Jump to navigation
- En què consisteix el projecte?Permacultura Penyaflor és un centre d’experimentació, formació, aprenentatge i permacultura. Perquè si una cosa té la permacultura és que és holística, el que significa que no engloba només l’agricultura, sinó que tracta tots els àmbits de la cultura humana com l’economia, la salut, l’educació... Llavors el que fem allà són activitats relacionades en difondre alternatives a tots aquests àmbits que ens proposa el sistema.
- Com sorgeix la idea? Quan anava a l’institut ja tenia idees per crear una granja pedagògica, però al final vaig decidir no seguir el meu instint i vaig acabar estudiant informàtica. Però després, fa cosa de 15 anys, vaig venir aquí a les Terres de l’Ebre i vaig començar amb el món de l’agricultura ecològica. I em va agradar molt. He fet dos anys de WWOOF en granges ecològiques, que consisteix en una espècie de voluntariat a canvi d’aprendre a gestionar i treballar la terra, i quan ja tenia alguns coneixements sobre el tema va ser el moment de buscar una finca per començar un projecte propi. A més, en aquesta banda dels Ports no hi havia aquesta oferta de permacultura, pel que vaig pensar que seria bon lloc.
- Què és la permacultura? Permacultura és una paraula que va ser inventada als anys 70, però abans de la revolució verda era la forma habitual de tractar la terra. Bàsicament consisteix a conrear allò que tens al voltant amb els recursos més propers que ens ofereix la natura, sense dependre de químics ni de la indústria. La permacultura és tornar al que es feia abans, però fent un ús racional dels recursos tecnològics que tenim ara.
- Com s’organitza? A més del sistema rotatiu d’agricultura i ramaderia, també dividim la finca per zones. La zona 1 és la més propera a la casa i la zona 5 és la més llunyana i, per tant, la més salvatge. Allí només podem anar a observar i la natura flueix per ella sola. A les zones del voltant de la casa hi tenim els horts i els tancats d’animals, i més a prop de la 5 l’hotel d’insectes, per exemple.
- Un hotel d’insectes? Hi ha estudis que apunten que si moren totes les abelles, als humans ens queden 4 anys de vida. És per això que si vius en una zona urbana i tens un pati o un petit espai verd, pots fer un hotel d’insectes per ajudar-los a viure a la ciutat. No és res més que un conjunt de diversos materials com trossos de canyes, totxos, pinyes, terra i palla, caixes buides... un espai on els insectes es puguin amagar i viure en un entorn urbà.
- Com se sustenta econòmicament un projecte d’aquestes característiques? El projecte se sosté per tres potes: les trobades, activitats i formacions al voltant de la permacultura; la venda d’oli, ametlles, herbes seques i la resta d’excedents del que produïm a la finca; i, finalment, el turisme rural i educatiu.
- Suposadament les Terres de l'Ebre ja són un destí de turisme sostenible. En què consisteix realment? No és només anar a veure fauna i flora, sinó també aprendre a conviure amb l'entorn. A la finca tenim una caseta on, per exemple, l’aigua no s’aconsegueix tan fàcilment com obrint una aixeta, sinó que hem de recollir l’aigua de la pluja. És una forma per a que la gent aprengui noves formes de viure que tenen menys impacte en l’entorn. Sabem que no és un turisme de luxe i que no s’adequarà a tots els tipus de clients, però sí que podem arribar a un públic que tingui ganes d’experimentar un altre estil de vida en un entorn agradable.
- En els darrers dies, i amb molta polèmica al darrere, s’ha apuntat també que reduir el consum de carn ajudaria al medi ambient. No podríem dir que la permacultura en sí té una resposta a aquest fet, perquè el que fa és obrir-te els ulls a diverses opcions. S’ha d’estudiar la millor forma per dissenyar cada projecte o forma de vida, però sí que hi ha molta polèmica. Estic en diversos grups de Whatsapp d’agricultura regenerativa i últimament torna sovint aquest debat. Jo el que diria, sense dir que sí o que no, és que s’ha de fer un ús racional dels animals i reduir el consum de carn al màxim. No necessitem menjar carn cada dia, jo en menjo cada 15 dies o un cop al mes. Però el fet de tenir animals ben gestionats, amb un sistema de rotació de pastura, ajuda a millorar la fertilitat de la terra i a regenerar el sòl. També es pot fer una agricultura ecològica sense animals. Hi ha moltes tècniques, i no és tan fàcil com dir que sí o que no als animals.
- Totes aquestes tècniques són fantàstiques, però és possible aplicar un model de vida sostenible que pugui conviure amb el capitalisme actual o encara és un fet utòpic? Costaria moltíssim canviar-ho tot ara, perquè som animals de costums. Ens costa molt deixar els nostres hàbits i, encara més, veure el que fem malament. Podem provar-ho de moltes maneres, però costarà molt. És per això que no ens hem d’esperar als de dalt, sinó que ho hem de fer des de la base. Per aconseguir un canvi real hem de reaprendre a viure.
- Per on comencem? Des dels inicis, perquè és un problema d’educació. Se’ns ensenya que no hem de copiar ni parlar amb els veïns, i tot això no ajuda. Un futur sense capitalisme voldria dir molta més cooperació, ens necessitem els uns als altres. I costaria molt, perquè no estem educats per escoltar-nos entre nosaltres. Per això hem de començar per reeducar-nos a nosaltres mateixos.
- Tot i això, sembla que hem fet tard per aturar el canvi climàtic i només queda el fet d’aprendre a conviure-hi. El planeta ja ha viscut diferents cicles i no ens necessita a nosaltres per salvar-se. El que podem intentar és sobreviure nosaltres, i per això hem de reduir el consum de tota aquesta energia que estem gastant utilitzant vehicles compartits, aïllant les cases, consumint productes locals... Amb la velocitat que està anant tot em fa riure que encara puguin sortir articles que diuen que l’any 2100 passarà això o allò, perquè llavors quedarà molt poca gent. A la finca, en 9 mesos portem 180 litres d’aigua... és poquíssim. I ja en tornarem a parlar dintre de 5 anys. Hi ha informes que diuen que al 2050 el planeta ja no serà habitable. Llavors, qui se salvarà? Espero que no siguin Trump i companyia, sinó gent amb obertura de ment i que hagin après a conviure amb l’entorn per tornar a començar.
Facebook Permacultura Penyaflor Web Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre
