Surtdecasa Ebre
,
18/03/2013
Llibres

Quimo Panisello: “He intentat no deixar res en mans de l’oblit”

Aquest tortosí és l'autor del llibre ‘Vida tortosina 1939-1979'
La curiositat per una enganxina l'ha acabat portant a escriure un llibre. El dissenyador Quimo Panisello acaba de publicar Vida tortosina 1939-1979, la primera part d'un estudi que explica la vida quotidiana de la segona meitat del segle XX a través dels logotips i les imatges de comerços i negocis de la capital del Baix Ebre. Magatzems d'oli, fàbriques de gel i sifó, xocolaters, destil·leries, cereries, boters, granges, adrogueries, impremtes; aquests són els protagonistes d'un llibre que ens parla d'un passat recent que poc a poc s'escapa. Divendres 23 de desembre, a les 19.30 de la tarda, el llibre es presentarà a la Cambra de Comerç de Tortosa.
 
- Aquest llibre comença amb la troballa d'una etiqueta.
Fa uns anys, rondava pel carrer del Comerç de Tortosa i just davant de la casa on va nàixer mon pare vaig trobar unes etiquetes de la marca Derpan. Encuriosit, em vaig assabentar que aquella marca era l'abreviatura de Derivados Panisello, una de les marques de sabó que l'empresa familiar de mon iaio havia fabricat al carrer del Marquès de Bellet, davant del Parc. I em va sobtar perquè a casa mai n'havíem parlat de tot allò.
 
- I vas creure interessant investigar encara més.
A la primavera del 2004, vaig agafar les meues 'troballes' i em vaig presentar al despatx del director de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre. Albert Curto, el seu director, em va dir que podria fer-ne un treball i que em presentés a la Beca d'Investigació Pepita Martí de Duran.
 
- I li vas fer cas.
Sí. I va anar bé. Vaig guanyar la beca per poder fer el projecte Estudi gràfic, històric, i sociològic de la imatge corporativa dels professionals, empreses, comerços i entitats en la Tortosa posterior a la guerra (1940-1970). Aquell va ser l’embrió d'aquesta obra.
 
- Com et vas plantejar la recerca tenint en compte que tu ets dissenyador i no historiador?
En un principi, la meua intenció només era recollir i catalogar el material gràfic. Però, finalment, em vaig aventurar a redactar continguts i he acabat fent més de dues-centes entrevistes a persones estretament lligades als comerços, empreses i entitats de la ciutat, que a la vegada, em proporcionaven material gràfic per il·lustrar l’obra: fotografies de carnet, de galeria, “del minuto”; reportatges gràfics; postals; anuncis de programes de festa i de premsa; tampons; rebuts, factures, paper de carta, targetes comercials; dibuixos i gravats; carnets; cartells; tot tipus de propaganda, portades de llibres; etiquetes, tot tipus d’envasos, taps, botelles; diapositives per a projectar als cinemes...
 
- I què diferencia aquest llibre d'un llibre d'història?
Hi predomina la imatge sobre el text. Només apareixen els establiments si disposo d’alguna imatge. Per exemple, dels pantalons Maxcali, que es fabricaven al carrer Castelló, n’he recollit tota la història, però no tenia cap fotografia i, per tant, no hi han aparegut.
 
- Explicar la història dels negocis i establiments, indirectament, significa explicar la vida quotidiana?
Sí, perquè al cap i a la fi acabo parlant del dia a dia dels tortosins: què menjaven i bevien, les coses amb què xalaven, tot allò que escoltaven per Ràdio Tortosa o a les berbenes. Parlo de llibres, de l'escola, dels vehicles amb què es movien... Una mena de mecanoscrit de paraules, imatges i records de la gent que va viure l'època, complementat amb les seues fotos i un compendi de productes que es van comercialitzar el període que comença la nit del 12 de gener de 1939, quan els últims soldats republicans van abandonar la castigada ciutat de Tortosa, fins a la primavera del 1979, quan es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques.
 
- Parles d'espais i persones que ja han desaparegut. És un llibre nostàlgic?
En tot moment he tingut la sensació de fer tard. Hi ha barrejats els meus records d'infantesa, l'evocació d'un passat proper i una certa recança a no deixar res en mans de l'oblit. Recordo que vaig anar a parlar amb l'últim vaquer de Tortosa, Joan Algueró, propietari d'una vaqueria situada a la vora del barranc de la Llet. En el moment en què el vaig entrevistar les excavadores ja havien començat a derruir la granja. Vaig arribar a temps, però, de veure'n bona part de peu i de poder parlar-li a la fresca del parral, encara sencer. Aquest home senzill em va fer entendre, en aquells moments de confusió per a ell, la importància que va tenir el sector lleter a la zona de Tortosa, amb unes 10.000 vaques.
 
- Qui més apareix en el llibre?
Moltíssima gent. En aquest primer volum apareix la història de clíniques, farmàcies, laboratoris, fondes, hotels, bars, confiteries, cinemes, orquestres, sales de festa, fàbriques arrosseres, farineres, magatzemistes d'oli, fàbriques de gel i sifó, xocolaters, destil·leries, cereries, boters, granges, fàbriques de pinsos, bancs, gestories, majoristes, drogueries, pirotècnics, impremtes, dibuixants comercials i llibreries en funcionament entre 1939 i 1979. Incloent-t'hi l'apunt social i el perfil professional dels seus fundadors o dels continuadors després de la Guerra Civil.
 
- Després d'haver entrevistat persones de tots tipus i condicions, quina és la percepció general que tens d'aquest període?
És un període difícil d'entendre. Més enllà de la idiosincràsia tortosina i l'autarquia de l'època, aquells temps m'han recordat algunes pel·lícules de José Luís Garci com You're the one (una historia de entonces) i Tiovivo c. 1950. Aquesta última acaba amb una cita del poeta Manuel Alcántara que diu: "Corrían muy malos tiempos, pero vistos a distancia quizá fueran los más nuestros". Crec que la frase resumeix perfectament el llibre i l'època.
 
- Aquest només és el primer volum. Quants n'hi haurà?
N’hi haurà un més. El proper volum no el centraré en negocis sinó en entitats i empreses: el col·legi dels Hermanos, el CD Tortosa, Ràdio Tortosa, el carrilet, la fàbrica de gas del Rastre, la fàbrica de llum, el recentment desaparegut Centre del Comerç, l'Orfeó Tortosí, el Circulo Artístico. La Banda Municipal de Tortosa tancarà el volum.

També et pot interessar