Anna Zaera
,
11/12/2014
Música

Carlos Martorell: “Toca ser més introspectiu, amb tots els riscos que això comporta”

L'artista tortosí presenta 'Shoeg' a Barcelona, el seu projecte musical en solitari
Carlos Martorell

Foto: 

Sílvia Musoll
Carlos Martorell
Samples retrobats, ambients líquids, missatges a distància o pedaços de referències essencials... Així d'abstracta, però així d'estimulant, se'ns presenta 'Shoeg', el nom de la proposta en solitari de l'artista tortosí Carlos Martorell. Un nom -Shoeg- que molts atribueixen al subgènere del rock alternatiu shoegaze en què els músics als concerts estaven molt quiets i introspectius donant la idea que s'estaven mirant (gazing) les sabates (shoe). Aquí el shoe i el gaze no tenen aquest significat. 'Shoeg' juga a través del sampling amb el hip hop experimental, el vaporwave o el paisatgisme sonor d’una manera finíssima.
"Hi ha alguna cosa a dins que m'impulsa cap a l'experimentació artística sense massa raó aparent"

El podrem veure per primer cop presentant el seu primer disc, 'Panorama', a Eufònic Urbà - la Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre - exportada a l'Arts Santa Mònica de Barcelona durant l'11, el 12 i el 13 de desembre. Parlem amb ell perquè ens expliqui l'origen d'aquests sons de creació.

- D'on sorgeix la idea per fer el projecte 'Shoeg' que presentes a Eufònic?
'Shoeg' va nàixer com un projecte de dormitori. Portava una primera idea que només consistia en editar material sonor en un bandcamp, una mica anònimament. Però van començar a arribar propostes de directe i ho he hagut de repensar. 

- De seguida veus que els audiovisuals de l'artista Illa poden complementar el so que tu crees...
Sí, l'audiovisual aporta un component orgànic a la música. Una música electrònica més aviat tranquil·la i paisatgista, sense gaires percussions ni sons massa estridents, basada en el treball de modificar gravacions sonores ja existents. 

- Encara que molts interpreten el nom del projecte com una referència al subgènere musical britànic Shoegaze, no té res a veure?
No, 'Shoeg' és el nom d’una cançó d’un àlbum de Padna que em va marcar fa un parell d’anys. Se sol fer bastant en el món de la música. És com un homenatge.

- El hip-hop electrònic seria una constant en els temes d'aquest primer disc 'Panorama'?
No és ben bé hip-hop. Hi ha reminiscències d’un hip-hop electrònic i instrumental que he escoltat moltíssim aquests últims anys, però també hi ha altres estils. Matisos i influències que he anat agafant i incorporant amb el temps. Ara, he de dir que m’agradaria que algú rapegés sobre la música!

- Després de l'experiència d'Ensemble topogràfic, vols seguir experimentant en el món del so, el paisatgisme i l'ús de les tecnologies en solitari. Què t'aporta l'experiència en grup i l'experiència en solitari?
El que està passant amb Ensemble Topogràfic és molt estimulant, i m’està fent retrobar amb la part més experimental de mi mateix, que feia molt anys que tenia aparcada. Tenim converses sovint amb Andreu Garcia - guitarra d’Ensemble-, i que també té el seu projecte en solitari, - Ubaldo - sobre què volem provar i què hem escoltat recentment que ens ha cridat l’atenció. Volem dir la nostra, donar-li la volta. I aquest feedback ha acabat trascendint la frontera dels 'Topogràfics', i provocant la necessitat de canalitzar idees que potser no s’adeqüen tan bé en un context com el de l’Ensemble. Toca ser més introspectiu amb tots els riscos que això comporta. 

- Ensemble Topogràfic ha estat el primer pas per despertar la teva posada en escena en públic...?
Sí, m’ha donat unes eines per plantejar els directes en solitari que fins fa un parell d’anys no tenia.

- Quines influències artístiques creus que has rebut per arribar a aquest resultat?
Escolto molts discos al llarg del dia, així que probablement són petits fragments de cada cançó que m’han semblat interessant. Tot i així, qui suposo que ha aportat més al so que ara faig és el disc 'R Plus Seven' d'Oneohtrix Point Never, el 'Cosmogramma' de Flying Lotus i el 'The Redeemer' de Dean Blunt. Estos tres discos, concretament, tenen un fort component de sampleig -treballar amb gravacions sonores ja existents - que m’han marcat molt fort, i que m’han ensenyat molt sobre la manipulació sonora. També hi ha un punt d’inflexió després de descobrir el món de la fonografia amb Edu Comelles i Jaume Muntsant durant la primera edició d'Eufònic. 

- Quin tret de caràcter creus que és necessàri per endinsar-se en el món de l'experimentació artística?
La curiositat infinita. No em veig d’altra manera que buscant informació sobre síntesi granular o buscant discos de fa quaranta anys. Hi ha alguna cosa a dins que m'impulsa cap allà sense massa raó aparent.

- On creus que trobes aquest impuls?
El meu pare és un bon melòman, i ja de ben petit li robava els cassettes de Pink Floyd. Era el típic freak de la classe. Per sort tenia un parell d’amics amb qui intercanviar cassettes. Als 14 o 15 anys, ja em va picar el cuquet d’escriure coses, i des de ben al principi ho vaig fer amb ordinador i tecnologia. No se’m donava massa bé executar les partitures amb el piano, tot i anar a classe des dels 9 o 10 anys, així que vaig espavilar-me per fer que l’ordinador les toqués per mi.

- Algun projecte o idea en la que t'agradaria participar en un futur?
M’agrada treballar en projectes que creuen la frontera de l’estil i la disciplina pròpia de la música. Amb l’Ensemble treballem so i moviment, i amb 'Shoeg', visuals i música. Així que estaria bé anar pensant en altres disciplines. Qui sap.

 

Més informació: 

El disc, des de ja a Boira Discos >
boiradiscos.bandcamp.com/album/panorama


Twitter > twitter.com/shoegmusic
Facebook > www.facebook.com/shoegshoeg

    

També et pot interessar