Agustí Oriol: “L’estafa va fer que perdéssim les ganes de continuar, i així es va acabar Boira”

Arribem als locals d’assaig de Deltebre i ens rep Agustí Oriol, guitarra del mític grup ebrenc Boira. Les parets del local estan plenes de pintures d’un gran amic del grup, Josep Redó, que també va col·laborar en ells artísticament durant alguns concerts. Mentre ens acomodem, arriba Joan Roca, teclista del grup, i sense pensar-s’ho s’uneix a l’entrevista.

 

Boira era un grup de Deltebre nascut l’any 1996, quan un grup de joves aficionats a la guitarra decideixen formar un conjunt per fer versions de Guns’n’Roses i Nirvana. Poc es podien imaginar com el seu projecte es convertiria en un mite a Deltebre i arreu de les terres ebrenques. Estafa discogràfica, un disc inacabat, la desaparició del grup... l’Agustí i en Joan ens ho expliquen tot. 

 

- Quin va ser l’inici de Boira?

Tot va començar amb el mossèn local, que va fer uns cursos de guitarra gratuïts, i allí vam anar alguns dels components del grup i, després de les classes, quedàvem nosaltres sols per fer les nostres cançons de Guns’n’Roses, Nirvana, etc. Un dia ens vam atrevir a fer un concert, gràcies al propietari d’un bar, que ens va oferir el seu local. Com que teníem aquell concert ens vam obligar a assajar i així va ser com vam anar formant el grup. 

 

- Vau intentar gravar un disc quan estaveu tenint un cert èxit, però la cosa va acabar malament. Què va passar?

Va passar que, quan estàvem al millor moment del grup, que havíem aconseguit tocar unes quantes vegades a Tarragona, no teníem cap cançó per poder-nos vendre. Fins que va arribar un moment que vam decidir que s’havia de gravar alguna cosa. Vam entrar a gravar a un estudi, on coneixíem un noi que estava fent pràctiques. Després de gravar algunes coses, en una qualitat baixíssima, el que portava l’estudi ens va demanar més diners, donant-nos llargues fins que ens vam adonar que ens havia estafat. Vam perdre tres anys intentant treure alguna cosa, però no hi va haver res a fer. Van jugar amb la nostra il·lusió, fent-nos creureu que teníem un bon material. Vam pecar d’innocents. 

 

- Estaveu tan il·lusionats que no vèieu que us estaven estafant. Com us vau sentir quan us va caure la vena dels ulls i vau veure que havíeu perdut tres anys?

El baixista no ho veia clar des de l’inici, però els altres no ens ho crèiem, no volíem creure’l. Érem molt joves, teníem dinou anys i estàvem carregats d’il·lusions. L’estafa va fer que perdéssim les ganes de continuar, i així va ser com es va acabar Boira. 

 

- I com, després d’haver passat tot això, els mateixos membres, quinze anys després, vulguin tornar a reunir-se?

Per a tots els membres del grup, allò és una espina enorme que tenim clavada. I tan fàcil que és avui en dia gravar-te, que en qualsevol grupet que fas ja tens una maqueta, com pot ser que no ho tinguem nosaltres? I va ser idea de l’actual cantant de Crator, Jordi Miró, que va dir que ens gravaria i produïria el disc. Ha sigut ell qui s’ha encarregat de fer el Verkami, i el que està al capdavant del vaixell estirant-nos a tots. 

 

- En aquest disc d’ara continuareu mantenint l’essència del començament?

Intentarem que s’assembli el màxim possible, perquè la gent ens pugui conèixer tal i com érem. És possible que li posem alguns tocs electrònics per posar-nos més al dia, però molt subtils. No volem perdre l’essència que ens va fer tenir cert èxit, i volem que la gent que va venir als concerts, en sentir el disc, recordi aquelles cançons tal i com eren. 

 

- El fet que el productor del disc sigui un noi que va ser fan vostre, què us aporta?

Una seguretat i molta tranquil·litat. A més, ell és molt bo i hem vist el treball que ha fet en Crator, i ja sabem que és genial. Però apart d’això, ell estava enamorat de Boira, venia amb els seus pares als concerts quan era molt petit. El fet que ara ens gravi ell, a part de la il·lusió que hi posa, ens dóna la seguretat que aconseguirà aquell so que teníem els Boira fa quinze anys. 

 

- És que s’ha creat un mite en Boira, és com si tothom us conegués perquè la gent ho ha explicat però ningú pot escoltar res vostre...

Sí, i el que volem és ensenyar a la gent què era Boira, i poder-ho explicar als nostres fills quan arriben i recordar-nos, quan siguem vells, que teníem un grup i que tocàvem així. 

 

- Porteu quinze anys esperant este moment. Què us imagineu que sentireu al moment de tenir lo vostre CD a les mans, el famós primer disc inacabat de Boira?

Pensar que mai és tard. És com quan arribes a casa després d’un llarg dia de treball i et tires al sofà i penses: “Avui he complit!”.

 

--

Fes possible el primer disc de Boira participant al Verkami!