xarxa. Paral·lelament, Henry Ettinghausen, professor emèrit a la Universitat de Southampton, està traduint el llibre a l’anglès. Es publicarà a l’editorail Tamesis, que ja ha editat algunes traduccions de clàssics catalans medievals. Aquests dos volums ajudaran a donar difusió i projecció a un dels textos més paradigmàtics del nostre renaixement.

 

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Edició Crítica a càrrec d’Enric Querol i Josep Solervicens

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Barcelona, 2011.

Presentació de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Lloc: Saló de Sessions. Ajuntament de Tortosa.

Hora: 19,30

Dia: 17 de febrer