Núria Olivé Montrabeta
,
27/12/2017
Família

Ka Teatre: “El teatre infantil i familiar ha d’avançar cap a propostes més atrevides i diferents”

Parlem amb la companyia anoienca Ka Teatre, que estrenen 'Kàtia' al Teatre de l’Aurora
Ka Teatre

Foto: 

Cedida
"'Kàtia' és un espectacle on hi combinem la interpretació, la música, les projeccions i molts, molts objectes"

La jove companyia Ka Teatre, formada per les actrius anoienques Maria Berenguer i Montse Pelfort debuta amb el seu primer muntatge, 'Kàtia'. Trepitgen fort i parteixen d'un llenguatge multidisciplinari on combinen la interpretació amb titelles, música i objectes. L’estrena de 'Kàtia' s’emmarca en la tercera edició del Cicle Km.0 al Teatre de l’Aurora, que aprofitant les festes nadalenques, ens permet veure a casa nostra els espectacles per a tots els públics que creen les companyies d'Igualada i la seva comarca.

- Estreneu el divendres 29. Com van els nervis?
(Riuen) De moment bé. Arribaran just per la preestrena i els haurem d’aprofitar... ja t’ho explicarem!

- Comenceu a caminar amb un espectacle visual de titelles i objectes.
És un espectacle on hi combinem la interpretació, la música, les projeccions i molts, molts objectes.

- Arriscat?
Sí. Sobretot pel format, però al mateix temps això és el que el fa especial i diferent. Esperem que tingui una bona rebuda!

- Què veurem a Kàtia?
Una mare de 35 anys i una nena de 7 en una casa peculiar. Un dia qualsevol decideixen fer un viatge amb un únic objectiu: trobar la foto.

- Quina foto?
(riuen) no podem explicar més coses!

- Està pensat perquè nens i adults ho entenguin de maneres diverses?
Sí. Creiem que sempre hauria de ser així. Que grans i petits, amb el seu punt de vista diferent, puguin gaudir del mateix espectacle. A 'Kàtia' trobem dos mons. Per una banda el de la mare, on els adults hi connectaran fàcilment i per l’altre el de la Kàtia, on els petits s’hi capbussaran de seguida.

- Com es crea una obra des de zero?
Primer és imprescindible tenir una idea, una història que vulguis compartir. Començar a desenvolupar-la sobre un full en blanc amb esquemes, imatges, conceptes, referències. Després crear un equip de professionals on cadascú, dins el seu àmbit, pugui fer créixer l’espectacle. Assajar, provar de tot, fixar i tornar a canviar fins a tenir una estructura, un guió al que aferrar-te. Cal tenir hores i moltes ganes. Convidar a gent propera a veure assajos per rebre reaccions i comentaris que ajudin a avançar i a tenir-ho tot a punt. Ara preestrenem però sabem que aquesta primera mostra ens ajudarà a seguir millorant i acabar d’ajustar coses.

- Quin és el repte més gran al que us enfronteu en aquesta obra?
El llenguatge, sens dubte. S’hi barregen webcams i projectors amb mobles d’IKEA, aigua i fang, a primer cop d’ull pot semblar una combinació del tot estranya però quan aquests elements es fusionen el resultat pot ser senzill i del tot quotidià. Per nosaltres és tot un repte però hi confiem absolutament i creiem que serà molt potent i atractiu.

- Per què vau decidir crear una companyia de teatre?
Feia molt temps que volíem treballar juntes i no acabàvem de trobar la idea que ens fes arrencar. Un dia fent un cafè tot va encaixar i ens hi vam llençar de cap. I ja hi som. La complicitat que notàvem fent aquest cafè es veu reflectida a l’escenari.

- Ka Teatre sempre farà espectacles familiars?
De moment fem aquest i esperem que tingui una llarga vida. Però estem obertes a tot tipus de formats i de públics. Mai se sap si d’aquí un any farem un espectacle de teles i malabars (riuen).

- Cap a quin tipus de format ha d’avançar el teatre infantil i familiar?
El teatre infantil i familiar ha d’avançar cap a propostes més atrevides i diferents al que estem acostumats a veure, on es tracti l’infant com a ment creadora. El món del nen es inabordable i es pot anar molt més enllà en quan a què els expliquem i com ho fem. És un dels temes que ens interessa reivindicar i creiem que a 'Kàtia' hi es molt present.

- Esteu d’acord que l’Anoia és un viver molt potent de companyies de teatre familiar?
Sí. Personalment estem molt agraïdes perquè és amb una d’elles, Teatre Nu, amb qui hem pogut fer realitat el nostre primer projecte. També tenim bona amistat amb Farrés Brothers qui en un moment o altre ens han rebut i aconsellat. Com be dius, hi ha un planter amb potencial i per nosaltres es tot un plaer entrar a formar part d’aquesta família.

- És important que hi hagi projectes com el cicle Km.0 del Teatre de l’Aurora?
Sí, que existeixi és una gran oportunitat perquè les companyies d’aquí que comencem projectes nous el puguem mostrar.

També et pot interessar