Jump to navigation
A casa meua, no hem sigut mai de fer mones el Diumenge de Rams. En realitat, excepte les vegades que n'he fet de ben petita a l'escola, crec que no n'havia fet mai. Evidentment, confinats a casa, era un pla ideal per fer amb els petits. Al matí, ens hem connectat uns quants amics per videotrucada i hem preparat tots, més o menys al mateix temps, la massa de les mones. Mesurar proporcions, barrejar ingredients i deixar-ho reposar fins la tarda.
Un cop acabada la pel·lícula de després de dinar - que ens dóna un parell d'hores de "tranquil·litat" -, ens hem tornat a posar els davantals i hem enfarinat la taula de la cuina per fer d'autèntics pastissers. Aquesta part ha estat més divertida ja que hem pogut jugar amb la massa una miqueta més, enganxar-nos els dits i donar la forma que, suposadament, han de tenir les mones. Plenes de xocolata i Nocilla, han anat directes al forn d'on, en uns quinze minuts, ja sortien a punt per berenar. Han agradat molt! Potser a partir d'aquest confinament familiar, hem iniciat una nova tradició per fer els Diumenges de Rams, qui sap! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
