Surtdecasa Ebre
,
13/03/2012
Llibres

Maria Montserrat Román: "M'agrada intentar comprendre els meus misteris"

Una escriptora novell, de només 15 anys, ha escrit el llibre 'Reflexiones para la vida'
Si m'hagués trobat amb aquest llibre a la prestatgeria d'una llibreria, possiblement, pel títol no m'hagués cridat l'atenció. El que sí que ho ha fet és saber que darrera d'aquesta publicació s'amaga una autora de només 15 anys - o 14 quan el va esciure-. Reflexiones para la vida és l'òpera prima de Maria Montserrat Román (1996), una jove de Móra la Nova que estudia 4t d’ESO a l'Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre. Ho ha tingut clar. Enlloc d'amagar les seues pors, dubtes, inseguretats i ensenyances sobre la vida al calaix de la tauleta de nit, ha decidit fer-les públiques per compartir-les amb altres joves i no tan joves.
 
- Em sorprèn que una persona tan jove hagi escrit un llibre titulat Reflexiones para la vida, que s'assembla més a una obra d'una persona que ha viscut molts anys...
M'agrada intentar comprendre els meus dubtes i misteris. Crec que he experimentat  molts sentiments i moltes emocions que potser gent de la meua edat no. Des de sempre, a casa meva m’han ajudat i m’han donat pistes per treure el millor de mi. Crec que, dia a dia, he hagut de solucionar molts problemes per mi mateixa i escric aquest llibre en gran part perquè la gent pugui tindre un lloc on recolzar-se.
 
- Quan vas tenir l'impuls d'escriure aquest llibre?
A mesura que anava creixent m'anaven sorgint dubtes i em faltaven explicacions. Vaig començar a escriure unes anomenades reflexions que, en principi, només havien de ser això, unes reflexions que tindria com uns escrits més de la meva vida. Però quan vaig començar a escriure sobre aquests temes em vaig sentir totalment identificada i vaig decidir escriure’n més. Quan ja en vaig tenir moltes d’escrites, tant familiars com professors i amics em van animar a que fes un llibre i que el publiqués. I així és com va començar tot.
 
- A quina edat vas començar a escriure?
De molt petita vaig començar a escriure poemes. Els tinc guardats en una carpeta perquè així puc veure com he evolucionat. També recordo que la meva primera història escrita al meu antic col·legi 3 d’Abril va ser la guanyadora al concurs 'Petit Escriptor de Sant Jordi'. Des de llavors, he anat guanyant diversos premis al meu institut i també he quedat dos anys consecutius finalista al concurs de relats de Joves Ebrencs (2010 i 2011).
 
- Per què creus que has tingut la necessitat de plasmar sobre el paper les teues experiències? 
Jo no he tingut mai cap diari escrit, però escriure ho trobo una de les millors maneres d'expressar els propis sentiments i de sentir-se més fort amb un mateix.
 
- Tens alguna idea de quina serà la teua propera publicació?
Estic començant a escriure una propera obra que la vull endinsar al món de la narrativa del misteri. 
 
- Pots compaginar la literatura amb els estudis?
Per a mi els estudis són el principal. L’escriptura és més secundària tot i que me’n sento molt identificada i m’encanta plasmar sobre el paper els meus pensaments. Compaginar la literatura amb els estudis es pot fer sempre i quan es tingui força, fe i esperança. 
 
- Quina carrera t'agradaria estudiar i per què?
 Filologies i, en concret, filologia anglesa. Potser més endavant voldria estudiar-ne una altra.
 
- Quins autors sols llegir?
M’agraden els autors que tracten temes de misteri o autoajuda com l’Albert Espinosa o el Francesc Miralles.

També et pot interessar