Jump to navigation
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa. Altres, com jo, prefereix els dies amb sol, lluminosos, encara que no els puguem disfrutar com ens agradaria. Almenys, t'aporten energia, optimisme per imaginar-te el dia en què, com si ho haguéssim oblidat, podrem tornar a xafar el carrer. Els dies com avui són tristos i melancòlics, et fan sentir dins una roda que gira i gira, un "dia de la marmota" que es repeteix sense final. La mateixa rutina, els mateixos horaris, les mateixes discussions i els mateixos moments de descans.
Avui plou i ens volem mullar. Sense paraigües ni botes d'aigua. Volem tornar a sentir l'aire a la cara, les ganes de retrobar-nos amb la gent que estimem i compartir tot el que aquest confinament ens està robant. Arribarà, anem pel bon camí. Però dies grisos com avui no ajuden gaire a veure la llum. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.