Jump to navigation
- D’on ve La MaCa?Roger Mula: Tenim un barri industrial que estava en ple funcionament a finals del segle XIX i durant el segle XX, al voltant del riu Anoia i el rec -que subministrava aigua a les fàbriques, als horts i als molins fariners- però arrel de la crisi i d’altres factors, les empreses van anar desapareixent o marxant del barri. En van quedar poques i ara fa uns anys, ens trobem amb un munt d’edificis en desús, molts d’ells d’un alt valor patrimonial, i espais abandonats i poca gent hi està fent res. Ni les institucions ni els propietaris. Tenim un pla urbanístic que encara qualifica el barri com a sòl industrial i aquest pla no s’ha tocat des de l’any 1986, i per suposat no respon al context socioeconòmic actual.Jordi Carner: Al 2008 l’ajuntament va fer una proposta de POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que el que feia era convertir el sòl industrial en residencial i de serveis. S’hi proposava una nova estructura de carrers per exemple, que superava l’antiga trama de carrerons. Així, es perdia tota la essència i singularitat del barri.Roger: En aquest punt, unes quantes persones es van agrupar en l’associació Amics del Rec, van fer una forta mobilització ciutadana, amb d’altres propostes per al barri amb més vocació sociocultural i recreativa, com per exemple, que es conservés integralment, tant els edificis destacats com l’estructura de carrerons i passatges. Hi va haver molta pressió ciutadana, recollida de signatures, etc.Jordi: Un dels impulsors d’aquesta associació va ser el Manel Caro. Queda’t amb aquest nom perquè és el que anirà sortint al llarg de tota la conversa. A través de la pressió que va exercir aquesta associació, entre d'altres, es va aconseguir frenar aquesta proposta de POUM. M’atreviria a dir, que inclús va ser un dels detonants perquè el govern d’aleshores, socialista, perdés les eleccions municipals.Roger: Va guanyar Convergència, que governen fins a dia d’avui, però el barri segueix igual, les coses no canvien.Jordi: El POUM és una eina amb la qual ningú queda content. Políticament els pot fer perdre molts vots, així que s’han dedicat a fer “fintes”, consultes, concursos i aquest tipus de coses per evitar mullar-se.Roger: Hi ha molts interessos en joc i és impossible que tothom quedi content.Jordi: És un tema complex i no saben què fer ni com fer-ho. I encara que ho sapiguessin no es podria deixar content a tothom.Roger: Durant aquests anys i amb aquest context, la gent ha anat ocupant espais al barri: va néixer el Rec.0 Experimental Stores; s’hi ha instal·lat estudis de coworking i dissenyadors; el Somiatruites, un restaurant-hotel situat a la vorera nord del carrer del Sol, salvant així la clau 17 de sòl industrial... Amb el Manel i altra gent vam impulsar l’associació laBastida, un espai amb una programació cultural estable o el rrrrec festival. S’està “colonitzant” molt a poc a poc i sempre limitats per la qualificació de sòl industrial perquè al Rec no s’hi pot instal·lar un comerç o un restaurant, per posar algun exemple.
Roger Mula i Jordi Carner durant la conversa | Foto: Toni Galitó - Què va passar llavors?Roger: L’octubre del 2012 el Manel es va morir sobtadament. Ell era el motor, el líder de tot aquest moviment, qui va moure cel i terra i qui ens va inculcar a tots a veure i estimar el barri d’aquesta manera. Per a nosaltres va ser un cop molt dur. Tenia 38 anys.
(es queden els dos en silenci durant una llarga estona)
Roger: Després de la seva mort hi va haver un temps d'aturada però la vida continuava. I ja teníem al cap un projecte -del Manel, sobretot- de buscar un edifici i fer-hi una fàbrica de creació. Anar més enllà de l’espai de coworking o la sala de concerts i concebre un edifici integral en una de les adoberies. El Jordi hi va fotre la banya i aquí estem. La MaCa és un acrònim de Manel Caro, porta el seu nom com a homenatge. I això està constituït com una associació que es diu Associació Manel Caro. I aquí estem. 2019.Jordi: Ens vam constituir com a associació l’any 2015 quan vam agafar l’edifici per poder començar a actuar-hi de manera legal. Era la manera més fàcil de fer les coses. Jo em vaig instal·lar aquí al febrer del 2018, més que res per obligar-me a engegar el projecte. I a principis d’aquest any La MaCa ha començat a funcionar i a dinamitzar-se de forma exponencial.
- I com s’ha anat construint aquest engranatge que teniu ara a La MaCa?Jordi: Ha estat un procés bastant orgànic. Jo, per exemple, faig webs. Necessitava un despatx i, alhora, també necessitava un espai de taller per treballar amb les mans, pintar, restaurar mobles... A La MaCa tenim aquesta mena d’espais: en aquesta planta tenim un espai de treball en coworking, amb taules, ordinadors, etc.; a la segona planta hi ha espais de taller també compartit, artesania, treball manual; i a la planta baixa un espai més social. Ha anat sortint així i també s’ha decantat cap a la creació. Estem parlant d’art, cultura, disseny, patrimoni, artesania… potser perquè són les nostres inquietuds. I també són professions que necessiten més un espai d’aquest tipus.Roger: La majoria som freelance. Creiem que La MaCa ha de ser una petita representació del que podria arribar a ser el barri: disseny, cultura, patrimoni, artesania de la pell, moda… Com a espai creatiu que és, està en evolució constant, continuament està mutant.Jordi: Cada persona nova que ve ens aporta noves idees. De fet, un dels objectius bàsics de l’associació és promoure el desenvolupament d’activitats al Rec. Qui ve cap a aquí afegeix idees i noves inquietuds.Roger: Volem que la gent es vagi acostumant a baixar al barri i que descobreixi que s’hi estan fent coses.Jordi: Nosaltres oferim l’espai gratuïtament per a fer-hi presentacions, xerrades o el que sigui, i així la gent coneix l'associació i les persones que hi treballem i les possibilitats del barri del Rec. I com que coneixem bé el barri, també podem ajudar les persones que busquen determinats espais a localitzar-los. Això ho feia molt el Manel, que es coneixia molt bé el barri i el seu patrimoni. La gent ha d’anar baixant cap a aquí, si no és així, es va degradant. Aquí just en aquest carrer, ja han caigut un parell d’adoberies.
Alguns professionals treballant a La MaCa mentre té lloc la conversa | Foto: Toni Galitó - Quina ocupació té el barri aproximadament?Roger: Quan estava en ple funcionament, potser eren unes 200 empreses, entre tèxtil, vapors i adoberies. Ara mateix en deuen quedar una trentena. També és cert que les que queden s’han fet més grans, s’han especialitzat i han agafat altres espais per créixer, per emmagatzematge... A banda, hi ha tots aquests espais de coworking, estudis de disseny, espais culturals que comentàvem... però en quant a ocupació total del barri, no deu arribar al 30%.Jordi: El tema és que hi ha edificis abandonats, que potser són de bancs o de propietaris que no se’n volen fer càrrec (o que no poden). N’hi ha d’altres on puntualment s’hi fa alguna activitat durant l’any, quan el Rec.0 Experimental Stores. Però hi ha pocs edificis on s’hi faci activitat quotidiana i regular.Roger: També val a dir, que l’activitat esporàdica ha permès que moltes naus almenys s’apuntalessin per mantenir-les en un bon estat. Però el POUM aquest que tenim ho limita tot.
- Com us agradaria que fos el barri del Rec?Roger: Que hi hagi vida, mixtura d’usos, espais verds. Que sigui un barri amable. Que puguis dinar en un restaurant i que vegis com treballa al costat un dissenyador o un artista al seu taller. No ens estem inventant res, hi ha diversos models a Europa que ja funcionen. Tenim un barri únic a Catalunya, i l’estan deixant morir.Jordi: La indústria que queda no marxarà d’aquí. No se n’anirà a un polígon. Però és la gràcia, que hi hagi aquesta convivència d’usos.Roger: La indústria és l’essència del barri. I nosaltres creiem que pot conviure amb altres usos: noves formes de treball, disseny, art, cultura…Jordi: Habitatges, restauració, equipaments…Roger: Que la gent vingui a passejar, que es faci un espai fluvial agradable al voltant del riu… S’ha d’encarar el barri a la ciutat perquè encara està d’esquena a Igualada.Jordi: La posada en marxa de la ronda del Rec ha obert molt la ciutat cap al sud, cap al riu. I ara obriran una nova entrada a Igualada pel sud des de la Ronda Sud de la Conca d’Òdena, que donarà visibilitat a la façana del Rec, ja que molta gent entrarà a Igualada a través del barri. Una altra cosa que ha passat és que la convivència d’usos entre indústria i residència a vegades genera conflicte: que si allò fa soroll, que si fa pudor… I això fa que ningú es mulli. Ara es parla que no cal canviar el POUM sinó fer un Pla Especial. Però, clar, el barri és molt gran! Sembla que hi vulguin fer petites modificacions per tenir-ho tot més controlat, però així no avancem. És com si no s’hi fes res.
- Tenint en compte aquesta inacció política, veieu viable la transformació del Rec a través de les petites accions de gent com vosaltres?Jordi: És una transformació molt més lenta. En el cas de La MaCa ens ho estem fent tot nosaltres, al nostre ritme. Però en el cas d’altres edificis, si ho fes una empresa, seria molt més fàcil i ràpid. Ara, si no hi ha facilitats i no tens sensibilitat per respectar el patrimoni, te’n vas a un polígon i agafes una nau nova.Roger: Per això és important que, a través d’aquestes petites accions que fem, d’aquest treball de formiga, anem descobrint a la resta de la ciutat aquest concepte que tenim del barri. Per exemple, fa relativament poc, vam atorgar la primera Beca Manel Caro. És una col·laboració amb l’escola d’arts i oficis La Gaspar. Vam escollir a través d’un procés de selecció una de les alumnes que acaben els estudis. I ella, l'Edurne Martínez, pot tenir el seu estudi de disseny gràfic aquí a La MaCa durant un any de manera gratuïta. L’endemà mateix del veredicte ja estava instal·lada.Jordi: Això ho vam fer per facilitar aquest pas d’estar estudiant a entrar al món laboral.Roger: La nostra actitud i la nostra finalitat és també ajudar als nous professionals. Amb la convocatòria de la beca molts estudiants van descobrir aquest espai, el van conèixer, molts van venir a visitar-lo. És molt important que la gent jove conegui aquests projectes, les noves formes de treball i el què s’està fent al barri. A través de totes aquestes accions al final hi haurà una massa social prou sòlida perquè es faci un projecte de transformació seriós del barri.
Roger Mula i Jordi Carner durant la conversa | Foto: Toni Galitó- Estem parlant molt del Rec però com definiríeu La MaCa?Roger: Jo m’imagino La MaCa com un model en petit del que podria ser el barri del Rec en el seu conjunt. Arts, disseny, cultura, patrimoni… que conviuen en un mateix espai. I just aquí davant mateix per exemple, a l’altra vorera, hi ha Cal Combalia, una adoberia encara en funcionament. Està tot en procés, encara. És un espai creatiu que està en constant mutació. Des que ens vam instal·lar aquí, s’ha anat coneixent el projecte i ha anat venint una sèrie de gent que encaixa. Cadascú aporta les seves idees i ocupa el seu espai dins el projecte. O crea el seu espai, vaja.Jordi: Hi ha gent que està buscant el típic coworking amb el seu despatx tancat i veuen això, tot obert… Està clar que no hi encaixen. Aquí no es tanca res. Com a molt un espai per visites i per fer-hi trucades.Roger: No és el típic espai de coworking, on llogues una taula i tens dret a la zona de cuina... És un espai creatiu integral, La MaCa està per ser creada i l’hem de crear entre tots i totes. Els que som aquí i els que han anat venint, ens hem fet La MaCa nostra, un projecte per somiar, per construir, per compartir i per créixer personalment cadascun de nosaltres, alhora. A tothom qui s’interessa per tenir-hi un espai, li expliquem que si està aquí s’ha d’implicar en el projecte, fer-se’l seu.
- Un espai obert també fomenta la relació entre els qui treballeu aquí.Jordi: Exacte. Per exemple, aquí hi ha un altre dissenyador de webs, com jo, el Toni Argelich. En teoria som competència, però ens passem projectes, ens donem un cop de mà.Roger: O jo, pel que fa a la gestió cultural, moltes vegades necessito algun dissenyador gràfic per fer un cartell, doncs li encarrego a alguns dels companys que estan a La MaCa.Jordi: I, si hi ha qualsevol esdeveniment, el Pol, de la cerveseria artesana la Lenta -que està a la planta baixa-, ens posa la cervesa.Roger: És el coneixement compartit constant. Quan algú està treballant en un projecte, ho comenta als altres, ens donem consell com a usuaris, com a professionals d’altres sectors... neixen projectes comuns, ens retroalimentem constantment.
- Què me’n dieu, sobre l’estètica de l’espai?Jordi: Ho podríem tenir tot de l’Ikea però no. Aquest és el sofà de la meva iaia, aquest banc el vam arreplegar d’una adoberia abandonada... Ens agrada donar exemple del que volem que sigui La MaCa a través de la reutilització i la restauració.Roger: I ens agrada rehabilitar els espais d’una manera “salvatge”. És un concepte compartit entre tots els espais que estem al barri del Rec. No cal arreglar tot això i posar-ho bonic, s’ha de veure la cicatriu del barri: s’ha de veure d’on venim.Jordi: De fet, també ens hi obliga l’economia (riu).
- Però té un sentit.Jordi: Totalment. L’ajuntament va rehabilitar una adoberia -l’Adoberia Bella, actual Centre Europeu de la Pell- que és poc més gran que aquesta i ens ho van vendre com que seria el model per transformar el barri. Es van gastar un milió d’euros.
Alguns dels habitants de La MaCa | Foto: Toni Galitó - Parleu-me de les persones que treballeu aquí.Roger: Som com una família. Som freelance, autònoms o petites empreses. A part del Jordi i jo, hi ha la cervesera artesana La Lenta, l’empresa de turisme cultural Anoia Patrimoni, els grafistes Nil Morist i Marina Camprubí, el dissenyador de productes digitals Toni Argelich, el dissenyador de moda Xavi Grados, la historiadora del disseny Isabel del Río, l’il·lustrador Xavier Mula i la consultora en programes informàtics Elena Ramon.
- I què més us agradaria que hi hagués?Roger: Ens agradaria que hi haguessin més sectors representats. Una mica en consonància amb el que dèiem en relació al barri. Medi ambient, per exemple, per poder acabar convertint aquest espai en un edifici sostenible. I també arquitectura, geografia urbana, filosofia, sociologia... Pensament en general, per posar sobre la taula nous models de societat. Tot junt. (mou les mans com si estigués fent un còctel i riu)Jordi: I a veure què surt.Roger: Aquest espai té molta ànima. Hi ha generada molta vida que va fluint constantment.Jordi: Ara estem arreglant la planta baixa, perquè sigui un espai més social i obert a la ciutadania. Això també ajudarà a que hi passin més coses encara.Roger: Just aquest dissabte vam fer-hi un concert sorpresa del músic igualadí Red Pèrill. Ho vam decidir el dia abans juntament amb el Marc Mateu (Red Pèrill). En menys de 24 hores vam arreglar l’espai, acondicionar-lo, el Pol de La Lenta va muntar la barra amb cervesa artesana... i voilà!, van venir una setantena de persones. I va ser molt bonic!
- Esteu contents, no?Jordi: Molt. Només portem sis mesos des que vam arrencar més seriosament i ja som molta gent.Roger: I això no és només un coworking, no és només un espai obert al públic per fer-hi concerts, no és només el taller d’un artista… Ho és tot. I ho és tot junt, integrat alhora. Es retroalimenta. Per tant, representa un pas més en aquesta “colonització” del barri que parlàvem abans.Jordi: Un pas més fruit de l’avantatge que suposa compartir.Roger: Ens agradaria que La MaCa fos un motor de transformació pel barri. Com ho va ser el Manel fa uns anys.
Web La MaCa Instagram La MaCa
Web Galitó Fotografia
