Surtdecasa Ebre
,
20/10/2012
Llibres

Flàvia Company: “Si el triomf és tenir i posseir, estem perduts”

Oriol Gracià entrevista l'autora de la novel·la 'Que ningú no et salvi la vida'
Si algú mai et salvés la vida, ¿et sentiries en deute amb aquesta persona? I si a canvi et demanés de matar algú ¿series capaç de fer-ho? Quin seria el teu límit? Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Flàvia Company: Que ningú no et salvi la vida. Així és com aquesta escriptora argentina —que viu amb un peu a La Ràpita i l’altre a Barcelona— interpel·la el lector i el porta fins al baixos fons de la condició humana.
 
- Que ningú no et salvi la vida és un llibre dur i directe, que en algun moment pot incomodar el lector.
He treballat la psicologia dels personatges a fons fins al punt que n’ha sortit una novel·la amb molta càrrega moral. Parlo del desig, dels remordiments de consciència, de la recerca de la veritat i ho faig d’una forma tan directa que pot sobtar a més d’un lector. En realitat el que busco és plantejar la necessitat social de revisar els valors humans.
 
- Per tant, la novel·la neix de la necessitat d’explicar la societat actual?
Fa temps que vaig començar a treballar en aquest llibre, però és cert que s’ha publicat en un moment oportú, ple de canvis i desorientació. En el llibre intento despertar l’instint de l’empatia, la necessitat de posar-nos al lloc de l’altre, de saber perdonar, d’estimular els valors que ens fan humans i ens permeten viure i conviure.
 
- És una crítica a la manca de valors que vivim?
La societat ens fa cada cop més egoistes, sobrevalorem el poder, la riquesa i tot allò material. Si el triomf és tenir i posseir, estem perduts. Vivim una crisi econòmica, però també una crisi de valors, una manca de referents.
 
- El seu estil és de frases curtes, paraules concises, més acció que descripció...
Sóc una persona sintètica i això es fa notar en el meu estil, per això utilitzo un llenguatge directe i pla que dóna ritme al relat. En aquest sentit podem dir que, en la forma, aquesta és una novel·la fàcil de llegir. Ara bé, en el contingut crec que obliga el lector a qüestionar-se, a pensar i reflexionar.
 
- I vostè, per reflexionar, és refugia a La Ràpita.
Per feina sóc molt sovint a Barcelona, hi dono classes d’escriptura i col·laboro amb diversos mitjans de comunicació, però fa més de vint anys que al Delta hi vaig trobar el meu lloc. El paisatge que envolta la badia del Alfacs, els rapitencs, la tradició musical... fins i tot, vaig tocar el clarinet a la Lira Ampostina. Per tot plegat, a l’Ebre m’hi sento com a casa.
 
 
-- Més informació: 
Bloc de Flàvia Company: http://fcompany.blogspot.com.es/
Oriol Gracià: www.oriolgracia.cat
   

També et pot interessar