Jump to navigation
- Com surt aquesta proposta vinculada amb els gambusins?Jo tinc família a Xerta i sempre havia sentit això de sortir a caçar gambusins. Resulta que el 6 d'abril jo em trobava als Ullals de Baltasar per documentar la proposta que inicialment volia presentar al concurs XYZ, quan de sobte va aparèixer el que suposadament és un gambusí. Al Montsià i al Montsianell aquell dia hi havia llamps i trons, plovia molt i ja sabem que les aigües dels ullals són aigües subterrànies. De sobte, va aparèixer un animal i jo vaig fer la fotografia. Va ser tot molt ràpid perquè just després ja vaig fer una fotografia en què només apareixia una rodona d'aigua perquè l'animal ja s'havia capbussat. A partir d'aquí, ideo aquesta proposta amb càmeres instal·lades allà mateix, als Ullals de Baltasar.- Què va passar aquell dia?Eren cap a les set de la tarda, i el dia era ventós. Hi havia senyals que alertaven que qualsevol branca dels eucaliptus es podia trencar. Quan vaig arribar a casa, vaig veure que apareixia aquest animal. I clar, com que aquí a les Terres de l'Ebre teniu el mosquit tigre, el caragol poma i el musclo zebra, que són curiosos per la seva hibridació, vaig pensar que aquest animal havia de ser un gambusí. Jo tota la vida he anat a caçar el gambusí i conec bé el Delta. Però de gambusins també se'n cacen a altres llocs.- Així, a partir d'aquella experiència, canvies la proposta que volies fer originàriament?Sí. Jo vaig rebre la convocatòria i volia fer una proposta diferent, però en aparèixer aquest animal, canvia la proposta.- El tema de les càmeres te'l planteges com una crítica a la hipervigilància actual?Sí, hi ha aquesta denúncia velada. A les carreteres i a les autopistes ens controlen. Les càmeres formen part d'aquest paisatge natural i són com una espècie d'intrusos. Però les càmeres també s'ubiquen cada cop més a la natura, per fer seguiment de nius, de voltors, dels ossos, o les mateixes càmeres de TV3 que monitoren el temps que fa en cada punt de Catalunya. Hi ha una contínua i constant vigilància dels espais, i ara també els espais naturals.- Sembla que tots els espais han d'estar controlats pels ulls humans...I no he posat una sola càmera, n'he posat catorze! He volgut multiplicar aquesta presència de càmeres per exagerar-ho i incomodar. També vull destacar que el paisatge té moltes capes i lectures, i aquesta proposta representa una hibridació de la cultura contemporània i l'espai natural. El protagonista no és el gambusí, són els ullals. Vull reivindicar aquest espai únic i que la gent el conegui.- Demanes a la gent que t'informi si veuen algun gambusí. Ja t'han fet arribar alguns comentaris?Sí, ja ha passat gent per allà. De fet, hi ha un correu electrònic i un hashtag #logambusixyz que estan a la disposició de la gent perquè ens documentin i que ens expliquin què veuen. Un altre element important de la proposta és que el seu impacte en el medi natural és zero. No alterem res, no fem malbé res. Estem parlant de mitologia. I això és molt important en aquest tipus de projectes.- Quins comentaris has sentit?Unes senyores van dir que elles amb aquell animal allà als ullals no hi entraven, i van anar bufant cap a una altra banda. Una nena em va preguntar què menjava el gambusí, perquè havia trobat unes potes de cranc rossegades i pensava que podien ser les restes d'una presa. Unes senyores van venir mentre muntàvem i van dir que no s'imaginaven que tingués aquell aspecte.- Esperes crear un mite com el Monstre del Llac Ness a l'Ebre?Sí, la idea és crear un mite, pensar que hi ha un animal que aflora de tant en tant però que de moment no has vist i que la gent estigui pendent que pot aparèixer en qualsevol moment.- Al 2014 ja vas fer un projecte al Delta que consistia en mesurar una illa que no estava documentada...Sí, era una illa que va aparèixer al final del Delta però que no estava cartografiada. Una de les maneres de donar-li una dimensió era a través del cos. La idea era proposar 14 formes de mesurar un espai natural: amb passes, amb pams, amb recorregut, amb un itinerari amb un GPS i també resant un 'Pare nostre'. La mida de l'illa eren tres parenostres i mig. Són projectes divertits, irònics. M'agrada aquesta mirada humorística, còmplice, complaent...- T'agrada treballar sempre amb propostes que incloguin l'espectador?Sí, en aquest seran les persones les que imaginin i tanquin el projecte. Us encoratgem a que descobriu els ullals i amplieu el mite. Serà un discurs fet per moltes veus, un calidoscopi de propostes.- Què et suggereix el paisatge del Delta de l'Ebre que tant t'inspira?El paisatge és com el llenç i els paisatges del Delta són encisadors. És un paisatge canviant de colors. Espais on la natura viva es fa present. Arrossos, canyissars, aquest riu que arriba esgotat al final però que encara té forces per entregar-ho tot. Aquí hi ha una convivència directa amb la natura. Això només passa aquí. Perquè en llocs com el Pirineu, l'ecosistema no deixa de ser més petit. En canvi, al Delta es pot trobar una varietat brutal i això em fascina.- Què creus que ha valorat el jurat de la teva proposta?Crec que la seva frescor i complicitat amb el territori. Van arribar tres propostes a la final i aquesta va ser la més votada.- Seguiràs treballant sobre la hipervigilància?És un tema interessant. Telèfons que graven, càmeres que graven. A més, en l'àmbit científic és molt interessant, veure com neix un pollet d'un falcó. Però no deixa de ser un ull incòmode que ens vigila, i que ens pren una mica de la nostra privacitat.
Web Albert Gusi
