Jump to navigation
- Com s’educa a un infant per a que sigui un adult amb pensament crític?A la societat contemporània, el pensament crític no està gaire de moda. Vivim una època on prima la resposta immediata i la cerca de respostes a la Viquipèdia. El pensament crític requereix temps, debat, molts de dubtes, reflexió i sobretot bones preguntes. Per tant, en l’educació, el desenvoluparem a partir de totes aquelles dinàmiques on siguin presents estos elements.- Tot el treball no s’ha de fer a l’escola, però, no?Clar. Evidentment, l’educació dels nostres fills depèn també de la família i els amics, però també de les xarxes socials, els videojocs i els productes audiovisuals que consumeixen.- La tecnologia, que de vegades pot resultar contraproduent si no se’n fa un bon ús...Tot el món audiovisual i d’Internet també transmet uns valors; i la família aquí té un paper molt important a l’hora de supervisar i posar límits. És especialment alarmant el tema de la música i els videoclips que consumeixen els infants d’avui en dia. Xiquets i xiquetes de 10 anys es passen el dia escoltant cançons que fan bandera del masclisme, el consumisme o la banalització del sexe. És lamentable i, com sabem, perillós.- Com veus l’educació pública actual?Cal una aposta més decidida per l’educació pública. A les ciutats, els concerts escolars i les escoles privades estan guanyant la partida a la pública. I no parlo quant a qualitat, sinó d’oferta, i això és responsabilitat de qui governa. Pel que fa a la qualitat, hi ha escoles públiques molt però que molt potents, molt més que qualsevol privada o concertada.- Segons afirmes, l’escola està en constant evolució…Sí. Parteixo de la idea que l’escola sempre ha d’estar en construcció. És a dir, en l’educació hem d’estar constantment actualitzant el que fem, per tal que hi hagi coherència entre el que els infants experimenten en el seu dia a dia i allò que aprenen a l’aula. És per això que cal que adaptem les metodologies utilitzades a les característiques dels infants. Però estar en construcció també requereix un procés constant de reflexió i experimentació... Per això, en el meu llibre busco que el lector reflexioni sobre les implicacions a escala individual i col·lectiva de les nostres pràctiques escolars.- Així, el model educatiu i la societat haurien d’anar sempre de la mà...Penso que sí, però no d’una forma passiva. No hem de seguir les modes superficials presents a la societat de consum, sinó tot el contrari. Hem de prendre el que passa a la societat com a punt de partida per entendre críticament la realitat i, quan sigui necessari, mostrar que una altra forma de viure també és possible. Al final, l’escola ha d’adaptar-se a la realitat dels alumnes per esdevenir un motor de transformació de la societat.- I actualment, van al mateix ritme?No tinc una resposta clara. És difícil generalitzar respecte a l’evolució, tant de la societat com de l’escola. Hi ha sectors de la societat molt avançats a nivell ètic, polític, econòmic... i d’altres molt poc. I de la mateixa manera, hi ha mirades pedagògiques molt avançades i d’altres que encara se situen força enrere. De fet, penso que una part és indissociable de l’altra. Quan tindrem una societat realment madura democràticament suposo que hi haurà també una educació a un nivell similar. I el mateix podem dir en sentit contrari.- Què hem guanyat a nivell educatiu amb aquesta evolució?El més important que hem guanyat és la consciència que les nostres pràctiques educatives estan obsoletes i cal canviar-les. Les noves tecnologies també han aportat elements molt positius, tant a l’hora de treballar a l’aula com pel que fa a la pròpia formació del professorat. Ara hi ha més accés al coneixement i s’eixamplen les possibilitats de comunicació entre les persones.- Alguna cosa ha canviat en negatiu?Potser la tendència dels sistemes educatius moderns a controlar el que es fa a les escoles a través de proves estandarditzades, com les de competències bàsiques o avaluació diagnòstica. Això fa que moltes vegades el què i com s’aprèn a l’aula queda condicionat per aquestes proves. Al món anglosaxó, a això se li diu “teach to test”, és a dir, ensenyar per a l’examen.
- Waldorf, Montessori, educació viva i activa... Sembla que pràctiques que van sorgir fa uns anys ara estan cada cop més presents.Personalment no m’agrada limitar-me només a una d’aquestes mirades, sinó que prefereixo aproximar-me a totes elles amb la ment oberta i agafar-ne allò que considero més interessant de cadascuna.- Serà una moda que marxarà amb el temps?Això depèn de nosaltres. Si les adquirim de forma acrítica, suposo que serà una moda passatgera. Però si, en canvi, el que fem és analitzar-les i aproximar-nos-en des de la pròpia experiència i reflexió, llavors no només estarem modificant les nostres pràctiques, sinó també la nostra manera de concebre l’infant, l’educació i la societat. I a més, ens estarem transformant també a nosaltres, fet que farà que els canvis siguin més profunds i duradors.- Parlem del llibre. Com neix la idea d’expressar totes estes idees per escrit?Tot va començar amb el trencament d’un os metatarsià, és a dir, d’un dit del peu. El fet d’estar de baixa i disposar de temps sol a casa, lluny dels xiquets, em va fer començar a donar forma a un projecte que feia temps m’anava pel cap.- Per a fer possible la publicació has optat pel micromecenatge. És una forma d’apropar-se més al potencial lector?Sí. Ha estat un recurs que m’ha ajudat a finançar la publicació del llibre i, a la vegada, a projectar-lo a través de la xarxa a un públic que d’una altra manera m’hagués estat difícil arribar. Ha sigut una tasca intensa. Fer campanyes d’este tipus requereix molta feina d’anar publicant, fent difusió, responent missatges... però finalment ja es pot comprar a través de plataformes en línia com Amazon, Agapea o La Casa del Libro, el que per a mi és un èxit.- Tornant a l’escola, quins consells donaries als pares per continuar a casa la feina dels mestres?Dediquem temps als nostres fills, escoltem-los, expliquem-los allò que ens pregunten, llegim amb ells, juguem quan ens ho demanen, posem-los límits quan face falta. Siguem un model positiu per a ells i, sobretot, demostrem-los el nostre amor.- Com veus l’escola del futur?Estem en un moment esperançador, on des de molts sectors de la societat es demana un canvi a l’escola. Això és positiu, però també té els seus riscos. Vivim en una societat on els valors que predominen són el consumisme, l’individualisme i la superficialitat, i si l’escola l’únic que fa és adaptar-se podem acabar impregnant les nostres pràctiques de tot això. Penso que el que hem de fer és just el contrari: partint de la reflexió sobre la societat que volem, hem de generar unes pràctiques escolars que ens hi portin. Ara bé, dependrà de tots nosaltres, si tots aquests moviments ens acaben portant una millora, a la societat i a l’escola, o només una rentada de cara de tot plegat que no acaba modificant res.
Facebook L'escola en construcció
