Jump to navigation
- Fa un any i mig, vas tancar l’empresa de roba que tenies, Costalamel, i te’n vas anar a Llatinoamèrica. Per què vas prendre aquesta decisió?Tenia ganes de tenir un projecte propi i crear una identitat. Per això, amb 22 anys vaig crear la marca de roba Costalamel. La part comunicativa i creativa m’encantava i vaig estar cinc anys portant aquesta part i temes d’emprenedoria i negoci, però després d’aquests anys i de veure una mica el camí cap on anava i el que em quedava per recórrer, veia que no em sortien a compte les hores que hi dedicava i el sacrifici que estava fent. La meva feina s’havia convertit més en gestionar una empresa que no pas en la part de llibertat creativa que jo estava buscant. Per això ens vam posar d’acord amb el meu soci i vam deixar l’empresa en standby fins que tornés.
- I per què vas triar viatjar a Llatinoamèrica?Quan estàs cinc anys treballant vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, normalment tens uns diners per prendre’t un temps. En el meu cas, vaig treure moltes coses positives d’aquest període però no diners. Volia viatjar però aquest fet em limitava les destinacions. Per exemple, em flipa Nova York però en aquell moment no m’ho podia permetre. Llatinoamèrica em semblava interessant perquè és una sort que parlin el mateix idioma a l’altra punta del planeta i ho volia aprofitar.A més, tot és més econòmic i a nivell cultural i artístic, hi havia dos referents meus que són Chavela Vargas i Frida Kahlo que sempre havia seguit i investigat, i per això vaig triar Ciutat de Mèxic com a punt de partida.
- Què hi has trobat a Mèxic?M’han sorprès moltes coses. Primer, com es viu amb un ritme de vida més pausat. Al final te n’adones que el que entenem per món desenvolupat, ho és amb coses que no són importants. És cert que tot és més eficient, Internet va més ràpid... però a part de la seguretat i la salut que evidentment estan millor aquí, te n’adones que hi ha coses que no cuidem. Parlar més amb la gent, que els productes siguin de proximitat i de la terra, fer les coses amb calma i naturalitat, tenir una conversa mirant a la cara i no amb el mòbil... tenen més consciència de tot això. A part, Mèxic en general és un país amb moltes oportunitats com ara Brasil o l'Índia, que tenen una densitat de població brutal però no estan del tot aprofitats, i per tant, hi ha moltes oportunitats per començar projectes. A més, el que tu els hi puguis explicar els hi ve de nou i t’escolten amb atenció. M’he quedat a Ciutat de Mèxic, que és un lloc ple d’oportunitats, però també he estat viatjant amb motxilla per Cuba, Nova York, Colòmbia, Perú, Bolívia i Califòrnia. He intenta anar-me movent i conèixer altres països més però aquests més de pas.
L'Ernest en la presentació del llibre a La Panera de Lleida | Foto: Alba Giné
- I d’aquest viatge en surt un projecte artístic, 'Poesia de Mierda'. Com ho definiries?Així com Costalamel, des d’un punt de vista creatiu, és una excusa per reivindicar el poder del nen que portes dins utilitzant la marca com element comunicador, 'Poesía de Mierda' és un llibre de poesia però també una excusa per transmetre un missatge que és reivindicar el poder de l’amor per sobre la por. Hi ha una part del projecte poètic on he buscat llocs i espais que puguin simbolitzar aquesta por i els omplo amb poesia per demostrar que l’amor inunda aquests espais decadents. És un projecte multidisciplinari que utilitza la poesia per reivindicar el poder de l’amor en diferents formats.
- Utilitzes aquests formats diferents per a que arribi la poesia a un públic més ampli o jove que pot pensar que la poesia està passada de moda?Potser una de les millors coses que pots treure del món de la moda és la visió de la societat més sociològica: com la gent comunica la seva identitat, consumeix marques, els hàbits de consum... una de les coses de les que em vaig adonar és que la poesia és quelcom que agrada i que trobem bonica però que no consumim perquè s’ha trencat el vincle. Potser perquè el primer contacte amb ella són els autors que treballem a la ESO o batxillerat en un moment que no hi estem interessats. Però crec que si al final es recupera aquest vincle, la gent consumirà més poesia. Per fer-ho, crec que podem treure la poesia dels llibres i portar-la a altres llocs: a les xarxes socials, a la moda, als passos de zebra, al cafè, a l’Instagram... jo intento treure la poesia dels llibres per demostrar que la poesia agrada però l’hàbit de consum que hi ha ara potser és una foto d’Instagram. Per tant, potser no cal anar a una llibreria i comprar-te un llibre. D’aquesta manera, crec que la poesia pot arribar a més gent.
- Algun cop has dit que hi ha decisions que es prenen per por i d’altres que es prenen per amor. Creus que som massa conservadors?Bé, no és una crítica a la gent que treballa en una oficina. Jo crec que és igual de legítim i admirable viatjar pel món com treballar en una oficina i tenir una hipoteca. L’únic que critico és que la decisió que prenguis sigui perquè ho vols tu i no perquè t’han dit que ha de ser així. Vivim en una societat on la por és una constant. Si mirem les notícies o llegim el diari, totes les notícies tenen la por com aquesta constant. Aquest discurs de la por ens manté tranquils perquè als que ens governen no els interessa que la gent es pregunti el perquè de les coses que passen o surtin d’allò delimitat. Me n’he adonat que la por se’ns instaura de petits i quan tens 22 o 23 anys tens la vida preparada i no has decidit res. Crec que has de ser honest si hi ha coses que no t’agraden i has de trencar amb el teu entorn o amb algú que estimes, tu ets el protagonista de la teva vida i si fas les coses per por t’acabaran explotant a la cara.
Foto: Ernest Costafreda
- Tu, per exemple, sempre havies tingut clar que et volies dedicar al món artístic?És un perfil que té molt a veure amb la teva manera de ser. Jo crec que totes les persones que som creatives, som persones curioses i jo sempre ho he estat des de petit. Hem de ser persones disposades a trencar amb allò establert i jo sempre he estat molt inconformista i ho he qüestionat tot. Sí que veig que tinc un tarannà que encaixa amb aquesta professió però tot i així, jo vaig estudiar business. No tenia molt clar què volia fer però sabia que volia fer alguna cosa per compte propi. No volia formar part d’un sistema que em digués el que havia de fer i m’atreia la independència que em podia donar en aquest sentit. Quan vaig acabar d’estudiar em vaig adonar que els valors que es promovien en aquest tipus de carreres no són els valors als que jo donava importància però vaig buscar una part més humanitzada del sector dels negocis. Vaig començar a estudiar com es creen les marques i les identitats i d’aquí vaig fer la marca de roba Costalamel i em vaig anar endinsant en el món de l’art i del disseny. Ara estic més focalitzat en la part d’art i creativitat i menys en la part de negoci.
- Ara ets a Mèxic. Hi tens algun projecte?Ara continuo amb el viatge. Estic presentant el projecte aquí a Mèxic i parlant amb l’ajuntament de Ciutat de Mèxic per posar poesia als camions de la brossa. Vull distribuir el llibre aquí i la idea per l’any vinent és portar-lo a l'Argentina i Xile. A banda, també faig xerrades i workskhops a universitats dels països per on passo explicant una mica la meva filosofia de vida, com crear una identitat i aplicar-la a un producte, com pots fer-te el teu lloc al món del disseny a través d’una història.
- Tens previst tornar a Catalunya quan acabis el viatge?Normalment no faig les coses pensant en el mig termini, em vaig movent segons vaig trobant oportunitats i coses que m’interessen. Si torno a Barcelona o Lleida serà perquè tinc algun motiu per fer-ho, no perquè sigui d’aquí. Crec que el món està tan globalitzat que amb 10 hores pots ser a l’altre cap del món. Si vull, puc tornar a visitar la família a Llardecans durant uns dies. Però el que em mou són els projectes creatius i allà on els puc fer. Si em surt l’oportunitat de fer-ho a Catalunya, millor, però si és a l'Argentina o Xile no hi ha cap problema.
Web Poesía de Mierda
