The Noise of Mutt: «Si en un concert ens quedem sols tocant és que estem fent bé la faena»

El 1917, la societat d'artistes independents de Nova York va obrir una convocatòria amb l'objectiu que nous artistes presentessen obres. El francès Marcel Duchamp va aprofitar la convocatòria per presentar un orinal, signat amb el pseudònim de Richard Mutt i sota el títol de Fontaine, que va aixecar una forta polèmica. L'obra no va ser acceptada, però va convertir-se en la metxa del moviment ready-made, consistent en fer art basat en la descontextualització d'elements quotidians.

 

Ni el 2012 és comparable al 1917 ni les Terres de l'Ebre som Nova York, però sembla que a les nostres terres segueix sent necessari trencar esquemes i innovar en l'art; o com a mínim, això és el que pensen un grup de jóvens músics d'Amposta i Tortosa que han decidit recollir l'actitud de Duchamp a l'hora de tirar avant el seu projecte. No és només una qüestió de noms: The Noise of Mutt comparteixen amb l'artista les ganes d'aportar cultura crítica i descontextualitzar en una escena musical, asseguren, encara massa plena de propostes sense caràcter propi. La d'ells no és música fàcil d'escoltar ni apta per a tots els públics; tampoc ho pretenen.

 

The Noise of Mutt és, en definitiva, el resultat d'una feliç trobada entre tres joveníssims malalts de música (l'edat dels seus components oscil·la entre els 16 i els 21 anys) que xalen castigant el màxim possible les orelles i les convencions del públic. Surtdecasa.cat hem xarrat amb ells.

 

- Com naix The Noise of Mutt? Per què este projecte, i com comença?

Veníem de diferents grups [The Death Lovejoy, Last Blind...] però volíem fer un projecte nou en el què tinguessem llibertat absoluta. En el què si un dia volem agafar i fer body art a l'escenari, una petita obra de teatre, una performance, etc. puguessem fer-ho: no volem fer música i au, volem abastar tota mena de disciplines. Vam començar fent alguna versió (Beck, My Bloody Valentine...) en un escenari on cantàvem acompanyats de teles dessintonitzades i utilitzant telèfons enlloc de micros, i ara que no fem versions i que hem afegit encara més elements als concerts, hi ha gent que ens diu que ens passem massa de voltes [riuen]. Però és igual: si toquem és perquè volem transmetre sentiments. Com en un quadre, fer música és transmetre alguna cosa, sigue bo o dolent; passar-s'ho bé, agrade o no. Si en un concert ens quedem sols tocant és que estem fent bé la faena. Anar a un concert on els músics toquen molt bé però no transmeten res no té cap sentit.

 

- Cap on mireu, quins referents teniu?

Grups estranys (riuen). Gent com John Cage, Residence, White House... també Nirvana, The Mars Volta o NOFX. De tot. És tot 'fato' molt experimental, eh? Per aquí al territori una referència clara és el Plug in the Gear, un cicle de música alternativa que organitzen des de fa 10 anys a Benicarló i que obre moltes ments. Els grups que porten poden agradar més o menys, però tenen tots un directe de qualitat i un disc molt ben enregistrat baix del braç. Veure en una sala d'aquí al costat grups d'arreu del món que són la rehòstia i gratuïtament és molt guapo i un luxe. I demostra, a més, que no cal tant per a muntar un concert, només ganes i imaginació.

 

- Així, existeix un panorama underground a les Terres de l'Ebre? 

T'has d'espavilar i moure't molt, però hi ha cosetes interessants, com el centre d'art Lo Pati. Fa falta que fem xarxa i ens ajudem una mica els uns als altres, perquè els polítics molt de parlar i després si vols fer alguna cosa tot són falta de recursos i poques ajudes, només es fan la foto. 

 

A més, cal que ens impliquem més i que fem coses: si et mous una mica sempre t'acabes trobant amb les mateixes persones a tot arreu, i és una llàstima. A la gent li costa massa sortir de casa.

 

 

 

--

The Noise Of Mutt oferiran un «Concert Nadalenc» al Casal de la Música d'Amposta (Polígon de Tosses). Serà el proper dissabte 29 a les 19 hores i l'entrada és gratuïta.