Jump to navigation
- Història local per fer història global, i viceversa...La història de Riudecols no té cap interès si no som capaços d'interrelacionar-la amb àmbits més grans. Jo puc parlar de la fàbrica de Flix i de la navegació fluvial pel riu Ebre, però no tindria sentit sense vincular-la als successos i els conflictes que tenen lloc a la resta del país i del món. Cap localitat està aïllada de les altres. Per això, un historiador ha de tenir mentalitat global.- El teu llibre 'Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, País Valencià i Aragó (1808-1936)' reivindica l'herència carlista de les Terres de l'Ebre. En què condiciona el caràcter d'aquest territori aquesta ideologia?El carlisme és una ideologia que va en contra dels temps, en contra del liberalisme que s'estableix després de la Revolució Francesca. Això no vol dir que tingui alguns efectes positius. Marx diu que s'ha de tenir en compte el carlisme en tant que és una força popular, de masses. I per què, si és una força contrarevolucionària que va contra el progrés, té el suport de la població?- Per què?La nova vida no els interessa. Perquè el liberalisme suposa l'aparició d'un Estat que sempre que apareix, no ho fa per res bo. O apareix per recaptar impostos o per reclutar joves per anar a la guerra, o per expropiar les terres. Els liberals són els de fora i els carlistes són els d'aquí. El nostre sempre ha estat un territori perifèric, lluny de les administracions, i mal comunicat, on el buit de poder l'ha ocupat l'Església i els senyors de la terra, que cedien la terra a la gent per a que la treballés. Les terres que eren de l'Església es van vendre al millor postor i la gent del poble va haver de deixar d'anar-hi a fer jornals. Això va ocasionar enfrontaments violentíssims, que a Tivissa duren fins al segle XX.- Són unes terres sense autogovern...L'autogovern, o la Delegació del Govern, no serveix de res si no tens capacitat decisòria. No pot ser que produïm el 80% de l'energia de Catalunya i no tinguem cap avantatge. Això a França no passa, qui viu prop de les centrals de producció d'energia té l'energia subvencionada. Jo, quan estic a Flix, visc entre centrals nuclears i elèctriques, i sovint se me'n va la llum i se'm fa malbé tot el que tinc a la nevera. Això no pot ser.- El moviment en contra del PHN, les protestes per les millores ferroviàries o la reivindicació de l'A7 demostren encara aquest oblit de les administracions...Sí, el territori de l'antiga diòcesi de Tortosa és bastant homogeni, de Maials a Vinaròs compartim bona part de l'imaginari i de la manera de parlar i entendre'ns. Encara hi ha una falta de respecte cap al català occidental. Quan vaig veure que el documental que van emetre a TV3 sobre la Cooperativa de l'Aldea estava subtitulat, vaig pensar 'Aquesta gent s'ha begut l'enteniment!'- Deies que el carlisme també tenia coses bones...El carlisme és una ideologia que es basa en els moviments que van de baix cap a dalt, en prendre decisions col·lectivament. L'ex-Delegat del Govern, Francesc Sancho, en plenes manifestacions en contra del PHN va dir als manifestants 'Sembla que sigueu carlistes!'- El riu Ebre ha estat un punt estratègic en molts conflictes bèl·lics des de les guerres napoleòniques fins a la Guerra Civil. Quines conseqüències té aquest fet sobre el territori?Això fa que els conflictes bèl·lics en aquesta zona siguin especialment cruents. El control de la dreta de l'Ebre és una placa giratòria que permet la interconnexió entre la Península i el Litoral. Cada conflicte ha deixat una estela de destrucció que ha tardat 20 anys en recuperar-se. Quan s'acaba la guerra, queden soldats aïllats, pobresa, bandolerisme, guerrilles, i això genera una conflictivitat social que s'arrossega encara avui dia. Som un dels territoris de Catalunya amb menys renda per càpita.- Això es tradueix també en una crisi cultural?Sí, som un territori de recessió i d'emigració. Les elits culturals van haver d'exiliar-se i no es reprodueixen en una generació. La fugida de molts dels nostres intel·lectuals, per dirigir diaris, per crear opinió, per reflexionar sobre el futur i l'eternitat, ha tingut conseqüències.- De totes maneres, també hi ha gent que diu que la situació fronterera de les Terres de l'Ebre la converteixen en una terra tan punky com poètica?Ara vivim una època bona, perquè tenim molta gent al territori que té formació. I els que som de l'Ebre tenim una vocació ancestral de la qual mai ens n'acabem de desfer, és una espècie de motxilla, que ens fa tornar. Es nota que la gent vol viure al territori i que la nostra terra ens doni per viure.- Ets expert en història portuguesa, però mai has deixat de fer recerca sobre assumptes de les Terres de l'Ebre. Per què aquesta doble via?El primer que em va interessar va ser la història del meu voltant. Aquestes són les meves primeres històries. Però en ple franquisme, si tu preguntaves molt, la gent no parlava, vivíem en una dictadura. Hi havia una frase que deia 'Los nens porten al joc allò que senten dir al foc'. Com no hi havia televisió ni altres mitjans de comunicació de masses, la socialització es feia al voltant del foc. Si tu li deies 'Iaio, què has dit?' Ell et contestava 'Això no és per a tu'. El meu somni era saber què hi havia darrere de les muntanyes. Per entendre la història local, has d'entendre la global. Res del que és humà ens és aliè.- Després de tants d'anys de parlar d'històries locals i d'històries globals. A quina conclusió has arribat?Per exemple, el que marca la dissolució de les patrulles de control Comitè de Defensa de la Guerra, són els fets de Falset i els fets de Gandesa. Per tant, aquest fet local té una dimensió catalana. La història s'ha de fer des de baix, no s'ha de fer des de dalt. Per això, molts historiadors que no tenen referents locals, acaben fent males lectures. A les Terres de l'Ebre, però, tenim un problema de distribució de la nostra producció historiogràfica. No arriba. I això és molt greu.
Presentació del llibre 'Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)'. Divendres 25 de setembre, 19:30h Arxiu Comarcal del Montsià AmpostaFitxa de Surtdecasa
