Xavier Mula: "La il·lustració no és una professió, és un estil de vida"

Parlem amb l'il·lustrador i dissenyador gràfic igualadí, autor del cartell de La Mostra d’Igualada 2016

Marta Carles

24/03/2016

Arts

Expressar-se a través d’una il·lustració. Això és el que li apassiona a Xavier Mula (Igualada, 1983) i n’ha fet la seva professió, juntament amb la de dissenyador gràfic i professor. Amb poc més de 30 anys, la seva obra ha estat reconeguda amb els premis Laus Or 2014 i Junceda d’Il·lustració 2014, entre d’altres, i també ha estat seleccionat en l’últim Catálogo Iberoamericano de Ilustración 2016. Ha format part de projectes com el Mapping Taüll 1123 i ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals a tot el país. Treballa al mateix estudi on treballava el seu pare i allà és on ens hem trobat per parlar del seu recorregut professional, i del seu recent projecte amb La Mostra de Teatre d’Igualada.

Per mi la il·lustració és la millor manera d’expressar-me, de comunicar

- Ets l’autor de la imatge gràfica de La Mostra 2016. Què vols transmetre amb el cartell?
Vaig rebre l’encàrrec perquè es buscava alguna cosa diferent a la que s’havia fet fins ara. Volíem un estil similar a d’altres festivals francesos i italians que utilitzen molt la il·lustració i marxen dels tòpics d’un festival de teatre, jugant amb la imaginació del públic per arribar més lluny. La idea és cridar l’atenció i despertar la curiositat a tots els públics, amb un cartell divertit, infantil però no edulcorat, amb molts detalls i històries paral·leles, que convidi a investigar tant als petits com als grans. Com fa el teatre, amb la imatge vull fer volar la imaginació de grans i petits perquè viatgin a altres móns, realitats... perquè viatgin al planeta Mostra.

- També has fet tota la campanya gràfica i l’espot publicitari.
Al tenir la doble vessant de dissenyador gràfic i il·lustrador, em permet realitzar el cartell i tota la imatge de campanya que es derivi. Pel que fa a l’espot, mai havia fet un treball d’aquest tipus, i per tant és el primer treball d’animació que he fet. Ha estat un bon repte que he compartit amb el també igualadí Marc Mateu, que és qui ha creat tota la part musical.

- Has fet molts cartells a Igualada, el de la Festa Major 2015, el del Carnaval 2014... i ara el de La Mostra 2016. T’agrada treballar per a la teva ciutat?
I tant! És un orgull poder formar part de projectes per Igualada perquè a l’hora de crear, per mi, té un valor emocional molt més accentuat. A més, també penso que és una bona manera que la gent que m’envolta conegui millor el meu treball.

- Hi ha molta competència a Igualada?
Dissenyadors gràfics n’hi ha molts i de molt nivell, i el millor exemple el trobem amb l’associació Disseny=Igualada. Això demostra la bona feina que es fa des de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, on aquest curs he tingut l’oportunitat de començar a donar-hi classes. Pel que fa a il·lustradors no som tants. Suposo que es deu al fet que Igualada no disposa d’estudis d’il·lustració amb titulació oficial, i només ofereix algun curs a l’Escola Gaspar Camps. A nivell de Catalunya, també hi ha menys centres que ofereixen aquests estudis en comparació amb els de disseny gràfic. I és que és una disciplina més desconeguda, més jove acadèmicament parlant.

- Quan vas començar a dedicar-te professionalment al dibuix i per què?
El món de la il·lustració i el disseny m’ha envoltat des de petit perquè el meu pare s’hi dedicava i jo em passava hores observant com creava amb l’aerògraf, amb retalls de vinils... i com en un moment dibuixava qualsevol cosa. Suposo que ell és qui em va transmetre aquesta passió per il·lustrar. De fet, aquí on estem és l’estudi on ell treballava i del que encara hi ha molts dels seus treballs penjats.
Més endavant vaig estudiar disseny gràfic a l'Escola d'Art Gaspar Camps d’Igualada, i il·lustració a l'Escola Massana d'Arts i Disseny i l'escola d'art Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Un il·lustrador madrileny que es diu Puño recordo que sempre diu: “la pregunta no és quan vas començar a dibuixar, sinó quan van deixar els altres de fer-ho”, i és que de petit tothom dibuixa, però hi ha un moment a la vida que la gent deixa de fer-ho.

- Què t’aporta la il·lustració?
Llibertat. Encara que estigui tancat en aquest estudi, deixo volar la imaginació i la creativitat i em sento lliure. I quan finalment, veig plasmat en una imatge la idea, el missatge que buscava, és un gran plaer. Per mi és la millor manera d’expressar-me, de comunicar.

- Has heretat algo de l’estil del teu pare?
Ell va influir molt en el meu estil, però el què més, suposo que és en el color. Colors potents, vius, la manera de treballar les llums i les ombres, el volum...

- Com definiries el teu estil?
Tinc un estil molt definit i personal. La gent em comenta que quan veuen una il·lustració meva la reconeixen de seguida, i això m’agrada. Jo puc canviar de tècnica i d’estil fins i tot, però la personalitat i el llenguatge segueix sent el meu. No és tan important l’estil i la tècnica com la manera de comunicar, el llenguatge. El puc definir com un estil lliure, fresc, impactant, versàtil... encara que es una cosa en constant evolució, ara no faig el mateix que fa dos anys ni el mateix que faré d’aquí dos.

- I la tècnica que utilitzes?
És una tècnica mixta: artesanal i digital. Intento mantenir un punt de textures fetes a mà, estampació, aquarel·les... tot i que a vegades les faig en digital, encara que no ho semblin. M’agrada simular tècniques manuals amb l’ordinador, que tingui tot un aire més orgànic i proper que el que et pot donar una il·lustració digital pura i dura. Abans treballava més a mà, però cada vegada més utilitzo l’ordinador. Considero que és una eina bàsica, útil sobretot en la societat d’avui dia que porta un ritme molt marcat en timmings.

- Com és el procediment de creació?
La idea mai surt aquí assegut, ni en una tarda o matí. Hi penso molt, durant dies i setmanes en com plasmar en una imatge el contingut d'un article, per exemple, o com transmetre un missatge. Investigo, em documento, busco en llibres i a internet, i vaig tenint diferents idees. Mai em quedo amb la primera, sempre en busco unes quantes per després valorar la millor. Quan tinc la idea clara la plasmo i finalment sé si és allò el què buscava o no.

- Com trobes la inspiració?
La il·lustració no és una professió, és un estil de vida. Així que estic tot el dia pensant, buscant, mirant il·lustracions, coneixent estils i tendències... M’inspiro molt escoltant música. Sobretot música instrumental i repetitiva, tipus post-rock o electrònica experimental. La música cíclica acaba sent silenci, arriba un moment que no la sents però està allà, sonant, cosa que em permet concentrar-me amb el que faig i alhora m’inspira per crear.

- Il·lustres cartells, revistes, llibres... Què t’agrada més?
M’agrada la premsa i la publicitat, sobretot el cartell pel format que té, perquè puc fusionar les meves dues professions i passions i representar amb una única imatge el tema en qüestió. M’agrada molt el procés, em motiva aquest temps previ d’investigació abans de crear i plasmar la idea.

- Vas formar part, juntament amb els estudis Burzon*Comenge i Playmodes, del projecte Mapping Taüll 1123, guardonat amb diversos premis arreu del món. Què va significar per tu formar part d’aquesta obra? Ha repercutit d’alguna manera en la teva carrera?
Per mi va ser un repte perquè no havia d’utilitzar la meva tècnica ni estil, sinó, simular les il·lustracions que feien els artistes del romànic. Vam parlar molt amb els investigadors i historiadors perquè ens orientessin i ens corregissin. A més d’un repte, també va ser un honor treballar en un projecte així i un plaer al costat de l’Albert Burzon, de qui en vaig aprendre moltes coses.
A nivell professional, és evident que formar part d’un projecte d’aquestes dimensions repercuteix en la meva carrera, directa o indirectament.

- En quins projectes estàs treballant?
En mil projectes, no puc estar quiet. Des de fa un parell de mesos amb La Mostra a full time, però aviat sortirà publicat un llibre que he il·lustrat per la col·lecció El Barco de Vapor de la editorial SM i una coberta il·lustrada per l’editorial Rayo Verde. Ara veurà la llum també un llibre històric/artístic d’Igualada en el qual he participat i en el què portem 3 anys treballant-hi. També estic en negociacions per fer la imatge, escenografia i l’atrezzo d’una obra de teatre que es presentarà l’any que ve; aviat també començaré a crear la imatge i complements d’una marca de roba... tot això sense comptar il·lustracions i cartells que vaig fent per premsa i publicitat. No em puc queixar, la veritat.

- Projectes propis?
En tinc molts al calaix, les idees mai s’esgoten. Un dels més recents és el cartell de benvinguda a Igualada. Per iniciativa pròpia vaig proposar a l’Ajuntament crear un cartell genèric que juga amb les lletres I-G-U-A-L-A-D-A i els temes i motius propis de la ciutat.

- Hi ha algun projecte que t’agradaria fer i que encara no ha arribat?
La portada d’un cd d’un grup de música que m’apassioni. He fet algun cartell de concerts de música i m’agrada crear-los escoltant la música del grup en qüestió, perquè em transmet sensacions que plasmo dibuixant. Però no és el mateix que un cd, perquè aquest té més llarga vida que un cartell i ha de ser una qüestió molt més personal, tant per l’artista com pel músic.