Jump to navigation
- Com decideixes ser actor? Havies treballat com a enginyer, què et fa moure per sortir a l'escenari?Des de ben petit he tingut una relació molt estreta amb el teatre. Vaig néixer i créixer entre Pastorets i tots els muntatges que fèiem al teatre del meu poble, al Foment Cultural de Súria. Per a mi el teatre era una part més de la vida, com qui es troba per pendre un cafè, allà ens trobàvem per fer teatre. Tant era així que ni me'n vaig adonar de com de nuclear era per a mi, ja que aquesta relació tan estreta no em donava perspectiva. Mentrestant vaig treure'm l'enginyeria i vaig acabar treballant d'enginyer, fent una feina meravellosa. Aquí, la meva germana, la Marialba Esquius, també actriu, va ser quan va donar-me una empenteta i recomanar-me que estudiés teatre, per compaginar amb una feina absolutament mental. I aquí va ser quan es va destapar l'olla de grills, d'una formació vaig saltar a una altra, i vaig retrobar-me amb els escenaris, però ja des d'una altra òptica, la professional.
- Què és per a tu, el teatre?Per mi el teatre és una manera meravellosa de cossificar i emocionalitzar idees, plantejaments i milions de coses que ens mouen i posar-nos-ho tot plegat, ben amanit, davant nostre. El fet de tenir aquesta proximitat, aquesta energia, aquesta entrega diària, només per aquells espectadors que hi assisteixen, fa que es produeixi un vincle que si és fructífer, et queda gravat per sempre. Pots entendre coses, pots viure coses, que d'altra manera seria absolutament impossible acostar-t'hi. És un gran nexe a tot allò en que les paraules soles no hi poden arribar, i on veure una respiració real t'ho connecta tot.
- Com és la vida d'un actor? Quins reptes i barreres us trobeu en la vostra professió?La veritat és que no em sento gaire validat per respondre aquesta pregunta. Per mi hi ha tantes vides d'un actor o actriu, com actors o actrius hi ha. Influeix molt el teu estat d'ànim, la manera com tinguis de gestionar el teu temps i els projectes, o la seva absència. Moltes vegades pots sentir que no treballaràs més, i un temps després no arribar de feina, o viceversa. La gestió d'aquests sentiments és molt important. És una feina en que sempre estàs buscant feina, per molt bé que et vagi. Ara bé, quan treballes, per a mi, és de les feines més gratificants que he trobat, perquè et permet, de passada, treballar-te molt a tu mateix, aprendre, investigar, jugar. A part d'això, jo també tinc la gran sort de tocar altres pals, com són la direcció, dramatúrgia o formació, que s'alimenten entre ells i ajuden molt a diversificar i crear-te tu mateix el teu propi ritme.
- Com neix, la companyia Dara Teatre? La companyia Dara neix de la necessitat de treballar amb una gent molt concreta que havia conegut durant la formació. Buscàvem una obra de teatre, i al no trobar cap que complís amb els requisits que ens havíem marcat, vaig decidir a fer una dramatúrgia. En aquell moment ja n'havia fet un parell d'amateurs, així com algunes direccions, i em vaig llançar a la piscina. I ens va sortir molt bé. Vam estrenar 'iMe' a Olesa de Montserrat el 2014 i cinc anys després encara la fem, juntament amb cinc obres més.
- Ets actor, director i dramaturg. En quina faceta et sents més còmode? La veritat és que sempre que em fan aquesta pregunta, responc el mateix: no me'n toquis cap!!! M'encanten totes tres potes (o quatre si hi sumem la formació) ja que em serveixen per fer-me auto-aprenentatges, reptes, preguntes, i tenir una òptica molt més global del que és una obra de teatre. Ara no sabria renunciar a cap d'elles, gaudeixo molt en totes elles.
- En quins projectes estàs en l'actualitat? Com a actor, just ara estem començant a assajar una obra que estrenarem el 12 de juny a la Bibiloteca de Catalunya, sota la batuta del Sergi Belbel; també al juny, a la Sala Beckett, 'POR', un espectacle on també formo part de la creació i també estic en bolos de 'Les roses de la vida', i altres projectes. I com a dramaturg es poden veure 'Sàpiens', 'ELI', 'Likes' i 'iMe' en diferents bolos per Catalunya, i ara a l'estiu estrenaran 'Mars Juan' a Madrid. Molt content, però toco fusta amb una mà mentre dic tot això, i amb l'altra segueixo picant pedra per no parar la màquina.
Web Roc Esquius Web Companyia Dara