Rafel Balada: "La nostra música expressa tot allò que passa a les nostres vides"

Purkinje és una banda de punk ampostina que canta en català i que acaba de presentar un nou disc, Bukkake social, un àlbum crític contra el sistema que conté temes com “La plaga” o “Fes-me callar”, prou representatius de l'esperit incisiu del grup format per Rafel Balada (guitarra i veu), Ives Navarro (baix i veu), Frederic Díaz (guitarres i coros) i Josep Jordá (bateria).

 

No pensem en fer una cançó sobre polítics estafant els diners, sobre la policia fent abusos de poder i força o sobre l'imparcialitat d'alguns mitjans de comunicació. Ens agradaria poder cantar només sobre coses bones, però ens resulta impossible. Al nostre dia a dia hi ha de tot, i el nostre dia a dia és el que plasmem a les nostres cançons. 

 

Descaradament. La nostra música expressa tot allò que passa a les nostres vides, no només les frustracions i malestar que tenim els joves al enfrontar-nos a la realitat, sinó també totes les coses agradables que ens passen com un sopar amb els amics, anar a passejar amb la nòvia agafant-la del cul i rient sense parar, una bona conversa, un llibre que et marca...

 

Estem sotmesos a un sistema on els agents establerts deixen molt poca llibertat de pensament i acció. No sóc gens optimista sobre el panorama actual, no només a les Terres de l'Ebre i Catalunya, sinó al món sencer. No pretenem canviar el món amb les nostres cançons, simplement vomitem tot el que ens passa i, si això serveix per reivindicar problemes socials i fer pensar a la gent... Hi ha grups que només canten sobre el bonic que és viure en un món de color rosa i plàstic. Nosaltres no podem, no volem fer-ho. Tal i com estan les coses seria una falta de respecte a la gent i, sobretot, a nosaltres mateixos. 

 

Exactament. Pujar a un escenari i desfer-te allí damunt és encara ara de les millors sensacions que he sentit mai,  només equiparable a un polvo explosiu! Quan fem un concert, hi ha un intercanvi d'energia i sensacions amb el públic, una connexió molt difícil d'aconseguir d’altres maneres. Quan veus que toques a un lloc lluny de casa teua i que la gent canta les cançons, balla, salta, sua i es torna boja com tu, la sensació és increïble, catàrtica. 

 

Doncs no ho sé, però no crec, la veritat. Els ho hauries de preguntar a ells. Suposo que, després de veure'ns tocar la majoria de la nostra vida, al final han anat assumint que no ho fem només per passar l'estona, sinó perquè ho necessitem, és el que som. 

 

Quan vas a tocar a un poble que està a 3 hores, el primer que et pregunten és si cobres. Els expliques que no, que és un concurs o que només ens poden pagar la gasolina i el sopar, i arrunsen el nas. No sé perquè s'espera que un hagi de cobrar 500 euros  per cada concert. Tal com estan les coses, ara mateix és molt complicat moure's  per a un grup com nosaltres, però no per això hi renunciem, més aviat al contrari. Hi ha gent que es deslloma per muntar concerts arreu, perdent diners de les seues butxaques només perquè la gent del poble pugui gaudir de música en directe de tant en tant. 

 

És una de les conseqüències de la forma que tenim de viure en societat, on ens influencia més allò que es valorarà per part dels altres que allò que podríem arribar a valorar per nosaltres mateixos. 

 

Bé, en realitat el que hem aconseguit a través del micromecenatge de Verkami han estat els diners per fer-ne l'edició física, que eren 800 euros. Això no inclou la gravació a l'estudi ni el màster ni el disseny del disc. Vam anar pagant el disc amb diners que teníem de concerts i concursos i, quan aquests es van acabar, en vam posar de les nostres butxaques fins que es van quedar buides i ens vam decidir a fer el de Verkami per acabar tot el procés. La veritat és que estem molt contents, és una iniciativa brutal que ofereix solucions a l'estancament del panorama artístic.

 

(Riure) L'origen d'aquestes recompenses 'curioses' és perquè normalment els grups ofereixen samarretes, xapes, enganxines... Natros no teníem diners per muntar aquestes coses, pel que vam haver d'utilitzar la imaginació. També hi havia recompenses més consistents, com un vibrador o una nina inflable, o una tarde de birres amb el grup.

 

Els nostres referents són molts i molt variats. A les Terres de l'Ebre es fa molta música, però no ens identifiquem amb cap grup del territori. Tots els membres del grup menys un ens vam conèixer tocant a La Unió Filharmònica d'Amposta, pel que la nostra relació amb la música i el territori ve de lluny. 

 

Podríem parlar de grups més o menys propers al nostre estil i que, com nosaltres, graven un disc i intenten moure's per presentar-lo, com els Apart del Montseny, Alls Nous Piquen de l'Empordà, Superkong de Mallorca, etc. i altres grups ja més establerts que fan coses molt interessants: At Versaris, KOP, ZA!, L'Hereu Escampa, etc.  

 

Més informació: www.myspace.com/purkinjeee