Leila: "Si escrius quelcom de veritat, la gent ho entén perfectament, ho sent"

La cantant omplirà el 29 d'agost l'Antiga Estació de Benifallet de ritmes de soul i jazz

Anna Zaera

12/08/2015

Música

Camaleònica, intensa i profunda. És una de les noves veus que sobresurten en l'escena del soul nacional. Leila, que a l'escenari sempre es mostra sofisticada i seductora, presentarà el seu segon disc a les Terres de l'Ebre, mostrant l'arriscada proposta del seu directe. Ara és el moment del seu treball 'Black Roses' i tot apunta al fet que serà un dels discos de referència per als amants de la música negra. Neosoul, R&B, hip-hop, funk, jazz, blues i gospel són els estils que barreja creant un so fresc on predomina l'harmonia vocal. 'Influences' va ser el seu debut, un disc que recollia totes aquelles tendències musicals que l'han inspirat durant la seva vida. El 29 d'agost actuarà a l'Antiga Estació de Benifallet i, des de Surtdecasa.cat, l'hem volgut conèixer una mica millor.

"Per escriure necessito entendre en profunditat les emocions de les que parlo. Sempre parlo de sentiments intensos, siguin bons o dolents"

- Dius al teu web, fent referència a Thomas Mann en el seu llibre 'La Mort a Venècia', que "L’artista no és només aquell qui somia, com qualsevol individu, sinó aquell que construeix somnis". Com consideres que construeixes tu cançons-somni?
Aquesta frase em va fer reflexionar molt. Va ser el motor ideològic per començar el meu projecte personal. Portava molts anys cantant cançons d’altra gent i la idea de crear, de construir, va fer que unes cançons que només vivien dins meu es materialitzessin en el meu primer disc 'Influences'. I ara hem continuat amb el segon, 'Black Roses'.

- Per què t'agrada el blues i el jazz més que cap altre estil musical?
En realitat, el blues i el jazz van ser els dos estils que en un inici van provocar en mi el gust i la necessitat d’escoltar música. Més endavant, amb el soul, funk ,R&B i neosoul vaig tenir ja necessitat de crear. El gospel també ha sigut un estil que ha definit molt la meva trajectòria professional.

- Així, com definiries el teu estil musical?
El meu estil és la fusió de tots aquests gèneres que comento, de totes les meves influències. Podríem definir-ho com R&B, tot i que al fusionar diferents estils, és bastant difícil d’etiquetar .

- I les lletres, quin creus que és el seu fil conductor?
Són absolutament autobiogràfiques. Per escriure necessito entendre en profunditat les emocions de les que parlo. Sempre parlo de sentiments intensos, siguin bons o dolents. En realitat, sempre dic que tots estem fets de la mateixa pasta així que, si escrius quelcom de veritat, la gent ho entén perfectament, ho sent.

- Quins són els teus referents nacionals i internacionals?
Tot i que no paro de descobrir cada dia músics meravellosos que m’inspiren, els meus referents més clars són Erykah Badu, Jill Scott, Ella Fitzgerald, Prince, José James, Tower of Power, Maceo Parker, Chet Baker…en realitat podria no parar!!! Els últims descobriments que he fet i que m´encanten són, a nivell nacional, un músic molt jove que es diu Victor Miralles i, a nivell internacional, Floetry.

- Creus que el blues és una música minoritària si la compares amb el rock o el pop, a casa nostra? És més difícil aconseguir notorietat?
Crec que, a casa nostra, per tradició, el jazz, el blues, el neosoul, etc han sigut estils més minoritaris tot i que, en els darrers anys, s’ha incrementat l’interès, el públic i les plataformes que recolzen aquests diferents gèneres.

- Com planteges l'atmosfera del teu concert en un lloc com l'Antiga Estació de Ferrocarril de Benifallet?
Serà un concert intens. M’acompanya una banda de luxe. Els directes tenen força i molta veritat.