Els 6 punts que ens expliquen la relació del menjar amb la vida

El Museu de les Terres de l'Ebre acollirà 'Els paisatges a la taula' fins al 20 de maig

Surtdecasa Ebre

01/03/2018

Menjar i beure

'Els paisatges a la taula' és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia – que lidera el Museu d’Història de Catalunya – i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina. Davant aquests grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits més un documental, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.

"El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica"

1. ‘Del paisatge a la taula’
Explica com és el nostre territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que podem veure reflectit en els plats. Fins fa poques dècades, eren els aliments extrets del nostre territori els que configuraven els receptaris catalans.

2. ‘Els conreus mediterranis’
Quina elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment. Els conreus de la vinya, l’olivera, el cereal i la fruita seca ens situen en un espai cultural i geogràfic més ampli, en la conca mediterrània.

3. ‘Cuinar’
Expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. Cada una de les famílies de plats que es presenten mostra la unió de les persones amb el seu territori; es
poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres casolanes provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Arbúcies i el Delta de l’Ebre (Gemma Bo del restaurant l’Estany, d’Amposta), i que expliquen com elaboren alguns dels plats que es proposen.

4. ‘Menjar’
Respon a les preguntes: què mengem, com i quan, i com els canvis en el món laboral i les formes d’oci han provocat també canvis en la forma de consum dels aliments. Es fa una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les diferents formes de vida a través dels apartats: ‘Menjar a la feina’, ‘Menjar de diari’, ‘Menjar de festa’ i ‘Fondes i restaurants’.

5. ‘Elaborar, conservar i comercialitzar’
Fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars, mostrarà productes envasats i elaborats en clau local que han desaparegut en les últimes dècades, engolits per la gran indústria; però també productes elaborats en clau local que s’han recuperat en els últims temps. L’elaboració i les formes de conservació artesana han quedat arraconades per la gran indústria alimentària i busquen especificitats per dotar de valor als seus productes.

6. Un documental conclou l’exposició
Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de La Ràpita. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana. El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i de nou un enriquiment de la taula a Catalunya. La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició, deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.