Jordi Miró: "Hem trencat una barrera en aquest segon disc: parlar de sentiments"

 

Jordi: Natros vam conèixer a Pep de rebot. Ell estava gravant un documental sobre les Terres de l’Ebre i un dia Quique Bonet, lo nostre guitarra, va coincidir amb ell i, com fan tots els grups que tenen l’oportunitat de conèixer algú com Pep Sala, li va donar una maqueta de “Zero”. Qualsevol grup, pagant, pot anar a gravar als estudis de Pep, la diferència és que ell va veure futur en allò que fèiem i ens va proposar formar part del seu segell discogràfic. Tenir la seva discogràfica darrere, donant-te suport i guiant-te ha sigut molt important. A partir d’aquell moment es van anar construint moltes coses més i forjant-se una bonica amistat entre Pep Sala i cratOR.

 

Quique: Són un cicle de concerts. De fet, Pep fa uns anys ja va fer una gira recordant Sau amb “El més gran dels pecadors”. Aquest estiu, volia fer alguna cosa semblant i vam decidir fer-ho conjuntament. Continuarem recordant Sau, però apostant per uns temes que no s’havien explotat tant en directe a l’època del mític grup.

 

Jordi: El motiu principal, a part de l’amistat que ens uneix, és que la seva banda estava ocupada amb el musical Boig per tu que s’estava fent a Barcelona, i ell tenia moltes ganes d’engegar aquest projecte. Per això, ens ho va proposar a natros. El que farem és que cratOR actuarà al principi del concert sols i, després, s’unirà Pep Sala per cantar les cançons de Sau. 

 

Quique: Jo crec que en aquell moment no ho penses. Sí que et fas il·lusions i somies, però penses que això està molt lluny, i els nostres objectius són molt més simples, més a l’abast en aquell moment. 

 

Jordi: Això ens ho podríem preguntar en cada cosa que ens ha passat. Hagués tingut la mateixa sensació com si m’haguessen dit que un dia tocaria a Razzmatazz. Totes les coses que ens han passat des que vam començar, no me les hagués cregut si m’ho arriben a dir uns anys enrere. 

 

Joan: Lo títol ho deixa entreveure ja. Cendres d’un món perfecte, allò que un dia ens vam imaginar i ara veiem les restes, el que queda. Totes aquelles il·lusions, aquell happyend que ens havíem imaginat no és com esperàvem. Parla de moltes altres coses, com també de la societat que ens hem trobat. El sentit positiu del disc és que, per fi, comencem a veure les cendres d’aquest món perfecte, veiem alguna cosa, sabem on estem. 

 

Quique: És una mica la frustració de quan arribes al punt que et toca a tu, els teus pares i avis ja han viscut, i ara és el teu moment, el moment de consolidar-te i consolidar la teua vida. Veus que les altres generacions estan en un segon pla i tu estàs al capdavant, arrossegant una societat complicada. No tot és dolent, també dóna pinzellades esperançadores, que tot es pot solucionar, que no està tot perdut. 

 

Jordi: A mi el que més m’agrada del títol és que es pot aplicar a molts nivells. Des d'un nivell macroscòpic, pots aplicar-ho al planeta, que ens l’estem carregant a costelles del progrés. Però, si vas baixant de nivell, pots fer cap a la relació entre dos persones, pots arribar a allò personal. Realment, quan va sortir el nom del disc, ens vam adonar que era una frase que englobava conceptualment totes les cançons del disc, de manera individual i de manera col·lectiva. Era la frase perfecta. 

 

Joan: Cadascú pot fer la seva lectura al llegir el títol del disc. El disc en sí, la música reflexa bastant. El fet de primer fer la música, feta sentint les emocions de les experiències viscudes dia a dia, i després posant la lletra, que per ella sola ja reflecteix emocions, damunt d’aquella música, crea un tot organitzat. Si després li poses un nom que ho cohesiona, tot crees una experiència única. 

 

Jordi: Es pot sentir més identificada la gent perquè natros d’alguna manera hem trencat una barrera en este segon disc, que era un corsé que teníem internament: parlar de sentiments. Una gran diferencia que hi ha entre este i l’anterior és que a “Cendres d’un món perfecte” es parla d’amor. Parlar de sentiments és complicat, i obrir-te a un públic gran costa molt, i hem sigut capaços de trencar-nos i contar allò que realment sentíem. 

 

 

• Jordi Miró: “Porta’m amb tu”, per com, entre tots, hem sabut reciclar la idea d’un i convertir el tema en el que és. 

• Andreu Bertomeu: “Amic”, té molta energia i m’identifico en ella. 

• Joan Forés: “Cowboys”, és un tema exòtic, reflexa molt el lloc on vivim. 

• Quique Bonet: “Cendres d’un món perfecte”, pel canvi que ha fet la cançó fins arribar a convertir-se en single. 

• Víctor Zaragoza: “Tornarem a respirar”, és íntima i inclús un punt fosca.

 

Víctor: L’altre disc parlava bàsicament de que ningú pogués interferir en les teves metes personals i, en canvi, el nou és més íntim, més personal, és dir “ja estem aquí”. 

 

Jordi: Pel que fa a la part musical, hem cuidat molt més los detalls. Gran part de la producció la portàvem feta de casa abans d’anar a l’estudi en forma de 'demos'. Tots els detalls estaven pensats, l’àudio el vam estudiar al mil·límetre, gravant cada cosa en allò que la feia sonar millor. La part tècnica d’este nou àlbum fa un salt qualitatiu important respecte a l’anterior. 

 

Joan: Esta vegada hem estat més temps que l’anterior, quasi dos mesos. 

 

Víctor: Pep sempre ens ha dit que ens prenguéssem tot el temps que necessitéssem, que l’estudi és casa nostra, ens tracta molt bé. 

 

Jordi: Tothom ens ho pregunta. Jo crec que és un tema de feeling, ens sentim còmodes cantant en català, jo no em veig cantant en castellà. Si es donessen les circumstàncies i haguéssem de fer un tema en castellà o qualsevol altra llengua el faríem, però ara per ara cantem en la llengua que ens sentim millor i més a gust. 

 

Joan: Perquè descobriran música en català d’un nivell excel·lent (risses). No, a veure, apostem per un rock català diferent del que s’ha estat fent fins ara, li donem un plus. 

 

Quique: És una oferta alternativa a la moguda que hi ha ara, més folk. 

 

Jordi: És un disc que està fet en l’ànima, hem estat molt de temps treballant en ell. Creiem que és un disc de molta qualitat, qualsevol detall està pensat i estudiat. És un disc cantat en català, però que recorda més al rock britànic que no pas al rock català que tots coneixem. Natros som un grup d’amics que no som músics professionals però intentem fer la feina lo màxim professional possible. A mi m’agradaria trobar un disc així i que no fos meu, però si és meu millor (risses). 

 

Andreu: És una música feta aquí a casa nostra, a Catalunya, a Deltebre. Tothom s’hi pot sentir identificat.