Sentiments blindats al descobert

Després d’una llarga trajectòria al capdavant de Whiskyn’s, Joan Masdéu despulla el seu món interior en onze cançons. Amb el seu nou projecte musical en solitari ens deixa entrar més enllà dels murs que amaguen les seues emocions i sensacions més íntimes.

 

La Sala Cool de Tortosa us descobreix aquesta proposta amb el concert que el músic de Reus hi oferirà el proper 25 de març i que servirà per presentar el seu disc Casa Murada al públic ebrenc.

 

- De Reus al carrer dels Jocs Florals. Com va el trasllat?

De fet, el carrer dels Jocs Florals pots ubicar-lo on vulguis, és una situació més emocional que geogràfica. És una avinguda de la il·lusió, de l’esperança, de l’alegria, de les ganes de fer coses... I Reus, tot i que molta gent pogués pensar que era una cançó dedicada a la ciutat, parlava de l’enyor, de la nostàlgia, d’algú que no és a Reus en aquell moment. Diríem que he canviat l’enyor per l’esperança.

 

- Amb Casa Murada t’has llençat a l’aventura en solitari i t’has destapat amb una proposta molt íntima. Com ha estat aquest procés?

Quan vaig acabar de fer aquestes cançons me’n vaig adonar que havia tingut la necessitat, no buscada, de parlar molt de mi i d’un món interior del que després acabo parlant en primera persona en tot el disc. Quan fas aquests passeigs interiors i parles introspectivament de les teves intimitats tendeixes a fortificar-les, a protegir-les, i expliques les històries en un llenguatge molt blindat. Són unes lletres molt implícites i que al mateix temps evoquen moltes imatges, que és el que buscava, i que la gent també pot imaginar i reinterpretar.

 

- Amb el títol del disc, tot s’ha de dir, no t’hi has de matat gaire... Per què aquest

nom?

El nom de l’estudi on vaig gravar el disc em va donar la pista definitiva per titular-lo i per resumir tot el que volia explicar. Casa Murada és aquest tresor guardat i protegit. Sona molt bé i a tothom li va agradar molt, però ja no és tant per l’estudi, que llavors ja lliga del tot i és com el meu Abbey Road particular. Si no hagués gravat aquí potser no se m’hagués acudit aquest nom que reflecteix molt bé l’esperit del disc.

 

- Si abans bevíem Whiskyn’s, ara què toca beure?

Les influències són les que porto a sobre de tota la vida, és la meva manera de fer cançons. El que passa és que amb Whiskyn’s jo feia el 90% de les cançons del grup però després es vestien amb l’aportació de tots cinc. En aquest cas, he canviat de pantalla, calia investigar un llenguatge nou i aquest ja no passa per cinc sedassos. Ara hi havia la necessitat de començar una etapa nova amb la il·lusió d’iniciar un discurs musical nou.

 

- A Tortosa hi portes l’espectacle Miniatures que has fet girar per tot Catalunya. Què hi trobarà el públic que vingui a escoltar-te?

Aquest projecte el vaig començar a tirar endavant l’últim any de Whiskyn’s per la necessitat d’ensenyar les cançons de la manera que es van concebre: amb una guitarra acústica i una veu. Era una assignatura pendent i un repte per guanyar proximitat amb el públic i oferir les melodies en estat pur. El que pretenia ser una cosa d’impàs, la continuaré fent perquè vull presentar Casa Murada en quatre formats diferents en funció de l’aforament i de les possibilitats de pressupost: quintet, trio, duet o el Miniatures, que serà jo sol amb la guitarra acústica.

 

- Amb aquest projecte vas arribar fins i tot a Rússia (2009). Com va anar l’aventura per Moscou?

Va ser per casualitat. Unes estudiants russes de català a Moscou van venir un estiu aquí, van veure una actuació meva i em van preguntar que si em muntaven uns concerts a Moscou hi aniria. Els vaig dir que sí però pensava que es quedaria en una intenció. Al cap d’uns mesos em van escriure i vam tirar-ho endavant. Vaig fer tres actuacions al centre de la ciutat i al primer concert hi van venir dues-centes persones de públic que també eren estudiants universitaris de català. Era molt insòlit veure estudiants de Moscou cantant les meves cançons, però va ser molt bonic.

 

- En aquest disc has dedicat una cançó a la capital russa, què va ser el que et va impactar o inspirar d’aquesta ciutat?

La idea d’aquesta cançó sorgeix allà. No parla ben bé de Moscou però en vocabulari soviètic intenta fer un símil entre la distància que hi ha d’aquí a Moscou, que és molta, la fredor que experimentes allà, etc. Però, amb moltes referències al llenguatge soviètic que deia, el que faig és parlar d’una relació de parella: de la distància i la fredor que pot haver-hi amb una persona que tens molt a la vora.

 

- Entre la gent que compri el CD a través de la pàgina web o a la botigueta als teus concerts, sorteges un concert privat a casa del guanyador. Com planteges aquest repte?

Doncs amb un Miniatures a casa del guanyador. Aquesta idea surt després de ser conscient que, avui en dia, la gent que ve a un concert i et compra un disc està donant molt de valor a la teva feina. Avui en dia de discs gairebé no se’n venen, fan una funció més de souvenir. Llavors aquest sorteig és una mostra d’agraïment a la gent que continua venint als concerts, que dóna valor als directes i reconeix la teva feina.

 

- A part de músic, ara també t’encarregues de la promoció d’altres grups. Entre d’altres, els Xeic! de Rasquera. Com a veterà en aquest món, quin futur els augures?

Sí, fa quatre o cinc anys vaig muntar l’empresa Senyals de Fum des de la qual, com a free lance, duc la comunicació dels discs de diferents grups. Ara estem en un moment més bo que mai en quant a creativitat i a qualitat, una altra cosa és que parlem de la venda del disc com a suport físic. Si d’aquí dos anys no venem discs, doncs vendrem cançons a través d’internet però la tasca de donar a conèixer aquestes noves propostes seguirà sent-hi. Per tant, auguro un bon futur al planter de casa nostra perquè n’hi ha de molt bons.

 

- De la Casa Murada a... Quina serà la propera parada?

Acabo d’encetar el que pretenc que sigui aquesta nova etapa meva en solitari. Espero fer molts concerts d’aquesta Casa Murada, en el format que sigui, i que després hi hagi l’oportunitat de fer més cançons per tirar endavant un altre disc. Fins ara, estic molt content amb la resposta que he obtingut del públic.

 

 

Web Joan Masdéu: www.joanmasdeu.com

Vídeoclip El carrer dels Jocs Florals