Roser Regolf
,
12/11/2018
Menjar i beure

Joan Romaní: “Com beure és un fet social, la companyia és importantíssima”

La segona edició del ‘Diccionari del vi i del beure’ es presentarà el dia 16 de novembre a la Llibreria Viladrich de Tortosa i el dia 17 a l’espai cultural Guaix d’Amposta
Joan Romaní

Foto: 

Cedida
Més de 2.500 definicions sobre paraules relacionades amb el món del vi i l’enologia. ‘Diccionari del vi i del beure’ posa a l’abast de les persones que no som expertes en aquest àmbit tota la terminologia relacionada amb el complex univers del vi i de la resta de begudes populars. Una obra que pot semblar de caire acadèmic, però que desperta a l’amant del vi la necessitat de conèixer el significat de cada terme escrit a les etiquetes, els noms de les menes de raïm usades en vinificació o les paraules correctes per referir-se a les cerveses i begudes espirituoses que estan al nostre abast. Un pas més per apropar-nos a un producte cada cop més reconegut i del qual en voldríem aprendre més. Joan Romaní (Barcelona,1952) és un filòleg aficionat al món del vi, actualment establert al Mas de Barberans. Parlem amb ell per a apropar-nos una mica més al món vitivinícola i a la terminologia que l’envolta.
“I no és pas el beure més car el que et donarà més plaer, sinó que aquell que propicia la civilització, el comentari, la xerrada, la confidència si s’escau...”

- Com les paraules formen part d’un diccionari, el beure forma part de la nostra cultura?
Absolutament, des del temps dels fenicis, els grecs i els romans. Hi ha qui diu que la civilització va començar al coure un tros de carn. I clar, menjar carn rostida dóna set, i alguna cosa s’hauria de beure. També hi ha una teoria que diu que la cervesa és la beguda més antiga, perquè el fet de fermentar conservava el líquid. Ara, aquelles eren unes cerveses que s’havien de menjar amb cullera, gairebé com farinetes.

- Té a veure amb el plaer o amb la tradició?
Que no és una tradició, el plaer? (riu) La gent intel·ligent beu per plaer i per disfrutar. Només els estúpids, els pallussos i els viciosos beuen per emborratxar-se.

- I els que barregen el vi amb gasosa?
Bé, és una manera de fer passar la set... però no de gaudir del vi.

- Com l’hem de gaudir?
Ai! Bevent el que més t’agradi, en l’ocasió que tu esculls: sol o acompanyat, però ho has de triar tu. I no és pas el beure més car el que et donarà més plaer, sinó aquell que propicia la civilització, el comentari, la xerrada o la confidència, si s’escau.

- El vi és una beguda col·lectiva?
Jo crec que sí. Generalment es cultiva en grup, es cull en grup i s’elabora també en grup. I finalment la majoria de cops també és molt millor consumir-lo amb altres persones que no pas sol.

- Hi ha alguna beguda que és millor beure’s sol?
Els destil·lats hi ha més costum de prendre’s sols... però en cultures que no tenen raïm, l’espai que nosaltres dediquem al vi l’ocupa la cervesa.

- La seva beguda diria que és...
A quina hora? Perquè jo a primera hora del matí sense el meu cafè amb llet sóc un home mort.

- Si ha d’escollir un vi, és blanc, negre o rosat?
Depèn del moment o d’allò que estigui prenent a més del vi. Per a fer un aperitiu, un vi negre de guarda a mi no em va, m’agrada més un vi lleugeret, jove, fresc.

- El 'Diccionari del vi i del beure' no és nou del tot...
Aquesta obra va sortir de la meva ignorància del món viticultor quan havia de corregir un llibre del Penedès. Llavors tenia material recollit, i vaig decidir fer un diccionari amb totes les paraules que havia anat aprenent. Vaig treure una primera edició amb La Magrana el 1999. Però després el vaig ampliar, corregir i doblar. Vaig incorporar moltes més begudes a més del vi i el vaig publicar amb Cossetània. I ara fa un temps l’editorial em va dir que el volien tornar a treure, i vaig arreglar algunes coses. Per exemple, el clàssic Penedès l’any 2009 no existia, i ara ja està incorporat.

- Quina és la seva paraula preferida del diccionari?
M'ho poses molt difícil! El que et puc dir és la primera paraula que em ve al cap, que és "magencar". És un verb que té a veure amb la feina que es fa a la vinya durant el mes de maig, i que consisteix en agafar la terra acumulada entre les fileres de ceps i calçar-los. Per altra banda, els noms de les denominacions d'origen, de varietats de raïm, d'elaboradors, de tipus de cervesa o de tipus de vi, no em fan ressonar l'orella de la mateixa manera. Com a eufònic em quedo amb "xynomavro", el nom d'una varietat de raïm grega.

- Quins beures podem trobar-hi?
Hi ha des de la bota de Sant Ferriol o què és l’orxata i les seves varietats, i així una llarga llista de begudes. Entre elles també el vi i la cervesa.

- Què l’impulsa a apropar-se al món viticultor?
Com a consumidor, el fet d’haver treballat durant dos anys en una escola de Sant Sadurní. Allí vaig descobrir tot el món dels caves, i també alguns vins. Després em vaig anar fent gran i em vaig anar civilitzant i també en vaig descobrir molts més. Pel que fa al diccionari, el punt de partida va ser la correcció del llibre sobre el Penedès. Allí em vaig trobar que el Termcat estava a l’inici, el diccionari de l’Institut donava molt poca cosa... Però jo no sóc un entès en vins, el meu és un diccionari de paraules relacionades amb el món del vi, no una guia de vins.

- No hi ha cap altre diccionari o enciclopèdia especialitzat en aquest àmbit?
El mateix any 2009, quan va sortir la primera edició de Cossètania, en va sortir un altre de l’autor Xavier Rull. Però fins ara no n’hi ha hagut cap més.

- Creu que cada cop hi ha més persones interessades en l’enologia i el món del vi?
Sí. Només cal veure aquí al costat, a la Terra Alta, com ha evolucionat la producció del vi i com s’ha millorat. I estan aconseguint quedar en molt bon lloc als concursos i a les trobades internacionals. Per no parlar de tot el canvi que a fet el Priorat o el Montsant. Avui en dia no cal gastar-se cent euros per trobar un gran vi.

- És una moda?
La moda d’ara són les cerveses artesanes. No cal anar gaire lluny per trobar-ne, aquí a Santa Bàrbara mateix en fan, i a molts llocs més. Així que la tendència és aquesta, però no s’oposa al món del vi. Són dos begudes que poden conviure perfectament.

- Hem de llegir les etiquetes abans d’escollir el que hem de beure?
El que funciona al món del vi són dos coses: el boca-orella i un proveïdor de confiança, un celler o una bodegueta on puguis demanar consell per a cada ocasió.

- El seu diccionari el pot entendre qualsevol persona o hem de ser experts?
Fa profit als experts i per als que simplement tenen curiositat per saber si “syrah” (un tipus de raïm que es fa servir per produir vi negre) s’escriu amb “h” o amb “i” llatina...

- Una recomanació per escollir un vi...
Quin és el teu gust, amb què tel prendràs i amb qui. I si saps els gustos de les persones que t’acompanyin millor. Per a qualsevol hora, els blancs de la Terra Alta estan funcionant molt bé.

- La companyia és important?
Sempre. Com beure és un fet social, la companyia és importantíssima.

Més informació: 

També et pot interessar