Jump to navigation
Si, ja podem dir que fa una setmana sencera que estem tancats a casa. Amb dies pitjors, dies millors, però anant-nos acostumant a uns horaris, a unes rutines, a una manera de viure i conviure que no havíem experimentat mai abans. Potser és perquè ja m'estic mentalitzant que encara tardarem en sortir al carrer, que noto que encara tinc energies per encarar les setmanes que vindran. Almenys, a dia d'avui, que ha sigut un divendres prou portador, em veig preparada per superar-ho.
No ens queda altre remei, tampoc. Vulguem o no, hem de tenir paciència i viure cada dia com millor puguem. Hem de saber que tindrem moments de tot i que això no és dolent. Hi haurà dies que estarem més positives i altres que ens caurà la casa al damunt. I no ens hem de sentir malament per això. Estem fent tot el que podem, tot el que bonament sabem o creiem que és el millor. Estem en una situació que, d'un dia per l'altre, ens hem trobat i ens hi hem hagut d'adaptar. I ho farem el millor possible. I ens en sortirem i segur que en treurem resultats i conclusions positives. No serà fàcil, però estem davant d'un repte que, per sort, podem compartir amb els nostres fills i filles. Un repte que, sense cap mena de dubte, ens unirà com mai haguéssim imaginat. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.