Elogi a la improvisació

Parlem amb Miquel Àngel Marin i Adolf Alcañiz sobre l'acció que tindrà lloc diumenge 25 d'octubre a Lo Pati

Anna Zaera

19/10/2020

Arts

Què és la improvisació? Alguns, sobretot en el món racional, li atorguen connotacions negatives, com podria ser la falta de planificació -sovint en temes polítics o empresarials- que normalment desemboca en situacions de caos que desestabilitzen. D'altres però, normalment amb un esperit més artístic, han descobert en la improvisació una forma de deixar espai a l'imprevist, de jugar, de fer experiments i generar situacions que sempre són inesperades. En el món de la música, el càlcul de la mètrica i la improvisació del moment creatiu sempre fantasegen a través d'un joc d'equilibris. Amb l'objectiu de reflexionar sobre aquest concepte, i fer-ho també des de l'àmbit musical, arriba 'Qui ets tu sense improvisar? Teoria i pràctica de la improvisació', la proposta que portarà a Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, la tercera edició dels Encontres Aproximatius de Postbouesia, el projecte hereu del festival Bouesia, que segueix impulsant Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) juntament amb una colla d'artistes contemporanis, entre els quals es troba el videoartista, Adolf Alcañiz.

L'escenari és el que crea món, el món s'està creant al moment

"La improvisació pot ser un element positiu, perquè hi ha hagut situacions crítiques on gràcies a la improvisació s'han pogut solucionar coses" diu Alcañiz, que a través d'una conversa per videoconferència explica que en la nostra vida quotidiana constantment estem improvisant. "Improvisar vol dir que mai tens una cosa igual i això normalment al mercat no li agrada, perquè sempre busca coses replicades que puguis identificar ràpidament, com les cançons de l'estiu" segueix l'artista que fa temps que col·labora amb Marín. "Músics com el Miquel Àngel dubto que puguin estar tot un estiu tocant el mateix tema sense fer variacions" continua Alcañiz.

De fet, el pitjor insult que els poden dir als governants avui dia és que estan improvisant" diu Marín. "A nivell de trencaments de convencions, d'imaginació, hi ha tantes coses que ens coarten la llibertat". Miquel Àngel Marín assegura que com a músic hi ha molta reflexió pendent al voltant de la improvisació o la no improvisació. "A mi aquestes categories em clarifiquen més el cap que parlar de gèneres com podrien ser les categories de pop, el rock, la música d'arrel, etc." assegura.

Amb aquesta voluntat, tindrà lloc aquest esdeveniment en què pràctica i teoria s'alternaran i es confondran, un exercici provocador, com és habitual en Marín. “Serà un encontre de músics, ballarines i altres artistes que servirà per teoritzar des de dins de la pràctica de la música i de la improvisació, amb sons, però també amb paraules”, apunta. Marín vol polvoritzar en aquesta acció performàtica i musical, que compta amb la implicació del Col·lectiu Free’t, els límits que hi ha entre la teoria i la pràctica musical, i per fer-ho s’inventa la figura del músic parlador, un músic que toca i parla improvisadament, i reivindica el poder de les paraules a l’hora de teoritzar o reflexionar sobre la part pràctica de tocar un instrument. “Al món musical li manquen les funcions social i espiritual de les paraules i això és una mancança. Ens incapacita per entendre la mateixa música, que sempre és contextual, sempre explica el món i s’explica a partir d’aquest món”, apunta Marín. Així s’han convidat músics avesats a improvisar amb paraules (Llorenç Barber, Montserrat Palacios, Sofía Fernández, Javier Entonado,...) que iniciaran el concert amb una discussió tocada i parlada, en què cadascun d’ells mostrarà la seva vivència o actitud (teoria) personal envers el fenomen de la improvisació.

L'escenari crea món
Tant Marín com Alcañiz reconeixen la necessitat de seguir generant espais de trobada culturals. "L'escenari és el que crea món, el món s'està creant al moment" diu Marín. "Necessitem retrobar-nos la gent que volem fer coses junts. És una necessitat poètica" afegeix. "Aquests mesos de la pandèmia han anat molt bé per recuperar els cicles de treball i de repòs. Normalment vivim en un cicle molt accelerat que no et permet fer les coses ben acabades. Hem de felicitar a Lo Pati per tenir una actitud valenta" diu Alcañiz

A la pràctica el concert-perfomance, que tindrà lloc el proper diumenge 25 d’octubre, situarà a escena vuit músics (violí, contrabaix, clarinet baix, trombó, dos bateries, campanes i electrònica), quatre cantants, tres ballarines, una actriu i una escenògrafa), tots ells dirigits pel soundpainter Arnau Millà, per donar vida a una mena d’instal·lació humana, on la distància de seguretat entre persones que imposa la pandèmia del coronavirus s’ha incorporat a la dramatúrgia de l’acte. Només les ballarines es podran desplaçar per l’espai, mentre que la resta de protagonistes de l’acció hauran de romandre a la posició prèviament assignada. L’acció es desenvoluparà a la plaça exterior de Lo Pati a les 12:00 hores.

Dadà és un mosquit
Marín i Alcañiz han volgut destacar també les intervencions que el moviment postbouètic fa als Instituts i que han estat convertits en una obra de videoart per Ester Xaragay Adolf Alcañiz. El primer any va ser un taller de màscares de mosquit a càrrec de l'etnomusicòloga mexicana Montserrat Palacios. "En aquest cas el mosquit és un animal sonor i volíem apropar aquesta sensibilitat sobre el so als estudiants". Aquests documents audiovisuals serveixen per documentar aquesta interacció a les aules a la vegada i dona una major dimensió al treball artístic i pedagògic. "Seria molt frustrant que tot el que té lloc amb els estudiants, totes les descobertes i moments emotius, no quedés enregistrat".