"Davant l’edat avançada dels darrers supervivents, calia fer alguna cosa"

El documental 'A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada' es projectarà el 13 de gener a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa

Anna Zaera

10/01/2019

Arts

'A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada' és un documental amb històries humanes sobre l'evacuació de la ciutat de Tortosa durant la Guerra Civil i la vida a les serres de Boix i del Coll de l'Alba. El projecte, impulsat pels periodistes Andreu Caralt i l'antropòloga Maite Hernández - cofundadors de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en serveis de memòria històrica - i Oriol Gracià i Ester Benet - de l’empresa Bluverd Comunicació -, neix amb la voluntat de registrar el testimoni d’alguns dels supervivents del bombardeig no tant des d'un punt de vista d’estratègia militar i relacions polítiques sinó en el dia a dia dels ciutadans atrapats en el conflicte. Hem parlat amb ells per entendre aquest treball de recuperació de la memòria històrica local.

"El que més ens ha sorprès ha estat descobrir la seva capacitat d’adaptació davant les adversitats, és a dir, saber tot el que van haver de fer per sobreviure i intentar viure amb dignitat"

- Què és el que no sabíeu i heu descobert a través dels testimonis del documental sobre el bombardeig de Tortosa?
El nostre objectiu en el documental ha estat donar veu a la memòria oral per relatar els bombardejos a la ciutat. És a dir, contribuir a reconstruir la història de Tortosa des de la participació de la societat, concretament des de les experiències personals dels testimonis recollits. De tal forma, el nostre aprenentatge ha estat conèixer cadascuna d’aquestes històries, que juntament amb les diverses fonts escrites, ens han ajudat a tenir una visió més completa del que va succeir. A un nivell més concret, hem pogut constatar que l’evacuació de la ciutat fou progressiva i es va iniciar amb els primers atacs aeris. També que en una primera instància, els veïns van refugiar-se en una zona propera a Tortosa però amb l’arribada del front l’abril de 1938 es van allunyar a la rereguarda del mateix, a 15, 20, 30 quilòmetres fora de la ciutat.

- Per què vau decidir abordar aquest tema ara?
L’any passat es va complir el 80è aniversari dels bombardejos a la ciutat de Tortosa. Per aleshores, vam organitzar i participar en l’acte del 15 d’abril, en record a les víctimes dels atacs juntament amb les associacions Amics i Amigues de l’Ebre, Amics dels Castells i professionals diversos que van col·laborar. En aquell moment, vam començar a plantejar la idea que, davant l’edat avançada dels darrers supervivents, calia fer alguna cosa; i fou així com vam prendre la determinació de realitzar el documental per exposar les seves experiències, però sobretot per posar-les en valor i contribuir a reconstruir una part de la història de la guerra civil a Tortosa.

- Quin moment creieu que està vivint la recuperació de la memòria històrica a Catalunya, estat Espanyol i el món?
Es fa difícil valorar o resumir globalment i en poques paraules aquesta qüestió. Tanmateix, creiem que una part de la societat està cada cop més interessada en la memòria històrica, en alguns casos, com a font de coneixement, però principalment pels valors de recuperació i dignificació que comporta. Tanmateix, també és evident la dificultat d’aquesta tasca, que no compta amb el suport de tota la societat, sigui per la raó que sigui, que pot ser oblit o falta d’interès, però també perquè, des d’alguns sectors, s’advoca per dificultar el seu treball.

- Quines han estat les premisses per elegir els testimonis protagonistes del documental?
D’ençà que vam decidir realitzar el documental, vam començar a treballar en la recerca de testimonis. Dels que vam conèixer, alguns no tenien una vinculació directa amb els bombardejos a Tortosa, sinó que tenien altres històries molt enriquidores de la guerra civil que no podíem incloure, per no ser de la mateixa temàtica que tractàvem. D’altres, malauradament no estaven en condicions òptimes per poder ser entrevistats i, finalment, també hi havia qui preferia no sortir en pantalla. Vam anar restringint el nombre, fins a arribar als testimonis que hi surten. Tant de bo l’audiovisual serveixi perquè altres persones, a les quals nosaltres no hi hem pogut accedir, mostrin el seu desig en explicar les seves històries i puguin ser recollides.

- Quin aspecte del dia a dia de la guerra no sabíeu i us ha sorprès més?
Coneixíem de la seva condició de refugiats a les muntanyes, de les pèssimes condicions d’higiene i salubritat que patien, etc... El que més ens ha sorprès ha estat descobrir la seva capacitat d’adaptació davant les adversitats, és a dir, saber tot el que van haver de fer per sobreviure i intentar viure amb dignitat, el que més ens ha sorprès; aspectes que aborden tant qüestions alimentàries, com de relacions personals.

- Quin és el paper del Pare Lluís Rodés Campderà en el documental?
És a través del seu diari personal, 'Diario en tiempo de guerra 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938' que, recollint el seu testimoni, en col·laboració amb les aportacions que realitza Maria Genescà, directora jubilada de la biblioteca de l’Observatori de l’Ebre, es construeix el fil argumentatiu del documental. Els manuscrits que va escriure el Pare Rodés, qui fou director de l’observatori de 1920 a 1939, són una font valuosa per conèixer els bombardejos soferts a la ciutat i la seva afectació a la població civil.