Jump to navigation
- Explica’ns una miqueta, com neix l’Esbart Arrels de Lleida.Vam nàixer l’any 2008 i ho fèiem sortint del Centre Cultural Lleidatà de Dansaires, on hi vaig estar vinculat durant deu anys. La veritat és que m’hi vaig apuntar amb el meu germà Ramon als 12 anys perquè pensàvem que des d’allí s’hi organitzaven molts viatges (riures), i nosaltres volíem veure món! Així vam anar agafant el gust pel ball, i als vint-i-tres anys vam decidir formar un nou grup. Ho vam proposar a diversos companys de dansa, i altra gent, i n’hi va haver alguns que ens van seguir. I així va començar tot plegat, amb un grup de 7 persones.- Qui forma l’Esbart Arrels de Lleida, i quins objectius principals té?Actualment forma l’Esbart bastanta gent, de totes les edats, i una part important d’aquestes persones està molt engrescada amb el projecte, i això fa que realment tiri endavant amb força. Sincerament, quan vam començar res ens feia pensar que arribaríem on estem ara mateix! D’objectius n’hi ha un que ara mateix s’està maquinant, i que veurà la llum el maig del 2020, així que queda en la incògnita... (riures); a banda d’aquest, hem apostat amb molta força pel grup de nens petits, a partir de 3 anys, incorporant-los a l’actuació de la Festa Major de Maig. També tenim moltes ganes de programar viatges, de cara al setembre tenim la idea de fer un espectacle per la Festa Major de Tardor a càrrec del nostre grup i d’altres de fora; i també volem continuar amb força els assajos i crear sinèrgies amb altres grups.- Amb 10 anys de solera, heu portat la tradició dansaire arreu de les terres ponentines i catalanes.Certamen ens hem mogut bastant per Catalunya, i també per algunes zones de l’Estat espanyol. La nostra idea és seguir així, i també fer alguns viatges i actuacions més enllà.- Què és per tu la dansa?Per mi la dansa és vida, és expressió, és sentiment, és llibertat; ho és tot! Quan surts a un escenari i et fiques a ballar, intentes expressar al màxim amb el cos. Sense parlar, només ballant, dius un munt de coses. Totes les danses tenen un significat, res hi és a l’atzar. El cos de dansa de l’Esbart Arrels de Lleida, que coordino, ho reflexa molt clar: una cosa són els assajos, i l’altre és l’actuació, on és el cos qui parla i qui mana.- Quina creus que és la percepció actual de la dansa tradicional catalana?Trobo força trist que molta gent, no sé per quin motiu, associï i cregui que la nostra dansa vagi adreçada a un públic on el marge d’edat és bastant alt. No em canso de dir que la dansa tradicional catalana és una dansa per a tothom. I per aquest motiu, una de les raons per les quals ens sentim orgullosos com a grup és que, entre els nostres membres, hi ha un ampli marge d’edats: des de nenes i nens de 3 anys, a joves i adults. Actualment altres balls potser han pres el relleu a aquestes danses tradicionals, com ara el Hip Hop o la Bachata; però també és important deixar constància que, a la dansa tradicional també hi ha nova creació. I, com en tots els estils, hi ha creacions senzilles, i n’hi ha que has d’estar bastant preparat físicament per ballar-les. Potser també influeix en tot plegat que la música de la dansa catalana de vegades costa arribar, perquè musicalment és molt clàssica; i perquè hi ha pocs llocs on practicar-la (a Lleida, per exemple, només n’hi ha dos, mentre que de salsa n’hi ha moltíssims). Crec que tot es pot combinar, la gent que realment vol ballar ho hauria de provar tot!- Una virtut del vostre grup?Una de grandíssima és que el forma gent jove i que, precisament al ser un grup de només 10 anys, no té cap lligam familiar fort. Aquí tothom hi és benvingut!- Des de pràcticament el vostre inici, l’associació compta amb el grup infantil.Enguany hem viscut un veritable boom d’aquest grup. Hem passat de tretze nenes i nens a pràcticament una trentena. I, lògicament, un increment de més de deu nens en un grup és molt gran! A l’Esbart es treballa amb els petits des d’una altra perspectiva. Pensa que tots els que ens arriben es passen el dia a les aules, i l’educació està molt reglada (es basa en el seu, calla i aprèn). Aquí, en el món de la dansa, no us donarem cap títol, però gaudireu al màxim i sereu nens de veritat. Arriba un punt que sembla que tot el que fan els infants els hagi de donar un resultat òptim, i no tenen mai espai ni temps per divertir-se. És molt important que els petits s’esbargeixin i no estiguin asseguts tot el dia en una cadira. Importa que parlin, que riguin, que facin broma, que siguin ells mateixos!© Roll- Les activitats dels petits a l’Esbart, i l’Esbart a l’escola, són en majúscules dues propostes inclusives que lluiten contra la discriminació social i econòmica.Al grup de nens i nenes hi ha infants de molts orígens diferents, i moltes situacions personals, familiars i econòmiques. Per les activitats infantils fem pagar una quota mensual de 15€, però també és veritat que ens hem trobat amb famílies que no han pogut pagar l’activitat, i que o ho hem trobat més endavant, o que no els ho hem fet pagar perquè l’important era que seguís ballant el petit o petita. Amb els nens, tenim tres ballades importants a l’any; el que fem és centrar-nos en elles i, la resta del curs, ens dediquen a què gaudeixin. Al grup de petits han vingut nens i nenes que no era la primera activitat extraescolar a la qual s’apuntaven, però, ha estat la primera en què s’han divertit, i això els pares també ho agraeixin molt.- Què aporta la dansa tradicional i l’expressió corporal en l’educació dels més petits?Penso que als nens i nenes els hi aporta moltíssimes coses positives: sentir d’una manera diferent la música, amistats més enllà de les aules, companyonia, sensibilitat, coordinació corporal i mental, un toc d’humilitat, sortir de la zona de confort i jugar amb nens d’arreu, la capacitat de ser pròxims amb els altres –un feeling que és molt necessari per ballar bé amb la teva parella de ball–. Aporta també un aire molt familiar; pensa que els nens i nenes entren a l’Esbart amb els pares i mares, i si entre aquests es porten bé com ara passa, es crea un clima molt bo. Al final continues anant als llocs pel caliu que hi sents, a banda de per l’atracció que et suposi una activitat.- Quins són concretament els exercicis que feu amb els petits?Amb els petits ens reunim cada divendres a la tarda als espais del Col·legi Sant Josep de Calassanç de Lleida. Treballem la coordinació de mans, braços, peus i ment, d’ells i dels companys i companyes. Ho treballem d’una manera molt senzilla, però al seu nivell ja va calant fons. Treballem la lateralitat amb girs a dreta i esquerra, moviments de peus, posicions, postures, etc. També ho fem amb diferent tipus de materials (castanyoles, bastons, tauletes de fusta, caixes, bancs). Tot aquest aprenentatge és gradual, i ja quan arriben al cos de dansa, allí ja collem per tot arreu als assajos (riures). El cos d’una persona que balla i que fa esport és molt diferent d’algú que no practica cap exercici físic, ja que té molt més despertes certes sensibilitats.- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors!M’agradaria llançar-ne dos, de missatges: el primer és que la gent balli, és igual on i el que, però que balli, que ho provi, tot el que pugui, i que sigui feliç; i el segon, és que deixin als nens ser nens.© Roll
Esbart Arrels de Lleida
