Jump to navigation
- 'El joc de Sade' va suposar un canvi de registre en el que era habitual en la teva narrativa i ara amb 'La fi dels secrets' tornes als teus inicis. Què ens depara la teva nova aventura literària?Amb 'El joc de Sade' sí que vaig fer un canvi de registre, més que res per la temàtica perquè era un thriller amb un component eròtic. Amb 'La fi dels secrets', reprenc el que és la novel·la històrica i des del punt de vista d'una documentació rigorosa. De fet, baixo a l'època medieval a Barcelona per explicar com els ciutadans honrats de la ciutat, que era la burgesia emergent d'aquell període, són els qui d'alguna forma conspiren perquè el rei Ferran d'Antequera, un rei castellà, succeís a Martí l'Humà. Tot això que la història a vegades ens ha venut com un compromís, el compromís de Casp, és en realitat una conxorxa en la qual va intervenir una família importantíssima de Barcelona que va dominar 200 anys la ciutat, la família Gualbes.- Un pacte polític gestat per interessos d'una èlit...Aquesta família es van conxorxar perquè els interessava que l'exèrcit de Castella, que era molt poderós en aquella època, els hi garantís el comerç a la Mediterrània. A més a més, els Gualbes dominaven el Consell de Cent, que era el govern municipal. Un dels seus patriarques, el Ferrer de Gualbes, que és un dels personatges principals de la novel·la, va ser alcalde de Barcelona. També dominaven la Taula de Canvis de Barcelona, que era el primer banc públic que va sorgir a Europa. I per últim, dominaven dos dels tres bordells oficials de l'època. Tot i que està situada a l'època medieval, és una novel·la molt actual perquè parla de la corrupció i de com aquesta casta de ciutadans honrats van espoliar les arques de la ciutat.- És a dir, en 700 anys els humans no hem après res, no?Doncs mira, a mi, com a humanista, com a escriptor i com a persona, hi ha una cosa que tinc claríssima i és que el que mou la vida són els diners i el sexe. I això són els dos motius, els dos grans leimotivs pels quals es mou completament tota la història. En l’època que transcórre la novel·la, la Corona d’Aragó estava profundament endeutada. Aleshores, hi havia una pressió fiscal brutal sobre Barcelona, la ciutat estava en bancarrota. Els ciutadans honrats, que dominaven la política, són tan absolutament perversos que en lloc de pujar els impostos directes, l'IRPF de l'època, el que fan és pujar els impostos indirectes, el que seria l'IVA, l'impost sobre el consum del blat i la carn.- D'honrats tenien poc... A mi em fa gràcia, jo jugo molt amb això a la novel·la. Aquesta casta de ciutadans honrats eren gent de negocis amb pocs escrúpols. Llavors, els deien ciutadans honrats perquè aparentment portaven una vida honrada. Però eren uns tíos que déu n'hi do, perquè conspiraven pel poder, i clar, conspirar pel poder implica de vegades arts no massa nobles. És una novel·la absolutament actual perquè aquella estampa de la Barcelona baixmedieval és paral·lela a tot el que ens ha passat actualment: Palau de la Música, problemes de corrupció al govern, noms de famílies il·lustres. El que va passar aleshores ho hem tornat a repetir.
- No hi surt cap Yanis Varoufakis de l'època? En aquella època no, perquè la política la tenien controlada els ciutadans honrats i les classes dirigents. No hi havien els mitjans democràtics que tenim avui en dia. Tot i que no hem evolucionat gaire, almenys sí que hem evolucionat en llibertat. Una part també important de la novel·la són els canvistes i la revolta que hi va haver a Barcelona en la qual un canvista va ser degollat damunt de la seva pròpia taula de canvis. De fet, la novel·la comença així, amb el degollament de Francesc Castelló. Aplicant una llei que ja venia de 1310 en la qual deia que tots aquells canvistes que eren insolvents se'ls castigaria a pa i aigua i se'ls executarien els seus béns. En cas d'incompliment de tot això, se'ls degollaria sobre la seva taula de canvis. - Però no eren els mateixos canvistes els que tenien el poder?A 'La fi dels secrets' s'explica com, des de sempre, el peix gros es menja el petit. O sigui, les grans famílies canvistes que eren els Gualbes, els Dusai, d'alguna forma entre cometes conspiren contra els jueus del Call que són usurers i els fan la competència i, també, contra canvistes petits com era el Francesc Castelló. Aleshores s'aplica la llei d'una manera molt clara amb Francesc Castelló, però aquell mateix any el ministre de finances municipal incompleix també obertament amb el pagament de les pensions de censals i violaris i no se'l castiga. En una crisi sempre hi ha una casta que se’n beneficia.- Podríem dir que en aquest llibre trobem totes les teves vessants combinades, tant l’economista com la de narrador de thriller històric, que és el que et caracteritza més com a escriptor, com la vessant filosòfica i humanística...Exacte, ho has clavat. Són les tres vessants. Pel que fa a la vessant d'economista, he d’afegir que és una novel·la que s’entén molt bé perquè l’edició està molt ben treballada, a peu de pàgina s’expliquen els conceptes econòmics que hi surten. - 'La fi dels secrets' és una novel·la coral? Sí, la novel·la està bastida en dos plans narratius. Una acció passa el 1360 i l'altra acció passa el 1410 i es van alternant. Són dos plans narratius, però que van absolutament lligats. Corresponen a la nissaga de Ponç de Gualbes i a la nissaga de Ferrer de Gualbes, el seu fill, per veure com aquesta conxorxa dura tants anys. També apareixen una sèrie de personatges corals al voltant de tots aquests que són, per exemple, el botxí de la ciutat, que té un paper determinant. Com que la novel·la té un rigor històric brutal, volia que els personatges que sortissin pels carrers d'aquella època i pels finestrals fossin justament personatges reals i que es moguessin amb els meus. - Aquest mes de març també ha sortit 'El joc de Sade' en portuguès al Brasil. Com et sents al veure que la teva novel·la ha traspassat fronteres?Doncs estic molt content, l’editorial Rocco de Rio de Janeiro ha treballat molt bé l’edició. Com anècdota t'explicaria que em va fer canviar el nom dels personatges perquè Brasil és un país on la religió té un pes importantíssim. Per aquest motiu, l’editorial va dir que no podien posar el nom d’un passatge bíblic, Jericó, i el van canviar per Javier. I pel que fa a la Shaina, va ser divertidíssim perquè Shaina, en portuguès brasiler, s'associa fonèticament amb baina, i baina són els baixos d'una noia. - El llibre es traduirà a més idiomes?Hi ha un parell de traduccions que estan apunt de caure i jo crec que acabaran caient. - En quins idiomes?En francès i italià.- Quan sortirà la segona part de 'El joc de Sade'?Segurament l’any que ve, una vegada acabada la promoció de 'La fi dels secrets'. Està quasi escrita del tot, és pràcticament posar-te a editar. - Què ens depara aquesta segona part? La segona part d'El joc de Sade' és la redempció final de Jericó, pobre. El Jericó és una persona castigada, és una persona que a més a més ha fet el seu propi camí de calvari, de l'infern, de buscar la virtut a través de l'hedonisme. I la segona part és menys moral que la primera. És ja la salvació definitiva de Jericó. Però tot i així, hi ha girs inesperats dins l'argumentari. - Actualment estàs escrivint?Sí, ara estic traduint una novel·la meva al castellà, no et puc dir el títol. Aquesta novel·la es comercialitzarà d'hora.
Presentació del llibre 'La fi dels secrets', de Miquel Esteve Divendres 27 de març, a les 20h Biblioteca Municipal de Móra la NovaFitxa d'agenda Surtdecasa
