Jump to navigation
És veritat que són dies intensos, dies en què no tens ni un moment per desconnectar, per asseure't al sofà i mirar una pel·lícula amb tranquil·litat, o agafar un llibre (dels tants que tens a la tauleta de nit esperant!) i passar una tarda de lectura com les des de fa tants anys enrere. Són dies de no parar, de mirar el rellotge cada dos per tres per confirmar que sí, que el dia va passant, que encara que les hores passin lentes, avancen. Són dies en què et sents esgotada, exhausta, cansada de tanta intensitat.
Però per sort (i això és una cosa que li haurem d'agrair a aquest temut, però necessari confinament), també són dies per conèixer-nos d'una altra manera. Per compartir hores i hores junts (com mai havíem experimentat), moments de complicitat increïbles, abraçades, mirades i converses màgiques. El fet d'estar tancats a casa i saber que no en podem sortir en un temps, ens brinda l'oportunitat de descobrir, en calma i sense presses, maneres de comunicar-nos i estimar-nos encara més. I te n'adones del ràpid que anava el nostre dia a dia d'abans d'aquesta situació. De les presses que sempre portàvem, dels horaris inflexibles, dels neguits i els maldecaps que no ens deixaven disfrutar del que realment teníem al davant. En realitat, ens estàvem perdent molts moments que, ara per sort, estem recuperant i valorant.
Almenys, una part positiva (i molt!) d'aquest confinament familiar és que ens unirà molt més del que, en un primer moment, ens hauríem imaginat. N'estic segura. En sortirem (esgotades, exhaustes i cansades, sense dubte), però amb mil moments compartits, riures i anècdotes que difícilment podrem oblidar. I això és impagable. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
