Jordi Casadesús: “Parlem de la casa de pagès que tenim i de les coses que coneixem”

Les iaies ens han marcat a tots. Per això aquest grup, només amb el nom, ja deixa una petjada prou profunda. Procedents de Vic, La iaia fou un projecte personal d'Ernest Crusats. Més endavant, Jordi Torrents i Jordi Casadesús s'afegiren a l’equip i formaren un trio amb el qual varen guanyar el concurs Sona9 el 2010. Així, van publicar Les ratlles del Banyador, una dotzena de temes que integren el seu èxit Jo vull ser com la meva iaia.

 

Parlem amb el seu contrabaix, Jordi Casadesús, sobre aquest projecte rural que ha triomfat en els ambients més urbans. El proper 28 d’abril actuaran en directe a les 20 h al Casal Cultural El Maset de La Ràpita.

 

- És la primera vegada que tocareu a les Terres de l´Ebre?

Sí. fa poc vam tocar a Tarragona i abans, amb un altre projecte que teníem, vam tocar a La Ràpita.

 

- Surtdecasa.cat és un projecte local amb el qual volem potenciar les Terres de l'Ebre. Vosaltres amb el vostre grup també abandereu aquesta reivindicació més local, més de casa, i us ha anat bastant bé. Creus que tenen futur aquests projectes més locals?

Sí, no sé si és pel moment que estem vivint. Nosaltres no podem parlar de la ciutat, ja que no hi vivim. Per tant, parlem de la casa de pagès que tenim i de les coses que coneixem i hem viscut a Vic. La majoria de grups que estan sortint reivindiquen els seus orígens més locals, i això és força important.

 

- Heu deixat molt clar la vostra 'no influència' d'aquesta fornada de música en català. Així, quines són les vostres influències?

No podem pas rebutjar que som catalans i estem dintre d'aquesta escena, però nosaltres no en som consumidors i no hi bebem. Mirem més cap a Anglaterra i els seus sons, com molts altres grups catalans. Però no deixem de ser d'aquí i, per tant, de cantar en català, però marquem uns objectius més a fora de Catalunya.

 

- Pròximament aneu a Londres, moltes felicitats. Creus que serà ben rebut el vostre projecte?

Estem molt contents, anem a una sala d'unes quatre-centes persones i està molt bé traspassar fronteres, encara que facis música en català. Comprovar que hi ha possiblitats de sortir és espectacular. No és que vulguem ser un grup internacional, però no tenim perquè tenir tancades les fronteres.

 

- El vostre projecte musical dóna molta importància a les lletres, quin és el procés per elaborar-les?

Les lletres les escriu totes l'Ernest, que va començar ell tot sol. És, com si diguéssem, l'ànima. Ell porta els ingredients a l'estudi i nosaltres els cuinem entre tots.

 

- Aquest format trio sorprén força en aquests temps. 

Ens sentim molt còmodes tocant tots tres. El grup és d'una filosofia petita que no es vol engrandir. La formació funciona molt bé i, a més, al directe podem demostrar la potència d'un trio. Això sí, tens més feina, però el públic li arriba molta més potència musical.

 

- Continuant amb les lletres, personalment em costa entendre com sou tan joves i reivindiqueu els temps passats.

Això és cosa de l'Ernest, que té ganes d'explicar aquestes coses. Ell va començar a casa seva i la cosa s'ha anat engrandint. Tot el que escriu es basa en allò que pot explicar. El resultat és una música i lletra sincera i directa.

 

--

Informació del concert a La Ràpita