'También la lluvia': Dues èpoques, una sola història

 

Amb una estètica gairebé documental, l'espectador presencia com l'equip de producció aterra al país andí i inicia la seua activitat segons els esquemes previstos; cerca de localitzacions, lectura d'escaletes, contractació d'extres, etc. Tot sembla molt fàcil. Un 'txollo'. “Els tens contents per dos euros al dia”, diu el productor referint-se als sous que rebran els actors autòctons. Aquesta frase marcarà el transcurs del drama que vol explicar la directora. I és que También la lluvia no és només un quadre costumbrista del gremi cinèfil, retratat amb la fidelitat pròpia de qui l'ha viscut de prop, sinó un assaig molt honest sobre etnocentrisme.

 

La directora vol posar en evidència la interacció d’aquests personatges arribats de l’altra banda de l’Atlàntic –que excerceixen d’actors principals en la ficció i en la realitat-, amb l’entorn. Un entorn que es troba en una situació molt més compromesa del que esperen els nouvinguts. I és que l’acció, que se situa a l’any 2000, reflexa la convulsió que es va viure durant aquells mesos a Bolívia. Just després que la multinacional Bechtel signés un contracte amb el dictador bolivià Hugo Banzer per privatitzar el servei de subministre d’aigua a la ciutat de Coxabamba. Una decisió que va provocar una forta convulsió social  per defensar l’accés directe a l’aigua*.

 

La directora anirà dissenyant un curiós paral·lelisme entre la recreació històrica de la conquesta espanyola en ple segle XV i el propi domini cultural encobert que excerceixen avui en dia els occidentals que visiten aquestes comunitats indígenes, maltractades doblement, pels occidentals i pels seus propis governants, venuts al capital estranger. La conclusió és esfereïdora: Dues èpoques, una sola història.

 

También la lluvia, pel·lícula seleccionada per representar l’Academia Espanyola a la gala dels Oscars, és una prova més que aquesta cineasta madrilenya és una alumna avantatjada del director anglès Ken Loach. Amb raó aquest film compta amb l’aportació de Paul Laverty, un dels col·laboradors habituals de Loach.

 

*Per molts ebrencs aquesta història tindrà un significat especial. I és que també es pot interpretar com un homenatge a la lluita de les Terres de l'Ebre per defensar el seu riu i la seua aigua. Val la pena veure-la i redescobrir que "l'aigua és vida".

 

La pots veure: 

Cinemes Amposta