Jump to navigation
Ara, presenten el seu primer disc "I després què?", una qüestió que inicita a la improvització musical com a senya d'identitat. Els membres de la formació, entre els que també es troben Àngela Moro, Núria Piñol i Paula Caminals, han rebut la seva educació musical en diferents escoles i conservatoris del país (Tarragona, Barcelona, Albacete i Salamanca); continuant-la després a l’estranger, concretament a Brussel·les, Anvers i la Haya. Jaume Fraga, a través de les seves respostes, ens obre les portes a aquest projecte que ens ha estimulat des del principi.
- Per què el nom de Txaç? Perquè és com nosaltres. Una mica estrany, divertit, directe... I perquè ens agrada com sona!
- Sou de formació clàssica però us heu passat a la música folk experimental. Què us atreu d'aquest gènere? És curiós això, anem col·leccionant gèneres i aquest encara no ens l'havien dit! De fet, no hem marxat de la clàssica, simplement anem explorant diferents estils.
- Jo diria que feu una música tranquil.la i intimista, però també amb registres sonors molt potents. Com definirieu vosaltres el vostre estil? "Txassero"! És una pregunta molt difícil de contestar, fins i tot per a nosaltres mateixos, perquè no fem un estil concret, no som un grup de reggae, de rock, de tango o clàssic, sinó que fem tot allò que ens ve de gust.
- I d'on sorgeix aquest mestissatge? De tots els tipus de música que escoltem. Potser tenim la imatge que els músics clàssics només escoltem el que toquem i anem vestits amb frac tot el dia, però no és així! És evident que la música clàssica té un lloc molt important a la nostra vida, ja que és el nostre llenguatge, però conviu perfectament amb altres estils.
- Les Terres de l'Ebre estan generant -darrerament- propostes culturals i musicals molt interessants. Creieu que el territori està més viu que mai en aquest aspecte? Esperem que no, tant de bo el moment més viu estigui encara per arribar. - Penseu que sempre s'han fet coses. Llavors quina interpretació sociològica en farieu? Sempre s'han fet coses interessants al territori, però es donava prioritat a allò que venia de fora. Ara comencem a creure més en el producte fet a casa i sembla que el que s'està fent a les Terres de l'Ebre comença a tenir més visibilitat.
- Creieu que captureu els sons de la natura de les Terres de l'Ebre? Això depèn de la imaginació de cadascú! Evidentment, de la mateixa manera que tenim influències musicals de tot allò que escoltem, ens impregnem de tot el que ens envolta, i la natura és una excel·lent font d'inspiració.
- Quins grups serien els vostres referents? Ui, no acabaríem mai! Quasi que hauríem de triar uns referents per a cada cançó, ja que són d'estils molt diferents. Avui en dia ja hi ha grups molt bons de reggae, jazz, música tradicional o electrònica que treballen molt bé el seu estil. El que nosaltres no volem és copiar el que fan aquests músics, sinó que volem fer la nostra aportació. - Bona part dels integrants del vostre quartet heu estudiat fora. Quins conceptes o idees creieu que heu integrat de les experiències a l'estranger? Sortir de casa et dóna una altra visió de tu mateix. Te n'adones que hi ha gent molt bona fent coses molt interessants, i això et fa pujar el teu nivell d'exigència.
- A Europa, la música té un lloc més important en la societat que a casa nostra? Sí, sense dubte. Vivim en un país on es premia la incultura i la indiferència enlloc de reconèixer l'esforç i el treball. Les carreres artístiques exigeixen molt sacrifici i constància, i aquests són valors que no s'aprecien avui en dia. Malgrat tot, esperem que això canviï. Conclusió: surt de casa!
--Més informació: txastrings.wordpress.com
