Bet Altarriba
,
05/11/2018
Activa't

Roger Llacuna: "Abans, la ciutat estava d’esquena al Rec"

A les portes d'una nova edició del Rec.0, parlem amb un dels "habitants" del barri del Rec d'Igualada, l'adober Roger Llacuna
Roger Llacuna

Foto: 

Bet Altarriba
Una de les coses més singulars de la capital de l’Anoia és el seu lligam amb la pell i en el seu efecte, amb el cuir. La pudor, la circulació de mercaderies i la necessitat d’aigua, provocaren que els adobers i els blanquers necessitessin un indret per treballar-hi, així que els situaren vora el riu Anoia, fora muralles: el Rec. Aquest barri és una de les artèries d’Igualada que connecta la ciutat amb la seva història i tradició, creant una particularitat única i dotant-li d’identitat durant segles.

A Surtdecasa ja estem escalfant motors per preparar-nos per una de les cites més ineludibles que es realitzen en aquest barri i a la ciutat, i és que amb l’objectiu de revitalitzar i revertir la situació d’oblit d’aquest antic barri industrial va néixer el Rec.0 Experimental Stores. Durant quatre dies i cada mig any, les adoberies i fàbriques velles es vesteixen d’oportunitats i ofertes, i es converteixen en botigues efímeres, en pop up stores de tendència. Però el Rec.0 no és tracta només de ser un gran aparador de la moda, sinó que també ofereix música en directe i poder gaudir de la gastronomia a través del Rec Street Food, un festival gastronòmic amb food trucks. A les portes d'aquest Rec.018 que es realitzarà durant els dies 7, 8, 9 i 10 de novembre, parlem amb un dels "habitants" del barri: Roger Llacuna, adober de l’adoberia Antoni Llacuna i que es caracteritzen per produir cuir de curtició vegetal.

- Quin és el procés de la vostra adoberia?
Com a tota la ciutat d’Igualada, nosaltres ens dediquem a la pell de vaca, als bovins. La pell la comprem a subhasta, la tractem amb pèl, sang... Surt de l’escorxador i la deixem curtida perquè després s’utilitzi per fer sabates, per fer bosses, marroquineria, cadirat...  Hi  ha dos tipus de processos: hi ha l’adob al crom i el vegetal. Nosaltres ens dediquem al segon, al vegetal. El primer, és per tapisseria, vestits... Es curteix perquè la pell no es podreixi.

Ho fem al vegetal, com s’ha fet tota la vida, amb tanins, amb escorça d’arbre. És com si fos la pols dels arbres, tots en tenen. El meu avi ho feia amb escorça de pi, l’anava a buscar el cap de setmana i després, ho poava tot amb uns pous, com si fossin de l’antic Egipte i al cap de tres mesos, la pell ja estava curtida. Amb els anys, s’ha vist que el pi té un 7% de tanins, per tant, hem buscat arbres que tinguin percentatges més alts, com en els casos del castanyer, la mimosa i d’altres. Llavors, barregem els tanins amb la pell i al cap d’un temps, tenim la pell curtida. La pell és un subproducte, no es matarà mai una vaca per una pell.

Amb els tanins, amb la curtició vegetal queda una pell dura, encarcarada, forta... Una pell de cinturó, de sabates, de marroquineria. No és una pell tova. Així és com es curteix en gran part a Igualada, tot i que des de fa pocs anys, algunes adoberies ho fan al vegetal-crom. Abans, totes les fàbriques ho feien al vegetal, Igualada era tota de vegetal, ara som menys fàbriques, però.

- I la vostra producció?
Cada setmana produïm 3.000 kg de pell. A la primera bota d’adobar, s’hi retira la pell i els bistecs que hi queden, a les altres, les anem preparant per cuir i a la última, se li dóna el color final. Després es treuen i s’estenen, per assecar-se. Ara hi ha unes 900.000 peces, penjades! El procés en total, de curtir, són uns dos mesos, aproximadament.

- I teniu un repte molt important: preservar el medi ambient.
La generació del meu pare i del meu avi no tenien en compte el medi ambient i per tant, contaminaven. Ara hi ha regulació amb tot això i qui contamina, paga. 

- Com definiries l’ofici d’adober? Tot i que ben mirat, és més artesania que no pas ofici...
Aquí no et donen res, s’ha de treballar tot. Has d’esforçar-te i sacrificar-te, treballar dur, però també ho has de fer bé perquè totes les pells són igual d’importants. És molt important seguir bé tot el procés per fer-ho bé perquè tingui la màxima qualitat possible.

- La teva vocació, com neix?
Sóc la tercera generació i per tant, ho vaig palpar i viure des de ben petit. Portem cent anys aquí, al barri del Rec, però som una empresa petita, de quatre treballadors. I ara també ho visc intensament: cada dissabte i diumenge haig de baixar per mirar si les botes roden o no... I en un futur, no sé si m’agradaria que els meus fills seguissin en això, però inconscientment, els vas entrant a la fàbrica.

- I el mercat és estranger? Ets de la generació que ha hagut d’engegar la internacionalització?
Ens va tocar a la nostra generació, exportar. En l’època del meu pare no es van fer moltes coses bé i les adoberies que han quedat avui dia dretes són les que sí que vam fer-ho bé. Encara que siguis petit, la qualitat marca el tret diferencial, si ho fas bé, i lluites, pots tirar-ho endavant. Exportem més d’un seixanta per cent. Al mercat nacional sí que encara es continuen fent sabates, però no tant com abans.

- Hi ha moltes diferències o canvis, en el teu sector, des de fa vint anys enrere?
Sí, i tant. El sector s’ha especialitzat i molt. Hi ha hagut dues o tres fàbriques que han crescut moltíssim, d’altres que continuem sent petites. Les petites sense les grans no funcionarien, gràcies a les grans estem molt millor, han donat marca a Igualada i ara pots anar per molts llocs i dir, "és pell d’Igualada" perquè la veritat és que té molt prestigi. Abans, senties dir que la millor de pell era la d’Itàlia. En alguns articles potser sí, no ho discuteixo, però la pell d’Igualada té nom dins del mercat.

- I el futur?
És molt difícil perquè els marges són els que importen. Diuen que el futur potser és fer pell d’alta gamma, de luxe, però no ho veig molt clar. Ara han baixat les ventes de cotxes, per tant, de pell també: la tapisseria és el que marca el preu de la pell. El 70% de les pells se’n va en aquest sector, el de la tapisseria, ja sigui de cotxe, de tren, d’avió... I també de mobles! Tot això és el que marca el preu. Si es decideix posar seients de pell als avions, doncs pujarà el preu...

- Com era el barri abans del Rec.0?
Abans, la ciutat estava d’esquena al Rec o al revés, depèn de com t’ho miris. Tot i que hi continuem, tot i estar-hi a prop. Però, gràcies a això, la gent hi baixa. Jo el veig molt millor. La ronda del Rec també va ser important per a la ciutat i per nosaltres.

- Durant diverses edicions del Rec.0, la vostra adoberia ha sigut una botiga efímera...
Sí, des de la primera edició que vam voler participar-hi. És una molt bona oportunitat per donar-nos a conèixer tant a la ciutat com als que venen de fora. I a més, el Rec.0 ofereix moltes coses.

- Un dels objectius inicials del Rec.0 era donar visibilitat a aquest barri, però a la vegada també al vostre sector. Com ho valores?
Jo crec que ells buscaven que s’invertís en naus i que entressin nous espais, noves fàbriques; però per contra, també hi hagut la crisi econòmica. Sembla que hi hagin moltes fàbriques buides però tampoc n’hi ha tantes. Vulguis o no, s’han anat ocupant arrel del Rec.0. La majoria de fàbriques tenen un ús, sí que n’hi ha algunes d’abandonades, però gran part d'elles, fan de magatzem, ni que sigui. Però sí que considero que el barri hauria d’estar més obert del que està ara, no venir fins aquí a la Ronda amb cotxe, sinó baixar-hi a peu. Tot i això, no té res a veure en com està ara en com estava abans, això, per suposat.
 

També et pot interessar