Joel Grau: "L'espai és una musa per tirar endavant cadascuna de les obres"

El Teatre de l’Aurora presenta del 20 al 22 d'agost la segona edició de 'Xiques'

Anna Zaera

16/08/2019

Espectacles

El Teatre de l'Aurora presenta la segona edició de la proposta de microteatre 'Xiques' després de la gran acollida de públic que va tenir la primera edició durant la Festa Major d'Igualada de 2018. Seran cinc espectacles nous on hi participaran una quinzena d'artistes principalment locals i comarcals de diferents disciplines. L'al·licient és que l'escenari deixa de ser l'habitual per apropiar-se d'altres zones del teatre com els camerinos, els passadissos, l’escala d’emergència o la sala d’assaig de la Coral La Llàntia. Es representaran el dimarts 20, dimecres 21 i dijous 22 d'agost també en el marc de la Festa Major. En total, es faran quatre passis diaris de tots cinc espectacles per tal que els espectadors tinguin el màxim d'opcions per triar quants espectacles volen veure. Hem parlat amb el Joel Grau, l'ideòleg d'aquesta iniciativa que ha captivat el públic.

"L'habitatge crec que és el leitmotiv. Ha sortit de manera espontània. Si hi ha una altra edició, el que voldríem fer és aconseguir una espècie d'interrelació entre les obres mentre s'actuï"

- D'on surt aquesta idea de microteatre?
Ja fa dos anys al Kursaal de Manresa conjuntament la companyia De Parranda vam parlar de fer petites obres de microteatre però en espais que no fossin l'escenari, sinó la sala d'oficines, la sala de rentadores, la sala de reunions... Després els vaig explicar la idea als del Teatre de l'Aurora i els hi va agradar molt. L'any passat va ser la primera experiència a Igualada i va funcionar molt bé. Allà a Manresa ho vam fer amb gent del Bages, i aquí, amb gent de l'Anoia.

- D'on surten les obres i els actors?
Volíem agafar artistes anoiencs que no es coneguessin entre ells i que no haguessin treballat mai junts. Vam establir cinc grups de quatre persones que poguessin dominar, entre tots, disciplines diferents: dansa, teatre, música i que poguessin fer un espectacle de creació pròpia. Així, sabíem que aquestes persones de la zona també arrossegarien els seus familiars i amics, i que gràcies a ells, s'obria una finestra per veure professionals de la comarca que tenen una vàlua important. El tietisme sempre funciona.

- Què vol dir el tietisme?
Que sigui una proposta popular. Això és una de les potes principals del projecte. Volíem tenir un públic de proximitat i, amb això, crear un efecte dominó. És un format que agrada i que sorprèn perquè és àgil i lleuger. El fet de no fer-ho a la sala principal crea molta curiositat entre el públic que no està gaire avesat a veure teatre. L'any passat van venir moltes persones de més de seixanta anys. Jo crec que per ells és una espècie de gimcana simpàtica que els va agradar molt.

- Qui ha fet la dramatúrgia de cada peça?
La dramatúrgia ha estat feta d'acord amb l'espai que s'havia adjudicat a cada grup. Totes són una creació pròpia excepte una de les obres en la que han versionat un text que ja tenien. A part d'això, hem donat carta blanca als grups perquè tenim molta confiança amb el seu potencial. El que sí que puc dir és que a l'obra del repartidor de pizzes, el públic tindrà un paper important perquè representa que el públic són els espectadors que estan veient un partit del Barça.

- Què més ens pots explicar?
Una altra de les peces en la que surt una venedora de pisos té lloc en un passadís molt estret del Teatre de l'Aurora. Per tant, ja us podeu imaginar la ironia de l'obra. A l'obra que es fa a les golfes, s'aprofita la paret que hi ha de totxanes per poder parlar de l'època de la revolució industrial a Igualada i de la història del tèxtil. L'espai és una espècie de musa per poder tirar endavant cadascuna de les obres.

- En què et vas inspirar per fer aquest format? Havies vist abans microteatre?
Jo havia vist microteatre a Barcelona. Vam pensar que al Kursaal seria complicat fer una obra de teatre gran, però, en canvi, si fèiem obres petites en espais de dintre l'edifici, amb gent de la comarca, potser això facilitaria l'interès dels programadors. I així va ser. Jo crec que hem caigut amb molta gràcia.

- Deixeu espai a la improvisació pel que fa a les interpretacions?
Això depèn de cada obra, però n'hi ha un parell que segur que es comptarà molt amb la participació del públic. L'any passat, a 'La fregona' el públic formava part d'un consell d'administració. Però tot i que el públic interacciona molt, no està obligat a participar si no vol. No es forçarà a participar absolutament a ningú. Hi haurà interpel·lació però sense pressió.

- És una proposta experimental que trenca amb el teatre tradicional.
Sí, aquí tothom surt de la zona de confort, els artistes també. Convidem els artistes a què provin disciplines noves. Per exemple, gent que normalment fa música, ara interpretaran; una novel·lista farà de dramaturga; un actor de teatre infantil farà una interpretació d'un personatge de teatre per adults. Volem experimentar amb el màxim de llibertat possible.

- També és una forma de crear cohesió social i cultural a la comarca?
Descobreixes que hi ha molta gent de la comarca que es dedica professionalment a l'espectacle. I sempre es creen combinacions entre artistes que poden ser l'embrió per una proposta futura més ambiciosa. Per exemple, del Kurssal es va crear una mini companyia i tres d'aquelles obres després s'han venut en altres programacions de microteatre. No està fet expressament, però si surt de manera espontània, jo n'estic molt orgullós.

Jordi Enrich, Ricard Espelt i Xavier Gabriel, artistes de 'Fil', una obra que combina imatge, dibuix i dansa, juntament amb Glòria Ros.

- Ha estat fàcil elegir els espais del Teatre l'Aurora?
És un lloc que conec bé i va haver-hi moltes facilitats des de la direcció. Però la meva feina és bastant senzilla perquè jo me n'encarrego de buscar les capitanies de cada espectacle de microteatre, i després, aquestes persones són les encarregades d'escollir què volen fer a les seves obres teatrals o musicals. Jo tiro la primera pedra i tota la gent després recull aquesta allau creatiu elegint espais i obres. Molt del valor és de les propostes artístiques.

- Quins espectacles es representaran?
A 'Fil' coneixerem la història de la Trabala, que va morir apunyalada a Igualada el 1881 durant una vaga on es van mobilitzar 3.000 persones de la classe obrera. A 'La mare' coneixerem la decisió que emprèn una dona en quedar-se vídua als 62 anys, després d'haver cuidat el marit i pujat cinc fills; un monòleg musical basat en 'L'àvia indigna' de Bertold Brecht. A 'Quan pensaves que no mirava', dues amigues celebren juntes la revetlla de Sant Joan, enmig de música, llums, espelmes i un ambient fantàstic; s'aniran desvetllant coses que una sap de l'altre i que només es poden saber quan pensava que no mirava. A 'Un cuento xino', una agent immobiliària estressada de la vida intenta llogar a una hippie un pis minúscul, no ideal per a parelles. I finalment 'El pizzero', que explica com un amic, aprofitant que està de Rodríguez, convida als seus amics a veure un partit de futbol a casa mentre mengen unes pizzes; però el pizzero es nega a entregar una de les pizzes.

- Creus que enguany les peces que es representaran giren al voltant d'una línia argumental única?
L'habitatge crec que és el leitmotiv. Ha sortit de manera espontània. Si hi ha una altra edició, el que voldríem fer és aconseguir una espècie d'interrelació entre les obres mentre s'actuï. Que un personatge d'una obra aparegui en una altra. Això seria molt divertit de cara a l'any que ve!