La Reina del Blackjack, d'Abbey Road al cel

Són molt joves, alguns dels components ni tan sols han arribat als vint anys, per això tenen la força i la imprudència justa per agafar carrera i llençar-se a la jungla de la producció musical. I no de qualsevol manera. El passat mes de febrer van trepitjar els estudis londinencs d'Abbey Road, la factoria dels grans. Allà han enregistrat veus com les dels Beatles – curiosament el grup va dedicar un disc a aquest carrer- Pink Floyd, o altres bandes espanyoles com Hombres-G o Mecano.

 

Aquests dies, els components de la Reina del Blackjack estan en capella, a l'espera que vegi la llum el seu primer treball. Genís Pena (veu i guitarra rítmica); Marcel Castellví (guitarra solista); David Morata (baix i teclats); Xavi Blanch (bateria); Genís Montaña (teclats) i Gonçal Verge (saxo) són els cinc components del grup i vénen de diferents punts de les Terres de l'Ebre com Flix, Móra d'Ebre o Gandesa. Tots cinc van començar a formar part de diferents projectes musicals de ben joves, però no va ser fins l'abril de 2012 que van decidir unir-se per començar el primer projecte “seriós”, com ells mateixos reconeixen, apostant fort pel rock pur amb un estil una mica indie.

 

“Haviem de treure disc sí o sí, perquè ens ho demanava el cos i perquè també ens ho demanaven totes les hores acumulades al nostre petit estudi de Flix”, expliquen en el seu compte de Verkami, quan ja gairebé han aconseguit els 1700 euros que demanaven per la postproducció del disc, des de la gravació, fins a la masterització i final distribució. Aquestes aportacions dels mecenes, se sumaran als estalvis que el grup ha acumulat en els bolos del darrer estiu per materialitzar aquest disc, format per 10 temes propis.

 

- Porteu poc temps tocant junts i sembla que ho hagueu fet sempre. Com vau començar? Quins referents tenieu?

Vam començar ja fa gairebé dos anys. Jo tenia un altre grup amb el Xavi i sabia que ell havia començat a tocar amb el Marcel i el David, que també eren amics meus. Vam provar d’ajuntar-nos un dia els quatre i la química va ser instantània. Vam basar-nos amb un ventall de referents força ampli: des de Red Hot Chilli Peppers a John Mayer, passant per Led Zeppelin, i a la vegada força inspirats per artistes nacionals com Fito o M-Clan.

 

- Tu ets estudiant de periodisme i, per tant, segur que deus explotar la teua vena poètica com a compositor. Com resumiries el contingut de les vostres lletres?

Les lletres parlen molt sobre aquesta “Reina del Blackjack” amb la qual tothom s’hi ha topat alguna vegada a la vida. La típica noia rebel, que juga amb els nois i que al final sempre els acaba “putejant”. Cada lletra explica una història i, al final, totes es poden ajuntar amb un ordre força coherent.

 

- Quin aspecte de la vostra proposta -sigui estètic o musical- dirieu que té alguna vinculació amb les Terres de l'Ebre? Us agrada la definició de grup ebrenc?

Tenim molt respecte per la nostra terra i ens sentim molt ebrencs. De fet, provenim de diferents pobles de tot el territori, però podríem dir que la nostra música s’escapa una mica del territori i beu més d’influències angleses i americanes. A les Terres de l’Ebre hi ha molt bona música, però potser els grups puntals s’aferren més a estils com la rumba o l’ska.

 

- Alguns diuen que sou els Arctic Monkeys de les Terres de l'Ebre. Què contestarieu?

És tot un plaer, ja que som molt molt fans dels “monos”, però potser la nostra música no s’ajusta al típic estil agressiu i directe dels Arctic. Sí que és veritat que, en aquests darrers discs, han abandonat més la faceta “punk” per a centrar-se més amb el Rock més clàssic, però considero que musicalment som bastant diferents. Ara bé, totes dues bandes vam començar molt joves, i Alex Turner és tot un referent per nosaltres a l’hora d’escriure lletres.

 

- El vostre primer single és Sentí Otra vez. Com el descriurieu?

És una cançó que resumeix força el nostre estil. És la primera cançó que vam composar i creiem que té l’essència més primitiva de “La Reina del Blackjack”. 

 

 

 - Un disc amb un fil narratiu...

Sí, la continuïtat que li donem al disc t’acaba aportant unes dosis d’optimisme en les darreres cançons, les quals et diuen que, després d’haver caigut tantes i tantes vegades als seus enganys, t’aixequis i te n'adonis que no val la pena estar malament. 

 

- Aquest primer disc l'heu enregistrat a Montoliu de Segarra, al costat de David Casamitjana, un professional del so, que ha gravat discs a la flor i nata del panorama musical català. Com va ser aquesta experiència de gravació?

Magnífica! Ha estat tot un plaer treballar amb una persona que ha donat tant a la música d’aquest país i estem molt contents amb els resultats. Ens va tractar molt bé i hem agafat molt bona relació amb ell. És una persona esplèndida.

 

- Després, vau culminar els arranjaments a Abbey Road Studios. Un dels mítics estudis de Londres...

Crec que és una cosa que encara no hem pogut assimilar. Trepitjar el terra d’aquells estudis va ser indescriptible. Vam intentar aprendre tot allò que vam poder durant els dies que vam estar allí. Molts dels nostres ídols han portat a masteritzar els seus treballs allí, i vam tenir la sort d’ajuntar-nos amb l’Alex Warthon, que ens va acollir com a casa i va realitzar un treball immillorable.

 

- Alguna anècdota estant als estudis?

Ens vam sorprendre de la quantitat de gent que hi havia pels voltants dels estudis. Clar, estan al costat del mític pas de zebra, i està tot ple de turistes. Va ser graciós perquè quan vam entrar, ens vam fer unes quantes fotos a l’entrada i, de cop, un grapat de turistes es van girar i ens van començar a fer fotos com si fóssim famosos, només pel simple fet d’estar allà. 

 

- Algun músic famós pels passadissos?

Sí! Ens vam trobar a Noel Gallagher (Oasis) per dins dels estudis. Quan el vaig tenir davant, em tremolaven les cames. Sempre ha sigut un dels meus referents musicals i no m’ho podia creure. Vaig tenir el plaer de parlar una estona amb ell. Fins i tot vam parlar de futbol. Va ser una experiència única, segur que algun dia ho podré explicar  als meus néts. 

 

- Quins són els vostres projectes més propers? Estrenareu videoclip també?

Sí. Si tot va bé el publicarem durant les setmanes pròximes a la presentació del disc. Tenim moltes ganes de mostrar la feina feta durant aquests dos anys i ara toca fer tota la promoció possible i no parar de rodar.

 

- Teniu ja lligats els concerts de presentació?

Tenim alguna idea, però encara no hi ha res definitiu. Que quedi clar, però, que aquest estiu hi haurà “Reina del Blackjack” per estona...

 

- Quins són els vostres grups o cantants preferits de les Terres de l'Ebre?

El nostre màxim referent és el Joan Rovira. Està fet tot un crack i, tant en solitari com en banda, té un “groove” i un estil inimitable. També hem de dir que aquest estiu hem fet uns quants concerts amb Xeic!. Els hi tenim molt apreci i creiem que estan explotant molt bé el potencial de les Terres de l’Ebre.

 

  

--