L'alcalde que investiga sobre la cuina del territori

Si hi ha un tret característic de la cuina del nostre territori és que ens defineix com a societat i mostra el nostre passat arrelat a la terra. Hi trobem plats on els ingredients són els productes de temporada que es poden collir directament de l’hort i que formen part de la dieta mediterrània, fins a recaptes consistents i calòrics, que aportaven energia als nostres pagesos per afrontar els durs treballs del camp.

 

Amb la intenció de recuperar, però sobretot, de no perdre les nostres arrels culinàries, el planer Jordi Boronat, que es dóna la casualitat que és l'alcalde del seu poble -Santa Bàrbara-, s’ha assegut durant quatre anys en diferents taules per recuperar els sabors d’abans i mostrar-los a les noves generacions en un treball que ha tingut també molt d'etnogràfic.

 

El procés d’elaboració de La cuina de la Plana ha estat ple d’estones entre fogons cuinant poc a poc un bon fricandó, coneixent els secrets de cada cuiner, esmorzant els típics callos, collint les borraines per embolcallar-les d’una pasta dolça i cruixent, fent una festa amb amics per preparar un bon arròs de sarcet -ànec típic del Delta- o allargant una tertúlia de sobre taula amb coquetes de pa en oli, de sagí o amb els pastissets d’ametlla de les Tafalles, unes germanes de Santa Bàrbara que elaboraven dolços típics, com cócs i pastissets -que expliquen en el llibre que fins i tot el papa Joan Pau II va provar-.

 

En un llibre de 136 pàgines, amb unes 50 receptes de cuina, alguna de les quals els planers ja han sortit publicades al Santa Bàrbara Magazine, podreu descobrir els sabors però també els colors de la cuina de la plana. Boronat s’ha encarregat de fotografiar cada plat d’una manera creativa perquè, com ja sabeu, el menjar també entra pels ulls.

 

El llibre, del qual se n’ha fet un tiratge de 800 exemplars costejats pel mateix autor,  té una part solidària ja que els beneficis del mateix aniran destinats a APASA, el Centre de l’Àngel d’Amposta, una entitat que ajuda a millorar la qualitat de vida dels discapacitats profunds.

 

El més curiós del cas ha estat el pròleg. Boronat tenia la intenció que li escrigués la famosa cuinera Carme Ruscalleda. D’aquesta manera, va preparar una carta per adreçar-li la petició. Un dia, en una visita a Barcelona, se la topar cara a cara i no va perdre l’oportunitat d’expressar-li directament el seu desig. Tot i que hi ha alcaldes que són molt insistents, a Boronat no li va caler fer moltes súpliques perquè, en conèixer que era per finalitats solidàries i per no perdre la identitat culinària d’un poble, la cuinera va acceptar gratament.