Jump to navigation
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses. Recordo les setmanes en què no podíem sortir pràcticament per res, només comprar menjar i imprescindibles urgències, i penso en l'estranya percepció de viure en una bombolla, dins d'un bucle que no sabíem fins quan duraria. En canvi, el sol fet d'haver pogut sortir, ja a la fase 0 i sobretot a la fase 1, i d'haver pogut parlar cara a cara - amb mascareta o a dos metres de distància - però parlar en persona i compartir espai físic amb familiars i amics ha estat alliberador, tranquil·litzador, oxigenador per al cos i sobretot per a la ment. Ens hem tornat a sentir lliures, d'alguna manera, a ser prudents, però també a ser humans, socials, a ser la comunitat que no hem deixat mai de ser.
D'alguna manera, hem sortit del niu on ens havíem protegit per tornar a volar i retornar a la nostra vida d'abans. Poc a poc i amb limitacions, però sentint-nos prou forts com per avançar i tirar endavant. Per nosaltres, però sobretot pels nostres petits, perquè ho han portat molt bé i mereixen tornar a sentir la seva essència, a connectar amb el seu voltant i a comprovar que la vida que durant un temps s'ha paralitzat torna a moure's. Ànims, famílies i benvinguda fase 2!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.